dimecres, 21 d’octubre del 2009

Oxigen...


Necessito oxigen....
Et necessito a tu...


M'agradaria trobar-me dins l'aire
que respires per un moment.
M'agradaria trepitjar a terra en ferm
i tu al meu costat.

El meu reflex dins dels teus ulls
buits com aparadors.
I el silenci ens trenca,
m'agradaria poder fer-ho millor.

I reboto
i no et trobo a prop.

Tu sempre has esperat alguna senyal observant
rere la finestra.
Jo no et puc ensenyar els colors del mar,
al teu davant tens la porta oberta.

Voldria dir-te tantes coses
però per mi mai tens un moment
Persegueixo els nostres somnis
i a tu t'es indiferent.
Tantes mentides i tantes històries
i em sembla que no saps qui sóc.
I el silenci ens trenca,
m'agradaria ser molt millor.

I no et trobo enlloc.

Tu sempre has esperat alguna senyal observant
rere la finestra.
Jo no et puc ensenyar els colors del mar,
al teu davant tens la porta oberta.

He recordat el vell far de vuit braços.
No vam dormir i vam parlar fins veure el sol.
On puc trobar un nou camí­ rere els teus passos?
Vull una altra nit per poder dir
tot el que sento.

Tu sempre has esperat alguna senyal observant
rere la finestra.
Jo no et puc ensenyar els colors del mar,
al teu davant tens la porta oberta.

Dilluns no existeixes,
dimarts despertes,
i estem junts fins a dimecres.
Dijous veus la llum,
ja ve divendres, de festa,
dissabte i diumenge.

Tu sempre has esperat alguna senyal observant
rere la finestra.
Jo no et puc ensenyar els colors del mar,
al teu davant tens la porta oberta.
(Gossos)