S'esgota el 2007

Encara queden unes horetes, no gaires, del 2007.
Si teniu temps i us queda alguna cosa per fer, aprofiteu i si no pot ser, no passa absolutament res, que demà tornarà a sortir el sol i tindreu les mateixes oportunitats que un dia qualsevol.
Busqueu els somriures cada dia, i no només en les dates marcades al calendari.
Bona entrada d'any ( i millor continuïtat) a tothom!!!!

Bon dia?

Jo que m'havia fet el ferm propòsit d'aixecar-me aviat, i avançar en el dossier de pràctiques de fonaments, doncs tot al contrari!!!!!!!
He sentit el mòbil, que em fa de despertador, l'he aturat i cap al llit de nou. Quan he tornat a obrir els ulls per la finestra es veia un sol d'allò més enlluernador i ups sorpresa, el rellotge de la paret marcava que faltaven un parell de minuts per les dotze del migdia!!!!!!!!!!!!
Ostres, si en feia de dies que no em passava res semblant! I jo que em pensava que havia tancat els ulls una estoneta, i aquesta estoneta ha durat més de tres hores.
Encara he tingut temps d'anar a mirar alguns regals per reis (demà em tocarà anar a guaitar la resta, que els altres dies treballo), el diari, que encara no he mirat i el pa.
Au, ara a dinar, que després tornem cap al parc de nadal, que les pràctiques m'estaran esperant a la tornada.
En fi, de moment la meitat del diumenge massa productiu no ha estat.
Per cert, s'accepten suggerències per completar els regals de reis. No estic massa inspirada.

Una mica de tot...

Així és com diu el taller del parc de nadal on em trobareu aquests dies.
Sincerament, he perdut el compte dels nens que han passat per allí durant aquests tres primers dies.
Molts miralls, fets amb plastilina i pintura, algunes polseres i penjolls fets amb minúscules boletes, i mil i una trenes de colors als cabells de les nenes. (i als cabells d'algun que altre monitor)
Amb aquest ritme acabarem la llana, i això que al començament no teníem massa clar que fer-ne!!!!
També han caigut barrets, capes, faldilles, ulleres i complements diversos.
Demà experimentarem amb molinets de vent i l'altre ja ho veurem...
M'encanten els nens i m'ho passo genial amb ells, però francament, avui estic esgotada!!!
Només em reca, que no he vist ni gota de l'espectacle de titelles d'avui (tant que m'agraden).
(Busqueu entre els monitors i monitores vestits amb un jersei blau. Un blau que es veu d'una hora lluny, semblem barrufets)

Quin món estem creant???

Nova bandera????

Fa una estona m'han passat un dels videos de precampanya del PSC, de cara a les eleccions espanyoles, i en un moment d'aquest video es veu una senyera onejant, però sorpresa, resulta que aquesta senyera té 5 barres!!!! Exacte, 5!!!
És la nova bandera? o es que desconeixen que la bandera del país en té només 4 de barres?
Cal que els recordem d'on provenen aquestes quatres barres?
Cal que els expliquem qui va ser en Guifré el Pilós?
Els fem classe d'història i també els expliquem qui va ser el Comte Arnau? Els Almogàvers? El timbaler del Bruc? O que significa la Creu de Sant Jordi? Què va passar a la guerra dels segadors? Què és el tractat dels Pirineus? (entre d'altres fets i molts més personatges del nostre país).

Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants
Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.
Que voleii! Contemplem-la
en sa dolça majestat!
Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants
Oh bandera catalana!,
nostre cor t'és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.
Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants
I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l'aire,
el camí assenyalaràs.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.
Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants

Joan Maragall

L'altre cantó del mirall

Sóc una ombra en la foscor de la nit,
només vull satisfer els meus somnis.
No desitjo tenir milions
ni riqueses que em facin pobre.

Sóc un núvol en el cel del matí,
només vull que el teu vent m'empenyi
allà dalt cap el Sol i em fongui
en mil gotes de pluja blava.

En el món dels somnis no hi ha res impossible

En el món dels somnis jo sóc amb tu i tu ets amb mi

En el món dels somnis jo puc tocar la teva pell

En el món dels somnis tot és bonic, dolç com la mel.

Vull somiar, vull ser un somni
dins el teu cap eternament

En el món dels somnis no hi ha res impossible

En el món dels somnis jo sóc amb tu i tu ets amb mi

En el món dels somnis jo puc tocar la teva pell

En el món dels somnis tot és bonic, dolç com la mel.

Sempre igual...

Sempre els mateixos retrets, els mateixos despropòsits d'un familiar que provoca que s'estengui un mal rotllo entre tota la resta.
Sempre igual, i evidentment enguany no havia de ser pas l'excepció.
Si els àpats familiars han de servir per ajuntar-se, com és que sempre aquesta persona aconsegueix justament el contrari? I demà torne-m'hi!!!
En fi, que pensi el que vulgui, no penso pas deixar que m'amargui l'existència, cadascú a la seva.

El bosc de formigó

L'altre dia vaig buscar el teu nom
en el tronc d'aquell roure tan vell,
testimoni del desig dels dos,
silenciós confident entre els arbres.
Però d'aquell roure ja res quedava, tot era estrany, diferent.
Serina, Serina... m'han robat els records.
Serina, Serina... un vell somni d'amor.
Els grans arbres ja no hi eren pas,
dels petits no en quedaven ni branques.
En aquell bosc ara és tot ciment,
silenciós confident d'ombres blanques.
I d'aquell roure ja res quedava, tot era estrany, diferent.
Sé que algú els va tallar per a poder-ne fer fulles de paper
on la gent ara escriu, jo que sé, paraules d'amor o de fe.
Serina, Serina... m'han robat els records.
Serina, Serina... un vell somni d'amor.
Diu la gent que és absurd, mai el trobaré, tot serà per res.
Ningú sap que aquell dia tu i jo vam fer l'amor als seus peus.
Sobre el ciment jo hi vaig gravar un nou cor
amb el teu nom, el meu nom i una data.
Potser en mil anys hi creixerà un nou bosc
i entre els seus troncs aquest cor serà un altre.
Serina, Serina... m'han robat els records.
Serina, Serina... un vell somni d'amor

