![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEil8e-0AOA9qSXR2qTuO1ywelW1SVqAAC_wwUWPLOxa7K0FnU1jF2fVPmFttkphcT5ki7kkWIB7qWk4Gx4ojwJl1hvZw-Gxbbq9SmFjEc3GUIO6cDUcgnKISTydy_Rg2j6LTslAVMBtnPc/s400/puzzle.jpg)
Avui és dels dies que sento, que totes les peces del trencaclosques van encaixant, encara que sigui a poc a poc...
el més important, mon pare avança favorablement i pot ser que aviat el tinguem de nou a casa; estic contenta a la feina, tot i els mals rotllos que hi ha; suposo (i espero) que els exàmens aniran prou bé...; queden poques setmanes per a l'estiu, per molt que abans ens haguem de barallar amb memòries, avaluacions, revisions però ho afrontaré amb ganes i amb un somriure; perque torno a sentir-me segura de mi mateixa (i al qui no li agradi, que s'hi posi fulles...), perque tinc ganes de menjar-me el món!!!!; perque tinc ganes de que arribin els campaments i desconnectar de tot amb els nens durant una setmaneta, i després a gaudir de l'estiu, amb totes les sorpreses que aquest pugui portar....
Al cap i a la fi, tots som petites peces al bell mig d'aquest trencaclosques gegant que és el fet de VIURE!!!!