Per la finestra un sol assassí m'informa cruel que son vora les dotze, suposo que ahir m'ho vaig passar bé...
Doncs no!!!!
Fa dies que no surto de casa i la veritat ja se'm comença a fer d'allò més pesat.
Em sembla que feia molts anys que no em quedava tants dies, sense sortir per res, i tot per culpa del nas. En principi dimarts ja em treuen els punts, i puc retornar a la vida "normal".
Dies llargs, molt llargs.
Dies de llibres.
Dies de guitarra.
Dies de quedar fins al capdamunt de la programació "santa" de la televisió.
Dies de barallar-me amb la memòria (l'única cosa profitosa d'aquests dies... ja em queda ben poc per acabar-la).
Dies de rebre i enviar missatges.
Dies de navegar per internet.
Dies de rebre només les visites de la familia, tot i que els ho agraeixo molt, també m'agradaria veure alguns amics aquests dies, però no és el cas.
Dies avorrits...
A partir de dimarts penso recuperar el temps perdut!!! Una de les coses que tinc ganes de fer, i ja pot fer el temps que vulgui, es trepitjar la platgeta...