Down

Aquest dissabte a la tarda ha estat d'allò més especial.
He anat a la primera festa de l'Associació Down de Tarragona, i la veritat és que m'hi he sentit molt a gust.
Primer pintar amb la Maria, després veure i escoltar l'actuació dels Cracs d'Andi; grup d'animació format per persones amb síndrome de Down, que han aconseguit animar a tot el públic i després tots els nens que hi havia al recinte han fet cagar el Tió. S'han endut una bona pila de joguines i de llaminadures. Veure les cares il·luminades, amb un gran somriure no té preu, però encara és molt millor veure'ls jugar els uns amb els altres, no deixen de ser nens, i en això no són diferents, son IGUALS!!!!
Reclamen la mateixa atenció, el mateix espai que qualsevol altre nen.
Perque no aprenem d'ells?
Gràcies per l'experiència viscuda. Gràcies a tots però sobretot al Carles, la Vicki i en Pau. Però les gràcies més especials son, sense cap mena de dubte, per la MARIA!!! (Quan llancem el proper coet?).
Pd: Em quedo amb la frase del díptic de l'Associació: "Les persones amb la Síndrome de Down, són menys diferents del que t'imagines, vols veure-ho? Obre els ulls!!"

Vacances...

A partir d'avui el rellotge marcarà una altra dinàmica, no caldrà matinar per anar a la facultat o a treballar.
No caldrà anar cuita i corrents a tot arreu, esperant no arribar tard a un lloc o altre.
No hauré de perdre els nervis esperant un autocar que sempre arriba tard. A partir d'ara uns dies diferents, amb un altre ritme.
Com tots aquells que treballem amb nens no torno a treballar fins passades les vacances!!!!
Això sí, he de comptar també el parc de nadal, que serà una experiència diferent, com una mena de kit kat, entre les hores que em tocarà estudiar!!!! (quina mandra). Ara també penso trobar temps per gaudir-lo amb els amics, la família o amb aquelles persones especials.
Ara de ben segur que no em trobareu en cap macrofesta d'aquelles que hi ha més gent per metre quadrat de la reglamentària.
No penso desitjar Bon Nadal, em quedo amb el BONES FESTES I UN MILLOR 2008.

Caga tió, caga torrons...

En dos dies hem fet cagar el tió al centre obert quatre vegades, una per cada grup d'edat.
Ahir la veritat és que va estar molt més animat, amb els mitjans, tot i que son una mica cafres amb els bastons (amb cop al llavi d'un company inclòs, però sense voler eh?). N'hi ha que van descobrir una nova tradició, tot i que em van mirar amb cara rara quan els vaig enviar a menjar mosques!!!! Segur que més d'un devia pensar que estava sonada.
I els que saben la màgia que amaga el tió, no van dir res, es van comportar, i la veritat és que amb la cara il·lusionada que feien quan tenien el regal a les mans, ja pagaven. Unes quantes llaminadures (no gaires, que després ens toca fer incís amb la neteja de les dents!!!) i una bona pila de material per fer manualitats, o els seus treballs.
Avui tocaven els petitons, els més innocents, què és miraven i remiraven el tronc i preguntaven si ja s'havia acabat el menjar, o feien cara de sorpresa quan els dèiem que havíem sentit que es feia un pet i que segur segur que estava a punt.
Després dels petits, les grans, les adolescents, que es troben en aquell món de voler ser grans, però que en el fons encara guarden molt d'aquelles nenes que havien sigut.

Dissabte, cagatió de nou, aquesta vegada amb els membres de la Fundació Down.

És el que hi ha...

Ep!!! Què no totes les llàgrimes son amargues.

No m'ha sorprès...

Ja ho sabia, però aquests dies n'he tingut una altra prova, quan et necessito senzillament hi ets. Encara que ens separin, que no ens veiem cada dia, que cadascú fa la seva vida, però quan et necessito sé que hi ets, que no em fallaràs.
Persones que et sorprenen negativament, quan hom pensa que hi serà però no és dóna el cas, i persones com tu que hi son malgrat la distància.
Els amics hi son, i demostren que ho son, en els moments difícils. En els moments fàcils no té tant de mèrit.

Quan sona tan repetit
tan inútil, tan avorrit,
quan l´únic combustible és el dolor.
Quan la veu que t´ha promès
et confessa que no pot més,
quan el que era per sempre, ara és record.
Quan se´t fa tan costa amunt
començar des del mateix punt
prova de cridar-me, que no tens motiu per estalviar-me.
Jo sóc el teu amic
vull que em molestis, sóc aquí,
parla´m o plora,
mai és mal moment, mai tard o d´hora.
Jo sóc el teu amic,
vull que em molestis, sóc aquí,
parla´m o plora
que no tinc cap altre feina aquesta nit.
Puc parlar-te dels vells moments,
provar d´endevinar el que sents,
puc callar i escoltar les teves pors.
Puc fer broma al teu costat
i si estàs desesperat
puc provar de cantar-te una cançó.
Si sóc bo quan els temps són bons
també vull compartir els malsons,
prova de cridar-me que no hi ha motiu per estalviar-me.
Jo sóc el teu amic...

Parla per si sola...

Navegant, he trobat aquesta foto. Senzillament no calen paraules, és brutal. És genial!!!

Pluja, pluja i més pluja...

