dimarts, 28 d’abril del 2009

Es per tu que em sento fort....


Es per tu que em sento fort
es per tu, que m´has triat tal com soc
que he apres que,en el fons la tendresa es la gran fortalesa
m´has ensenyat que no hi ha millors raons que les del cor.
es per tu, que has arribat
al moment precis, ni massa aviat ni massa tard
quan et tinc al costat, em sento com si fos a casa
la meva llar es alla on tu hi deixes l´equipatge
sense tu es que estic perdut....
es per tu que la lluita te sentit l´amor es la força
que ha triat esser el meu desti
obres camins que nomes cal seguir
per trobar-me
a mi mateix
i sentir que em dones coses que no em dona ningu mes.
es per tot i per no res
per voler estar aqui i per ser tal com ets
que li robo uns acords a la pols, el temps i la guitarra
una canço,una petita flor per regalar-te
enimg d´un mon que es boig,sense control.
i en un mon dels diners
de l´enveja i el poder
ets l´amor i la força que m´empeny cap a un nou desti
no vull tenir,tant sols vull sentir tot alo que em pots donar
se que el temps no esborrara el que es bo i es de veritat. (Lax'n'busto)

diumenge, 19 d’abril del 2009

Desitjos...



Aquests dies tinc mil i una coses al cap, i al bell mig d'aquest garbuig, una pila de desitjos, esperant el seu torn per fer-se realitat, però també tocant de peus a terra. Quin remei!!!

Farem com quan erem petits i agafavem un "angelet" i bufavem ben fort???

dijous, 16 d’abril del 2009

Sentències d'amor....


Fa temps em van titllar de romàntica... potser si que tenen raó...
Porto uns dies amb els meus atrotinats cd's del sangtrait, i ha estat escoltar aquesta cançó i vindre'm mil i una imatges al cap...
Ai aquests records!!!!! Per què costa tant oblidar segons qui i segons què...?


Vull que sigui el temps
el que em digui que t´has mort
junt amb el dolor que em vas deixar
i les llagrimes d´uns ulls que van plorar.
Vull que sigui el temps
el que esborri el teu record
amb els anys dolents que em vas robar,
aquells anys que ja mai mes no tornaran.
JA SE QUE EM VAS DIR QUE ERA MOLT AVIAT
PER SENTIR TAN DINS DE MI UN COP D´AMOR
PER SENTIR LA TREMOLOR DE LA RABIA D´UN ADEU
PER SENTIR TAN DINS DE MI LA TRAICIO!
Vull que sigui el temps
el que esborri el teu olor
que se m´ha enganxat sobre la pell
i m´ofega lentament
a mans del vent.
JA SE QUE EM VAS DIR QUE ERA MOLT AVIAT
PER SENTIR TAN DINS DE MI UN COP D´AMOR
PER SENTIR LA TREMOLOR DE LA RABIA D´UN ADEU
PER SENTIR TAN DINS DE MI LA TRAICIO!
Deixam plorar per el teu amor
un crit ple de dolor,
per tu l´unic amor
punyal dins del meu cor.

dilluns, 13 d’abril del 2009

On ha anat a parar el meu temps?


Algú ha trobat les meves hores per casualitat???!!!!
Aquelles hores que volia trobar aquests dies de vacances, hores per anar a fer aquells cafès que porten postergant-se mesos i mesos, aquella estoneta de tranquilitat per escoltar amb atenció aquell cd que acumula pols a la lleixa, o per avançar les pagines d'aquell llibre que a desgrat teu tens abandonat, aquella estona per arxivar d'una vegada les centenars de fotografies, aquelles hores per donar un tomb tranquilament pels carrers de la meva ciutat o per començar a trepitjar la platjeta, per contestar aquell correu especial, per mirar aparadors, per aconseguir arrencar algun àcord o tonada a la guitarra, aquella estona per anar a jugar una mica amb els meus nebots, aquella estona per sentir l'abraçada d'aquell amic per sempre, aquella estona per compartir plegats, aquella estona per deleitar-me amb el teu somriure i aquella espurna trapella als ulls...

Demà tornem a la realitat, i tot i que tinc la sort de treballar en quelcom que m'agrada i m'omple, continuaré buscant aquestes hores perdudes.

