dissabte, 22 de març del 2008

Avorrida...


Per la finestra un sol assassí m'informa cruel que son vora les dotze, suposo que ahir m'ho vaig passar bé...
Doncs no!!!!
Fa dies que no surto de casa i la veritat ja se'm comença a fer d'allò més pesat.
Em sembla que feia molts anys que no em quedava tants dies, sense sortir per res, i tot per culpa del nas. En principi dimarts ja em treuen els punts, i puc retornar a la vida "normal".
Dies llargs, molt llargs.
Dies de llibres.
Dies de guitarra.
Dies de quedar fins al capdamunt de la programació "santa" de la televisió.
Dies de barallar-me amb la memòria (l'única cosa profitosa d'aquests dies... ja em queda ben poc per acabar-la).
Dies de rebre i enviar missatges.
Dies de navegar per internet.
Dies de rebre només les visites de la familia, tot i que els ho agraeixo molt, també m'agradaria veure alguns amics aquests dies, però no és el cas.
Dies avorrits...
A partir de dimarts penso recuperar el temps perdut!!! Una de les coses que tinc ganes de fer, i ja pot fer el temps que vulgui, es trepitjar la platgeta...