Fa hores que plou!!!
Ja sé que ja tocava, que els embassaments i rius del país estan d'allò més secs, però no serveix de massa si plou arran de mar i no a la muntanya, que és on ho ha de fer.
Tampoc em serveix massa l'excusa de que la pluja neteja els carrers, en el cas de Cambrils i sobretot en alguns carrers del port, passa just al contrari, després de la pluja els carrers estan encara més bruts, si cal.
Avui els nens estaran d'allò més nerviosos, està comprovat!!! Si no han pogut sortir a l'esbarjo ni al matí, ni al migdia (per aquells que es queden al menjador) vindran al centre d'allò més exaltats, amb tota l'energia que els caracteritza acumulada.
Fa dia de quedar-se a casa, amb un bon llibre, o amb bona companyia.
Ja és ben certa la dita que mai plou a gust de tothom.

Joguines

Fa una estona mirant el diari, m'ha caigut a les mans, el fulletó sobre les joguines que ha editat el Departament d'Acció Social i Ciutadania, la veritat és que està molt bé. Seria fantàstic que molta gent en seguís les recomanacions, però només mirant els catàlegs de joguines o donant un tomb per qualsevol establiment especialitzat t'adonés de que realment això a hores d'ara és una utopia. Què estem creant?
Com ens pot semblar bé aquesta discriminació en les joguines? No oblidem que les joguines son un reflex d'allò que volem transmetre als nostres nens, ja siguin els nostres propis fills, com als germans, cosins, nebots, fillols, als nens i nenes amb els que treballem.
M'irrita la idea d'anar a mirar joguines, i trobar-me amb el passadís per les nenes, on abunda el color rosa, i el passadís pels nens. En un et pots trobar tota varietat de nines, però també fregalls i articles de neteja, carretons de la compra entre d'altres artefactes i en d'altres pilotes i pistoles. No vull entrar en aquest joc. Em nego a creure que una joguina ha d'estar prefixada segons el gènere de l'infant.
Una nena no pot jugar amb una pilota?
Un nen no pot jugar amb una nina?
Un joc no pot estar fet perque hi juguin nens i nenes sense diferència?
Els jocs han de passar obligatòriament per la violència i per la rivalitat? Continuo creient que no. Cada edat té el seu joc i cada nen o nena ha d'anar evolucionant amb les joguines que els adults els proporcionen.
Em nego a comprar cap joguina que consideri poc educativa.
Digueu-me antiga, si voleu, però continuaré creient en la màgia de les joguines, dels titelles, dels jocs de taula i jocs simbòlics, dels contes, i sobretot en la il·lusió de la mirada dels nens.

Dissabte diferent...

Després dels dissabtes d'allò més monòtons aquest ha valgut realment la pena.
Matí d'allò més relaxat (que de tant en tant també toca) i per la tarda, sessió de cinema amb els gripaus!!!
Au d'excursió fins a Les Gavarres, i bona pel·lícula, i el millor de tots com sempre, la màgia de veure'ls somriure, costa descriure, s'han de viure aquests moments.
Després soparet de monitors i anar a prendre quelcom. Bona estona i millor companyia.

Només m'indigna una cosa, l'actitud del conductor de l'autocar, a part que sembla que no se li pot fer cap observació, la seva conducció durant la tornada ha estat nefasta, més que això, ha estat negligent, com pots córrer d'aquesta manera quan saps les persones que portes sota la teva responsabilitat???

Hi ha nits...

 Vespres de desembre,
deixant la tardor,
les ombres es fan llargues
passejant pel port.
Trencant les onades
amb el peu descalç,
confonc el soroll del cor
amb el batec del mar.
Hi ha nits tan senceres,
hi ha nits sense estels,
hi ha nits que la boira
no et deixa veure el cel.
Hi ha nits sense lluna,
hi ha nits per l'amor,
hi ha nits que si esperes més
podràs veure el sol.
Vespres de desembre,
el terra és humit,
avui tinc tot el temps del món
i ningú per compartir.
Cançons a la luna
- nenúfar estrany -,
veig Neptú mirant el mar
darrere un fanal.
Hi ha nits solitàries,
hi ha nits de concert,
nits d'hotel, d'una nit,
on mai passa el temps.
Hi ha nits de tendresa,
hi ha nits per somiar,
hi ha nits molt més fosques
i altres pels amants.
De nits pots posar-te
el món a les mans,
respirar de cop molt a fons
i veure-ho tot més clar.
Oh, vespres de desembre,
nits que no acaben mai,
nits que només voldria
estar al teu costat.

Exercici típic

Com és aquesta dona?

Se m'acumula la feina...

Per molt que durant el curs procuri portar la feina més o menys al dia, i no serà perque no ho intento, sempre quan el quadrimestre toca a la seva fi, sento que aquesta feina s'acumula. Miris per on miris de la meva habitació, hi ha apunts, carpetes, articles a mig llegir, entrevistes per acabar de transcriure o de polir, l'ordinador que està rendint més del compte (i que duri!!!), l'impresora que misteriosament es declara en vaga, treballs acabats només pendents de ser enquadernats i d'altres que no tenen la mateixa sort, presentacions refusades i mil i un esquemes (o mapes conceptuals que es diuen ara).

Què se n'ha fet del temps? On és aquella estona, que només fa uns dies semblava que s'espongés i que ara brilla per la seva absència? Com pot ser que determinades setmanes ho tingui tot enllestit i encara em sobri temps per mi, i d'altres en les que senzillament impera el caos? És realment el temps o sóc jo?

Quants cops l'hauré cantat?

Perque m'agrada des de fa molts anys, i perque em porta mil i un records, alguns de bons i d'altres no tant dolços, perque em recorda a la Carol.

En la terra humida escric
nena estic boig per tu,
em passo els dies
esperant la nit.
Com et puc estimar?
si de mi estàs tant lluny;
servil i acabat
boig per tu.
Sé molt bé que des d´aquest bar
jo no puc arribar a on ets tu
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat boig per tu
Quan no hi siguis al matí,
les llàgrimes es perdran
entre la pluja
que caurà avui.
Em quedaré atrapat
ebri d´aquesta nit
servil i acabat
boig per tu.
Sé molt bé que des d´aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat boig per tu,
servil i acabat boig per tu.
Sé molt bé que des d´aquest bar
jo no puc arribar on ets tu
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat boig per tu,
servil i acabat boig per tu.

