dijous, 18 de juny del 2009
Segueixo amb lletres que m'agraden...
Quan et canses de la vida, quan no sàpigues que fer, quan t’adones de la gran mentida que sempre ens han fet creure. Quan res ja no tinga sentit, quan no trobes cap raó per viure. Pensa en una posta de sol, pensa en eixa olor, pensa en arròs caldós, pensa en un petó.
Potser no es el que ens contaren, potser vivim en la foscor d’un mon ple d’hipocresia que no ens deixa vore. Intentarem canviar-ho amb un gran somriure.
Somriu quan et canses de la vida, somriu quan no sàpigues que fer, somriu quan no trobes cap raó per viure. Somriu quan t’adones de la gran mentida, somriu quan no trobes cap raó per viure, i això sempre has de fer!!
Somriu (Atzukak)
( i això si que ho tinc clar, avui, demà, passat demà i sempre tinc ganes de SOMRIURE!!!!!!)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)