Si algú les troba que m'avisi...

diumenge, 12 d’abril del 2009

Quan jo te toc, tu te fons... (Ja t'ho diré)



Li he dit a sa Lluna
que li digui a la mar:
que vagi a cercar-te
i et dugui as meu portal.
I m´el ompli des teus colors.
No deman molt!
Ric per ses orelles;
ses paraules em surten pets ulls.
La mar a n´es cervell;
s´alegria a n´es cabells;

Es somnis a ses mans,
Sa música per es dits...
per es dits...

Que te toquen,
que t´ofeguen,
que te cerque´n per tot...
Quan jo te toc tu te fons;
quan ]o te toc tu me fons.

No et fan falta perfums,
ni sabatetes de taló.
Ni joies que il·luminin es teu cos.

Vull recórrer
tota sa teua pell.
No deman molt!
Ric,
i m´en vaig de s´olla;
a n´es cervell serradis;
sa ma a n´es cervell,
s´alegria a n´es cabells.

Es somnis a ses mans,
sa música per es dits...
per es dits...

Que Te toquen,
que t´ofeguen,´
que te cerque´n per tot...
Quan jo te toc tu te fons
quan jo te toc tu me fons

dissabte, 11 d’abril del 2009

Les hostesses dels programes, un altre món!!!!



M'encanten aquestes dues hostesses, guapes, amb un estil inconfusible, sempre amb un somriure als llavis i fins i tot sexis, tant que donen ganes de pessigar-lis el culet, jejeje!!!!
Aprofito que no us tinc a prop per penjar-la nois, la veritat és que m'agrada molt la foto, és d'allò més original!!!

Què és estrany un dissabte a la tarda sense valtros eh??!!! Sense veure'us per la plaça o pel cau, envoltats dels nostres nens, esperant l'abraçada o el petó dels més petits, o evitant que l'Albert ens ataqui amb el foulard!!!!
Ens acusen de sectaris, però tant me fa el que diguin, si ho som doncs endavant, m'encanta aquesta secta.

divendres, 10 d’abril del 2009

Vilanova de Meià!!!!



Després de quatre dies fantàstics, a Vilanova de Meià, on 79 nens i 14 caparrots vam estar gaudint del moment i vivint una pila d'aventures, de tota mena, on vam ser visitats per uns entranyables vellets que ens van explicar mil cosetes diferents, on entre d'altres coses vam aprendre a fer perfums, a jugar al bingo o fins i tot participar en un programa de televisió, on la pluja no ens va deixar durant més de 24 hores seguides, on els somriures dels nens ho impregnaven tot, on per tot arreu hi havia motxilles, botes enfangades, capelines de color blau cel (què estaven d'oferta???), on algun que altre caparrot es dedicava a fer trampes, i d'altres a fer més de 1500 fotografies (Pauet estem sonats!!!!), on demanar silenci enmig de tanta gent era quasi una tasca impossible, on hi havia quatre pioners que son una colla d'atxitxarrats, o les floretes de les ràngers que es van enamorar!!!!, on anar a acomiadar-te un per un de cada nen i nena a l'hora d'anar a dormir amb un somriure o un petó, on veure els pentinats més estrambòtics i les cares de son de bon matí, on més d'un i més d'una s'escaquejava a l'hora dels torns de neteja!!!, on van aguantar el viatge com uns campions, on dormir poc (els caps) era la tònica constant, on carregar-se les piles i omplir-se de felicitat!!!!

Avui la imatge del dia és aquesta, tot i que he dormit força, no he fet massa cosa de profit, i ara ja torno a estar mandrosa, aix....

divendres, 3 d’abril del 2009

Colònies i ?


Dilluns marxem de colònies!!!
I la veritat és que en tinc moltes ganes, mentalment necessito desconnectar i allunyar-me de tot això ni que siguin uns dies, l'any passat entre hospitals i feina em vaig quedar sense vacances.
I quina millor manera, que fer-ho envoltada dels meus caparrots, i dels nens, que de ben segur ompliran aquests quatre dies d'una pila d'aventures i de somriures.
I després, temps de canviar de bossa, buidar la motxilla per tornar-la a omplir i gaudir d'uns dies acompanyada dels amics.
Primer Vilanova de Meià, després Castellote!!! Ja venim!!!