Ai aquests somnis...

Ja fa nits que duren aquests somnis estranys, aquests somnis plens de sensacions i d'emocions. En cap moment et veig la cara, però reconec la teva veu, el teu to dolç però al mateix temps amb un deix sorneguer.
Tot comença com un simple joc, com una complicitat entre dos amics, però poc a poc, molt lentament l'atmosfera va canviant, de les rialles als somriures, dels somriures als silencis, dels silencis a l'apropament cada vegada més, fins que els nostres cossos només els separen uns quants centímetres, però aquests últims centímetres son els que costen més de recórrer, però finalment ho aconseguim, i llavors comença una petita batalla, primer lentament molt lentament els nostres llavis es troben, es ressegueixen, es mesuren, tot seguit intervenen els llavis, les llengües, en un combat que cap dels dos té intenció de perdre, el que si que es perd en aquell moment és la raó, el temps que es va escolant entre els dos... al cap d'una estona llarga ens recuperem i entre els dos només hi ha un somriure dolç.
Qui ets? On ets? De què t'amagues?

Parc de Nadal...

Avui m'han confirmat que faré de monitora al parc de Nadal de Cambrils, concretament estaré al taller de complements (més aviat ja us explicaré en què consisteix), entre això i les activitats de la piscina als matins més o menys tinc els dies coberts, i encara me'n quedaran per mi.

Hoy toca ser feliz (Mago de Oz)

Cuando un sueño se te muera
o entre en coma una ilusión,
no lo entierres ni lo llores, resucítalo.
Y jamás des por perdida
la partida, cree en ti.
y aunque duelan, las heridas curarán.
Hoy el día ha venido a buscarte
y la vida huele a besos de jazmín,
la mañana esta recién bañada,
el Sol la ha traído a invitarte a vivir.
Y verás que tú puedes volar,
y que todo lo consigues.
Y verás que no existe el dolor,
hoy te toca ser feliz.
Si las lágrimas te nublan
la vista y el corazón,
haz un trasvase de agua
al miedo, escúpelo.
Y si crees que en el olvido
se anestesia un mal de amor,
no hay peor remedio
que la soledad.
Deja entrar en tu alma una brisa
que avente las dudas y alivie tu mal.
Que la pena se muera de risa,
cuando un sueño se muere
es porque se ha hecho real.
Y verás que tú puedes volar
y que todo lo consigues.
Y verás que no existe el dolor,
hoy te toca ser feliz.
Las estrellas en el cielo
son solo migas de pan
que nos dejan nuestros sueños
para encontrar
el camino, y no perdernos
hacia la Tierra de Oz,
donde habita la ilusión.
Y verás que tú puedes volar,
y que tu cuerpo es el viento,
porque hoy tú vas a sonreír,
hoy te toca ser feliz.

No estic inspirada.

Va de test...

Fa una estona m'han passat un test d'aquells que corren per internet. M'ha servit per desconnectar uns minuts.

Varies:
Jo tinc: ara mateix el cap saturat.
Jo desitjo: ara? Acabar l’article de sociologia.
Jo escolto: de fons les pallassades de mon germà
Jo li tinc por: al fracàs
Jo perdo: procuro no perdre.
Jo necessito: no sentir-me sola.
Jo li dec: ara mateix no ho sé.
Em fa mal: res.
Tens un diari? ara ja no.
T’agrada cuinar? si, em relaxa.
Tens un secret que no hagis explicat a ningú? Sí, això són els secrets.
Creus en l’amor? Sí
Et vols casar? no pas
T’agraden les tormentes? Sí
La persona més rara? Uff, per qui començo?
La persona qui millor et coneix? Tinc els meus dubtes.
El professor més avorrit? És díficil triar-ne només un.
La persona que és la teva ànima bessona? Encara no l’he trobat.
La persona que més et va ensenyar? Depen del moment.
La persona que més enyores? La Laia.
La frase que més fas servir al msn?...
El grup que més t’agrada? Sangtrait.
El teu desig més gran? Aconseguir tot allò que em proposi.
Aniversari: 28 de Gener
Signe: Aquari
Color de cabell: castany, però el porto vermell.
Color d’ull: Marrons
Número: 7, 4...
Mes: qualsevol
Estació de l’any: Estiu.
Esport: Atletisme
Muntanya o platja: Platja
Barça o Madrid: Barça!!!
Sol o neu? Sol solet.
Cotxe preferit: Qualsevol que em porti als llocs.

Durant les últimes 24 h, has ... :
Plorat? No
Ajudat a algú? Avui no!!!!
Comprat alguna cosa? Sí, el diari i el cd de la marató aquest matí.
Estat malalt? Nooo (i que duri)
Anat al cinema: no pas.
Sortit a sopar: no.
Dit “t’estimo”? Sí, però mentalment.
Perdut algú important? Espero que no.
Abraçat a algú? Noooooo, snif snif...
Discutit amb algú? No, amb mi mateixa compta?
Somiat desperta: Això sempre!!!!

Alguna vegada podríes...:
Menjar-te un cuc? No ho sé, segurament sí.
Matar a algú? No
Tenir sexe amb algú del mateix sexe? No es pot tancar cap porta.
Cantar en un karaoke? El sing star serveix?
Ser vegetarià? Si puc menjar peix sí.
Anar begut? Quin sentit té?

