Joguines

Fa una estona mirant el diari, m'ha caigut a les mans, el fulletó sobre les joguines que ha editat el Departament d'Acció Social i Ciutadania, la veritat és que està molt bé. Seria fantàstic que molta gent en seguís les recomanacions, però només mirant els catàlegs de joguines o donant un tomb per qualsevol establiment especialitzat t'adonés de que realment això a hores d'ara és una utopia. Què estem creant?
Com ens pot semblar bé aquesta discriminació en les joguines? No oblidem que les joguines son un reflex d'allò que volem transmetre als nostres nens, ja siguin els nostres propis fills, com als germans, cosins, nebots, fillols, als nens i nenes amb els que treballem.
M'irrita la idea d'anar a mirar joguines, i trobar-me amb el passadís per les nenes, on abunda el color rosa, i el passadís pels nens. En un et pots trobar tota varietat de nines, però també fregalls i articles de neteja, carretons de la compra entre d'altres artefactes i en d'altres pilotes i pistoles. No vull entrar en aquest joc. Em nego a creure que una joguina ha d'estar prefixada segons el gènere de l'infant.
Una nena no pot jugar amb una pilota?
Un nen no pot jugar amb una nina?
Un joc no pot estar fet perque hi juguin nens i nenes sense diferència?
Els jocs han de passar obligatòriament per la violència i per la rivalitat? Continuo creient que no. Cada edat té el seu joc i cada nen o nena ha d'anar evolucionant amb les joguines que els adults els proporcionen.
Em nego a comprar cap joguina que consideri poc educativa.
Digueu-me antiga, si voleu, però continuaré creient en la màgia de les joguines, dels titelles, dels jocs de taula i jocs simbòlics, dels contes, i sobretot en la il·lusió de la mirada dels nens.