dijous, 24 de juny del 2010

De compres....


Aquests dies amb el fantasma de la nova pujada de l'iva que ens picava el crostó, ens hem dedicat a anar de compres, a estones semblava que fossin compres compulsives, vinga a omplir carretons i més carretons de tot allò que et puguis imaginar...
Mobles, llums, pintures, matalassos, més mobles, frigorífic, cafetera, batedora, picadora, espremedor, mil i un utensilis per la cuina (que a hores d'ara és l'estança de casa nostra que té més forma...), miralls, penjadors, vanoves, llençols, estanteries, una pila de coses pel bany, els llums de tot el nostre pis, més d'una visita a la ferreteria.
Ara a col·locar-ho tot, però la veritat és que m'encanta anar buidant les respectives caixes i anar buscant el millor lloc per tot el que poc a poc anirà sent casa nostra.
Em fa il·lusió baixar les escales del bloc, i passar per davant de la bústia i veure els nostres noms junts a la placa.

dimecres, 23 de juny del 2010

Jo hi vull tornar!!!!


Quina passada de viatge!!!!
4 dies immensament macos, plens de bons moments, paisatges i vistes meravelloses, plens de màgia, de tendresa, de diversió, de tombar amunt i avall, de posar-nos la jaquesta llarga al ple mes de juny, de seguir a vegades les indicacions estrambòtiques del GPS que s'entestava a que passessim una vegada i una altra per la platja de "La Concha", i ep, mira que és bonica!!!
De pujar al Monte Igueldo i perdre's amb les fantàstisques vistes, d'arribar a la casa rural, on ens van acollir de meravella, on només entrar per la porta ens esperaven un parell de gots d'autentica sagardo, o altrament dita sidra per la resta de mortals, jo em vaig conformar en sentir de la meva parella que deia que estava bona, de sentir parlar arreu l'euskera, on el menjar del sopar o dels esmorzars realment era cada dia més exquisit (tot i que continuo pensant que se'ls en va una mica la pinça amb les quantitats...)
Mil i un somriures durant el viatge, a Olite, travessant Pamplona, a Ursubil, pels carrers i carrerons de Donostia, a anar-se'n de pintxos i txacolis, a relaxar-se amb la talassoteràpia, a Zumaia, Zarautz, Getaria, Hondarribia... sempre amb els preceptius cartells d'Ongi Etorri...
Mil i un somriures quedant-nos embadalits en qualsevol racó del Chillida Leku o aturant-nos a Idiazabal i emportar-nos formatge!!!
Si una cosa tinc clara, és que hi tornarem, junts.

dimarts, 8 de juny del 2010

Amb motla il·lusió....


Dijous encetem un nou projecte plegats.
Un projecte que ens portarà a disfressar-nos amb roba vella i establir un fort vincle amb l'escombra i el drap de la pols, a somiar amb la galleda i el pal de fregar, a prendre mil i una mides amb el metro, a fer llistes interminables de tot el que necessitem comprar, a mirar i remirar pressupostos de mobles, nevera, cortines, paelles i caçoles, tovalloles o barnussos, i moltíssimes moltíssimes moltíssimes coses més, parlar amb la veina perque talli o enretiri la planta que ocupa el que serà el nostre balcó, a barallar-nos amb la pintura i la cinta de paper, i més ben igual si ens embrutem o no, (jejeje, jo amb un pinzell sóc perillosa...) a esperar que tot el que demanem arribi en condicions, d'omplir els armaris i lleixes amb la nostra roba, allí un parell de marcs de fotos nostres, més enllà unes espelmes de colors, en aquella tauleta potser un grapat de flors seques, i veure com a poc a poc, un pis petitó però d'allò més acollidor, deixa d'estar blanc i vuit, es va omplint de colors, de vida, de petits detalls que faran que quan travessis la porta t'hi sentis a gust, i puguem dir: CASA NOSTRA!!!

diumenge, 6 de juny del 2010

De casament i més...


Ahir a la tarda es casaven uns amics del David, en Jose i la Sonia, (que anaven d'allò més guapos) i tot i que al principi quan el David em va demanar d'acompanyar-lo, em va agafar en fred, no m'ho esperava, al cap i a la fi, no coneixia practicament ningú!!!
Això sí, tot i alguns nervis, passar calor a l'església, maleir les sabates noves més d'un cop (ho sé, me les havia d'haver posat uns dies abans per donar-les una mica!!!), la veritat és que m'ho vaig passar genial.
Rialles, mirades de complicitat, taula de sopar d'allò més animada, mirades tendres, petons màgics, un menjar molt bo (i el Jose, tot i ser el nuvi, i estar d'allò més nerviós al principi, va estar atent a que els meus plats no portessin fruita, em va agradar molt el detall), fotografies animades i divertides, fotografies on sortim guapissims!!!, adonar-nos que anavem vestits més o menys conjuntats, ballar una estona, malgrat certes vergonyes, no amor???
Em va agradar conèixer gent nova, i va ser una tarda-nit molt maca.
PD: Em va encantar la figureta dels nuvis, i m'ha faltat temps per buscar-la per la web.
PD2: Ara a esperar que arribin les fotos!!!!