Nadal

No em barrufa el Nadal.
No m'agraden les aglomeracions per fer les compres nadalenques, no m'agraden els guarniments dels carrers quasi dos mesos abans d'aquestes dates, a Tarragona hi havia carrers guarnits a meitat d'octubre!!!!
No m'agrada aquest suposat esperit nadalenc, oh que macos que som aquests dies, i quant ens estimem!!! I la resta de l'any?
No m'agraden aquests àpats llarguíssims.
Ja no entro en temes religiosos, que no em crec de cap manera.
No m'agrada veure com les tradicions de sempre del país en aquestes dates, es veuen cada cop més relegades, ara es comença a veure una plaga de pares noels que s'enfilen per baranes, balcons i finestres.
Què se n'ha fet de l'entranyable Tió? Quin fart de menjar mosques, que m'hauré fet durant una pila d'anys amb mons cosins.
M'agrada explicar la màgia del Tió als nens i veure la seva cara il·lusionada, quan venen carregats amb pells de mandarines o de castanyes, i pregunten si falta molt perquè cagui.
Personalment em quedo amb els reis mags, i aquella il·lusió de baixar al moll, tapada amb les bufandes de colors, i esperar que vinguessin els reis amb les barques, previ castell de focs artificials, i aquell dia a dormir d'hora que a l'endemà venien els reis, i és dels pocs pobles que els reis porten els regals a tots els nens casa per casa, i entregats en mà. Tot i ser republicana fins al moll de l'os, aquests son els únics reis que m'agradaven, i que encara m'agraden. Republicana si, tonta no.
I què me'n dieu de la nit de cap d'any? Està bé entrar en un any nou, envoltat d'amics o de familiars, però francament trobo que és un abús tot el que envolta aquella nit, sobretot si vols anar a sopar o sortir de festa, pagaràs tres vegades més que el cap de setmana anterior o si t'esperes una setmana, i segurament amb moltes menys aglomeracions.
L'any passat ja em vaig buscar feina durant totes les vacances, fent el curs de director, i aquest any em busco feina aquests dies (sobretot per treure'm uns diners extres) però també per no entrar en tota aquesta voràgine nadalenca.
I l'últim motiu per demostrar que no m'agrada el Nadal, és que és el preàmbul dels exàmens i als estudiants universitaris ens toca fer treballar als colzes.

Em barallo amb l'estadística...

Doncs sí, i de moment guanya aquesta per golejada.
Feia més de quatre anys que no feia res de res relacionat amb matemàtiques pel meu compte (aquí no em serveix ajudar als nens del centre amb els seus deures), i ara això és nota, i molt.
També cal dir, que abans tampoc eren santes de la meva devoció.
Ara mateix estic saturada de números, gràfiques i mil i una formules, i la pobra calculadora, si pogués pensar, n'estic segura que demanaria un descans, i pel que sembla els meus companys estan igual que jo. El mateix exercici dóna un ampli ventall de resultats!!!!
No sé si ajuden massa els comentaris del professor, dient-nos que qui es perdi ara, no cal que es presenti al gener, perquè no en traurà res de bò!!!!! Això que son? Ànims? O ganes de desmotivar encara més al personal? La crua realitat? (És l'assignatura amb més matriculats de tota la carrera)
Molt em temo que l'examen de dilluns serà una massacre col·lectiva...
Em sento frustrada, no m'entren aquests coneixements, ni amb calçador...
I pensar que fa un anys, no pas tants, jo em volia decantar per les ciències, concretament per allò que estigues relacionat amb un laboratori, tot i que a hores d'ara, em continua agradant la biologia...
Si hi algú per aquí a que li doni més bé que jo això de l'estadística (tampoc és gaire díficil superar-me), que m'ho faci saber.
Ara mateix, només em permeto fer: AGHHHHHHHHHHHHHHHHH!!!!!!!!!!!!!!!!

On és el meu tren?

Sovint em sento atrapat
Pel meu propi malson
I tinc ganes de cridar.
Cada dia en algun lloc
Surt el tren de mitjanit.
Hi ha poetes que s'han perdut
Pintant "graffities" en les seves parets.
Molta gent que es troba sola
Cada dia en algun lloc puja al tren de mitjanit.
Sovint em sento enganyat
Quan em veig en el mirall
No en tinc prou amb somniar,
Necessito desfer-me d'aquest pes
Que em lliga el cor.
Hi ha sirenes que estan cantant
La llegenda d'un vell mariner.
Molta gent que es troba sola
Cada dia en algun lloc
puja al tren de mitjanit.
Si ets llunàtic i estàs espantat
Si vius als núvols i estàs deprimit
Si la boira ja t'ha acompanyat
Cada dia en algun lloc pots pujar
Al tren de mitjanit.
N'he conegut molts com tu i jo
És bo saber que no estem sols,
Això és bo.
No sempre s'està de sort
No sempre trobaràs el mar darrere el port.
Hi ha Julietes buscant Romeus
Hi ha princeses que busquen dolors.
Si tens el cor solitari
Cada dia en algun lloc
puja al tren de mitjanit.
Si ets llunàtic i estàs espantat
Si vius als núvols i estàs deprimit
Si la boira ja t'ha acompanyat
Cada dia en algun lloc pots pujar
Al tren de mitjanit.

Per molts anys Kitus!!!!

D'aquí unes poques hores, en Kitus (en Marc per alguns fa anyets), uff 28!!!!!

Com passa el temps eh? Mira que fa anys que ens aguantem l'un a l'altra...

Perque s'ho mereix, perque és especial, i perque me l'estimo molt, és com si fos el meu germà gran, perque hi és quan el necessito, perque em fa riure, perque hi puc parlar i per moltes altres coses.

Una abraçada ben forta!!!!

PER MOLTS ANYS!!!!!

Què en fem de l'educació?

