dimecres, 13 d’octubre del 2010

Es moment....


"sense més, tu estaves somrient...
... avui tot el dia que la canto i mira que m'agrada (és el que té recuperar el reproductor de música que tenia oblidat per un calaix....)

Vaig mirar.
Cercava més allà,
enmig de sa gent,
un senyal per posar-me content.

Sense més,
tu estaves somrient,
careta petita de poma
de pell lluenta
i amb traç adolescent,
somrient.
Em vas mirar
amb uns ulls d'esclat,
i com si no m'haguessis vist
vas girar i et vas perdre entre sa gent.
Condemnat
a un record molt passatger,
esbós d'un reflex diluït
de dia i nit,
estic ferit,
entristit...
però recordaré
Es moment
que estaves entre sa gent
i m'estaves somrient
com si et conegués
i volguessis saber més.
Ben feliç,
mentre estava indecís,
envoltat de tanta gent,
cosa d'un encís,
jo ja no et vaig veure més...
De traç adolescent,
somrient,
efervescent...
però recordaré
Es moment
que estaves entre sa gent...

Cris Juanico.