Després de repassar l'informe PISA, i veure que l'Educació en aquest país sembla que vagi de capa caiguda, les ciències i les matemàtiques van malament és cert, però el que encara és més preocupant, és que nois de quinze anys, son incapaços d'entendre el que llegeixen, i això ho he pogut comprovar personalment.
Nois i noies de quinze anys que se suposa que al cap d'un any hauran de decidir si segueixen estudis no obligatoris (batxillerats, cicles formatius...) o si per contra els abandonen(d'aquest sector cada vegada més).
I ara les preguntes del milió?
-De qui és la culpa?
-De l'estudiant, que no troba res que el motivi?
-Dels pares, que desatenen l'educació dels seus fills? (No tots, però hi ha pares que ni tan sols coneixen el nom de la professora del seu fill????¿)
-Dels mestres, que no donen a l'abast?
-Dels governs, que no destinen prous partides per l'educació?
-D'un sistema escolar que fa aigües per tot arreu?
-De les ganes de voler emular altres països? (quina enveja, quan veus que surten més preparats i parlant com a mínim tres llengües estrangeres, aquí una estrangera obligatòria i encara gràcies!!!)

I per finalitzar, que faig amb una nena de 13 anys, que em diu literalment: "No me hables en catalán, que me da asco". (No sap amb qui s'ha trobat... ja veurem qui és més tossuda).

I la pregunta d'ahir a la tv, Si deixem una peça de marbre de 2 g, en un recipient amb vinagre durant 24 h, què passarà a l'endemà?

Val per un somriure...

Malgrat certs comentaris, estic amb tu. Un petonet.

Veles e vents han mos desigs complir,
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d'ells veig armar;
xaloc, llevant, los deuen subvenir
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.

Bullirà el mar com la cassola en forn,
mudant color e l'estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets:
fugint al mar, on són nodrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.

Amor de vós jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me'n romandrà;
e de vós sap lo qui sens vós està.
A joc de daus vos acompararé.

Io tem la mort per no ser-vos absent,
perquè amor per mort és anul·lat:
mas jo no creu que mon voler sobrat
pusca esser per tal departiment.

Jo só gelós de vostre escàs voler,
que, jo morint, no meta mi en oblit.
Sol est pensar me tol del món delit,
car nós vivint, no creu se pusca fer:
aprés ma mort, d'amar perdau poder,
e sia tost en ira convertit.

E, jo forçat d'aquest món ser eixit,
tot lo meu mal serà vós no veer.
Amor, de vós jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me'n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està:
A joc de daus vos acompararé.

Avui em quedo...

... amb la paciència que té la meva companya de feina amb els nens. Tot un mirall.
... amb la possible notícia de treballar aquestes festes que s'acosten.
... amb veure amics de sempre.
... amb la complicitat d'un somriure. (No m'oblido de les fotos que et dec).
... amb el compromís de treball d'un dels nens.
... amb...

On és el problema de ser diferents?

Si hagués volgut quelcom fàcil, segur que no estaria on sóc. Si hi ha la possibilitat de decidir, on és el mal de poder fer-ho? Perque hem d'esperar que ens solucionin la papeleta des de Barcelona quan el més lògic, i el més democràtic seria poder fer-ho nosaltres mateixos? No ens diferenciem dels altres, precisament perque tenim aquesta opció de decidir? No sortirà el candidat més reforçat, sigui qui sigui, si l'escolleix un nombre més ampli de militants que no només uns concrets? Perquè no se'ns dóna l'opció de parlar tal com estableixen els Estatuts? Què potser ens volem emmirallar en d'altres partits i perdre la nostra essència?

Parla per si sol

Dies Internacionals...

Cada vegada estic més en contra del concepte del dia internacional... El veig com un dia per netejar consciències, per fer l'obra de l'any i oblidar-se'n fins a l'any vinent.

Què passa? Què la resta de l'any no existeixen aquestes malalties o problemàtiques?
Els altres 364 dies restants no hi ha persones amb la Sida? Persones amb discapacitats? Persones sense sostre o exclosos de la societat? No hi ha dones treballadores? I com aquests exemples, els nostres calendaris n'estan ben farcits.

El que realment vol col·laborar en aquestes o en d'altres causes, no s'espera a fer-ho un dia concret, només perque ho marca un calendari, i perque ens considerin el més solidari del veïnat, oh que bo que sóc, he donat uns cèntims d'euro, a canvi d'un llacet i ja estic tranquil, ja puc tornar a posar-me les ulleres fosques que em permetin obviar la realitat.

També és cert i ho admeto, que si no pressionem, ni que sigui un dia a aquesta societat, i els fem remoure quelcom a dins, aquesta societat que hem creat entre tots, farà veure que tot és idíl·lic i que els problemes brillen per la seva absència.

Us enyoro nenes...

Perque sou les meves nenes.
Perque son molts moments compartits.
Perque us vull veure molt més sovint a totes.
I perque sou com sou.
Us estimo nenes (Marta, Tere, Eli, Glòria, Anna, Laia, Diana, Raquel i Angela...)

Mr. Jones

Això sembla que va de cançons...
Aquesta m'agrada, i em recorda algú especial. No vull que t'enfadis.

I was down at the New Amsterdam staring at this yellow-haired girl
Mr. Jones strikes up a conversation with this black-haired flamenco dancer
She dances while his father plays guitar
She's suddenly beautiful
We all want something beautiful
I wish I was beautiful
So come dance this silence down through the morning
Cut up, Maria! Show me some of them Spanish dances
Pass me a bottle, Mr. Jones
Believe in me
Help me believe in anything
I want to be someone who believes

Mr. Jones and me tell each other fairy tales
Stare at the beautiful women
"She's looking at you. Ah, no, no, she's looking at me."
Smiling in the bright lights
Coming through in stereo
When everybody loves you, you can never be lonely

I will paint my picture
Paint myself in blue and red and black and gray
All of the beautiful colors are very very meaningful
Gray is my favorite color
I felt so symbolic yesterday
If I knew Picasso
I would buy myself a gray guitar and play

Mr. Jones and me look into the future
Stare at the beautiful women
"She's looking at you.
Uh, I don't think so. She's looking at me."
Standing in the spotlight
I bought myself a gray guitar
When everybody loves me, I will never be lonely

I want to be a lion
Everybody wants to pass as cats
We all want to be big big stars, but we got different reasons for that
Believe in me because I don't believe in anything
and I want to be someone to believe

Mr. Jones and me stumbling through the barrio
Yeah we stare at the beautiful women
"She's perfect for you, Man, there's got to be somebody for me."
I want to be Bob Dylan
Mr. Jones wishes he was someone just a little more funky
When everybody loves you, son, that's just about as funky as you can be
Mr. Jones and me staring at the video
when I look at the television, I want to see me staring right back at me
We all want to be big stars, but we don't know why and we don't know how
But when everybody loves me, I'm going to be just about as happy as I can be
Mr. Jones and me, we're gonna be big stars...

Voler, poder.

Voler esbrinar per a no resoldre, poder saber per fi el teu nom, tenir la teva veu callada, sentir la teva olor quan dorm.
Voler oferir-te una promesa, poder embogir amb la teva pell, tenir de prop els teus miratges, sentir al meu cor el teu batec.
Voler, poder tenir un tros de tu; voler, poder sentir-te un moment; voler, poder sentir-te a prop; voler, poder sentir-me en el cel.
Voler que tot es dignifiqui, voler saber què hi ha dins teu, tenir passió i desbordar-se, sentir com tot ja es va perdent.

La gran Mafalda...

La frase del dia...

"Sense el tot no es pot entendre la part.
Sense la part no es pot entendre el tot"
(Gordon Hamilton)

dita avui a la classe de Fonaments.

La ment fa males passades...

1. Llegir d'esquerra a dreta.
2. Tapa el dibuix i digues els noms que sortien.
3. Ara digues els colors, es comença a complicar oi???

Tinc ganes de...

... recuperar aquelles amistats que es van allunyant.
... veure totes aquelles persones que m'importen.
... finalitzar tots els treballs pendents i de sentir que no se m'acumula la feina.
... retrobar la complicitat amb certes persones.
... d'entendre l'estadística d'una vegada.
... d'allunyar els mals rotllos.
... deixar de donar mil voltes a les coses.
... trobar aquell petit detall que em faci somriure.
... d'ajudar als altres, però que també m'ajudin a mi quan ho necessiti.
... no sentir-me sola envoltada de gent.
... de barallar-me amb la guitarra i que no guanyi aquesta.
... d'acabar tots els projectes.
... marxar uns dies per esbargir-me.
... marxar d'Erasmus uns mesos.
... cridar.
... somiar.
... VIURE!!!!

...
...

Somnis entre boires

Perque va bé amb el meu estat d'ànim d'ara mateix...

Somnis entre boires
boires entre els dos.
Tu i jo, pell a pell
ombres dins el cel.

Torna'm a somriure
nena, sota el meu cor.
I guanya'm amb mirades
tendres com el son.

I t'obriré un camí enmig del mar
ple de llums, ple de plaers
i ocults, secrets

I t'obriré un camí enmig del mar
ple de llums, ple de plaers
i ocults, secrets

Lliga't les mans fredes
al voltant del meu coll
i dona'm la tendressa
que et surt del fons del cor.

I t'obriré un camí enmig del mar
ple de llums, ple de plaers
i ocults, secrets

I t'obriré un camí enmig del mar
ple de llums, ple de plaers
i ocults, secrets.

Quina sorpresa!!!!

Avui la notícia del dia ha estat sens dubte saber que el meu cosí serà pare!!!! Ostres m'he quedat a quadres, després dels segons posteriors on la sorpresa dominava, m'ha faltat temps per trucar al Jordi i felicitar-lo!!!!!

Estic molt molt contenta. Un altre cosinet o cosineta, fantàstic!!!!!

Jordi t'estimo molt, i una enhorabona de tot cor per tots dos.

Jordi i Mar si necessiteu qualsevol cosa sóc aquí!!!

FELICITATS!!!!!

Avui va de rondalles...

No me n'he pogut estar.
Aquest matí, hem estat comprant material per els centres oberts, però remenant llibres i contes he trobat aquest, i senzillament ara és meu.

Crec que m'anirà molt bé per explicar-los coses del nostre país als nens que venen de fora.
Una manera com una altra de fer país, no?

Està força bé pel que he vist de moment, bones il·lustracions i millors històries...

Senzillament no em poden deixar sola envoltada de llibres, contes i llegendes. Son la meva perdició....

MAXI JOVE

Fotos com aquesta, s'ampliaran i seran la imatge corporativa de la botiga. Encara hauré de cobrar drets d'imatge?
Servirà per obrir-me noves portes? Per part meva estic oberta a noves desfilades...

No em cansaria mai de mirar-lo

M'encanta quan està en calma, però també quan demostra el seu caràcter.
Banyar-me a totes hores o fins i tot a la nit.
Quantes hores en remull, jugant amb els amics, amb els de l'esplai, o fins i tot soleta.
És una meravella, un plaer del que no me'n cansaria mai, llàstima que ara fa fred... ara em conformo amb mirar-lo, em passaria hores així, la mar, jo i els meus pensaments.

Senzillament m'agrada

Et trobo…
T’escolto…
Et parlo…
T’abraço…
Et beso…
Et tinc…
Et premo…
T’atrapo…
T’absorbeixo…
T’asfixio…
T’estimo?

(Jorge Bucay)

Avui dia tranquilet

Avui esplai d'allò més tranquil. N'érem pocs però ben avinguts . Jocs i una conversa amena, i sobretot, com sempre, l'afecte que traspassa aquelles quatre parets.

Al final ens faran independents? Tant de bo.

L'article de Salvador Cardús, ahir 23 de Novembre al diari Avui.

Molt interessant.

Es complirà?

A empentes, potser, però a aquest país el faran independentista vulgues que no. I no tant per si els trens s'aturen, els túnels s'enfonsen o ens quedem a les fosques, sinó perquè, a més, se'n foten. Vull dir que el menyspreu pel nostre país s'ha descarat. I tot això no passa per cap descuit innocent. Els tres últims xàfecs de menyspreu -aquí, els vasos ja no vessen per una gota de més, sinó que la desconsideració l'aboquen a raig- els han protagonitzat la ministra Álvarez, el demagog Rajoy i un jutge de l'Audiència Nacional d'aquesta nació veïna que diu que no té nacionalistes. De fa un temps, anem a escandalera diària.

En primer lloc, parlem de la ministra, que ha estat ben clara d'idees. Sabem que el TGV, i en general les infraestructures, són instruments al servei de la construcció política d'un país. Tenen a veure amb el desenvolupament econòmic, sí, però segueixen un projecte polític. Aquí i a Nova Zelanda. I va ser així fa cent cinquanta anys, i ho serà d'aquí a cent cinquanta més. Per tant, els socialistes, i abans el PP, i encara abans una altra vegada els socialistes, sempre han tingut una clara consciència de per què, quan en quin ordre, havien d'encarrilar un TGV, volien dibuixar una autovia o es decidien a enlairar un aeroport. I sabien per què volien que primer el TGV arribés a Sevilla, o per què uns territoris havien de ser regalats amb autovies gratuïtes i als altres s'havien de fer autopistes de pagament. I, és clar, han tingut clar per què uns podien disposar de terminals aeroportuàries per anar a tot el món, i els altres en tenien prou amb una andana cridanera feta per un arquitecte llampant.

Quan el TGV va arribar a Lleida, d'aquella manera que hi va arribar, vaig escriure que el decalatge entre aquella data i la d'arribada a Barcelona tenia significació i conseqüència política. Durant una bona colla d'anys, posaven Lleida més a prop de Madrid que de Barcelona, i Madrid feia de Lleida la seva estació d'esquí. Lleida, ferroviàriament parlant, ha estat posada tota una colla d'anys d'esquena al país. Això no és casual. I ara l'Álvarez ens ho confirma. El TGV -ha dit- és un fil d'acer que serveix per cosir Espanya, i la cusen com més els convé. A uns, amb un bon repunt. Als altres, simplement, ens sargeixen els forats, quan no ens en fan de nous! Si és cert, com diu la ministra de Foment -i ho és-, que el TGV és un fil d'acer per lligar Espanya, és evident que abans d'arribar a Barcelona se'ls ha acabat la puntada. No els som una prioritat. No compten amb nosaltres.

Per la seva banda, Rajoy també ha fet mèrits per empènyer-nos fora d'Espanya. Rajoy ha tornat a desenterrar la destral de guerra lingüística -la destral de fer el destraler, perquè la del "conseguir el efecto sin que se note el cuidado", aquesta mai no ha parat de copejar- i ha promès que canviarà les lleis que faci falta per tal d'imposar l'espanyol a Catalunya. Imposar-lo? Qui no el sap? El propòsit és innecessari, si no és que el vol imposar als turistes que passegen per la Rambla de Barcelona, és clar. Però Rajoy això ho deu saber bé. El que busca Rajoy és l'aplaudiment dels no nacionalistes espanyols, que segueixen veient la nostra llengua com un element de discòrdia, una molèstia, una deslleialtat a la seva nació. Diumenge passat, amb aquesta promesa va provocar més entusiasme que amb l'oferta d'abaixar els impostos. Al món civilitzat, si els ho expliquessin, no s'ho creurien.

També l'ús del català va ser la causa del menyspreu del senyor jutge de l'Audiència Nacional als ara condemnats per la socarrimada de fotos reials, en un cas de vexació lingüística, més pròpia d'aquell taxista de Madrid que fa fora del vehicle els que parlen català que no pas d'un magistrat. Es digui el que es vulgui, la Transició cap a una Espanya democràtica ha estat un fracàs a l'hora de fer políticament i socialment acceptable la diversitat cultural, lingüística i nacional de l'Estat espanyol. El model d'organització formal no ha contribuït a fer entendre aquesta pluralitat constitutiva. Durant molts anys, es deia que es tractava d'un problema de pedagogia. Encara Pasqual Maragall, just arribar a la presidència de la Generalitat, va intentar posar en marxa un altre projecte pedagògic. Afortunadament, el catalanisme que Mas ha redefinit enterra aquest vell error que alguns ja denunciàvem fa ben bé quinze anys. Quant de temps perdut!

Però torno al meu argument. No sé si se n'adonen del tot, però a empentes ens estan fent fora d'Espanya. El PP ens empeny fora amb grolleria, perquè l'anticatalanisme sempre els ha funcionat com a mecanisme de recollida de vots a l'Espanya culturalment més estreta, monolingüe, uninacional, la grandesa de la qual passa per l'empetitiment dels catalans. El PSOE, amb formes més suaus, perquè depèn dels vots dels catalans, ens empeny igualment fora per la seva incapacitat d'entendre que no estem parlant de peculiaritats regionals, sinó d'una realitat nacional que Maragall va intentar explicar-los sense cap mena d'èxit.

L'allunyament sentimental i polític d'Espanya respecte a Catalunya és una evidència. Espanya mostra una gran desafecció respecte als catalans: just el contrari del que sostenia el president Montilla a Madrid, i per això les seves paraules allà no van provocar ni fred ni calor. No ens hi volen. Molts catalans acabaran independentistes a la força.

Per començar

Feia dies que em rondava pel cap, això de sumar-me al món dels blocs, trobo que és una bona forma de donar sortida allò que ens neguiteja, que ens preocupa, que ens altera i també allò que ens fa feliç o ens fa somriure, o ens fa somiar.
És quan dormo que hi veig clar (J.V. Foix)