divendres, 23 de gener del 2009

Foc de gel.

El foc em surt dels llavis... Ah!!
El foc em surt dels llavis quan soc a prop teu.
Mirant-te la mirada veig el que tu sents
dins els teus ulls
i dins el teu cor,
dins els teus ulls
i dins el teu cos,
quan tanta escalfor em fa tremolar.
El cor em fuig pels llavis quan ets a prop meu.
Penjat d'una rialla que jo no vull fer.

Dins els teus ulls...etc.

No sé què fer dins els teus ulls...
T'estimo tant dins el meu cor...
Por de sentir que tu no.
Et vull parlar amb els meus ulls,
dir-te el que hi ha dins el meu cor...
Després morir si em dius no.

Ahh! Somniava despert.
Calor que tu em dónes enmig del fred.
Calor que et robaré com mai no ho he fet.
Calor...
calor...
calor...

dins el teus ulls... etc...
(Sangtrait)

En aquell moment, quan parlavem, és la cançó que em va venir al cap, avui encara la mantinc... Senzillament genial.

dilluns, 19 de gener del 2009

De mal humor... sí!!!


Enfadada amb l'ordinador, que té vida pròpia i fa el que li sembla.
Enfadada per anar tot el dia amunt i avall i no tenir ni un moment per mi mateixa.
Enfadada amb la gent que em fa perdre el temps de forma absurda.
Enfadada amb l'omnipresent companyia de busos que no respecta els horaris ni els recorreguts.
Enfadada per arribar tard als llocs, amb la ràbia que em fa.
Enfadada amb mi mateixa, per no arribar als resultats marcats.
Enfadada per no tenir temps d'estar amb la gent que estimo.
Enfadada per no tenir-te al meu costat.

També tinc dret a tenir dies dolents, no?

diumenge, 18 de gener del 2009

Aquesta, per naltros...


Per tu, per mi
i per tot el que hem viscut
els anys, les pors
i el que hem abandonat
plorem, riem
sabem el que volem
que si, que no
i fem el que podem
porca misèria, que la vida va com va
porca misèria, el que tenim ho aprofitem
tan sí es bo, com si es dolent
trepem, caiem
i tornem a començar
que faig, que fem
mirem de ser conscients
porca misèria, que la vida va com va
porca misèria, el que tenim ho aprofitem
tant si es bo, com sí es dolent
tot el que som
i el que serem, ho som
el que hem viscut
el que viurem
per tu, per mi
per tot el que hem tingut
per mi, per tu
i per tot el que tindrem

Veu:Joel Joan.

Ara el proper cop, la cantem naltros.

dimecres, 14 de gener del 2009

D'exàmens!!!!



Dilluns: estadística (que segurament em desmuntarà tot l'estiu..., i a aquestes alçades encara no tinc clar, pq em serveix a la carrera...)
Dimarts i dimecres: serveis socials i psicologia, els dos força assequibles, i penso que de moment, ben superats, espero no equivocar-me. D'aquí una estona, família i infància...
i demà: dret privat!!!! brrr, codi civil amunt, codi civil avall, codi de la família, articles i paragrafs...
i amb tot això només haurem arribat a la meitat!!! La setmana vinent més encara!!!

Es nota no, que estic saturada???

dilluns, 12 de gener del 2009

Mas Munté



M'encanten aquests caps de setmana que passem plegats, realment fan molta falta, son com una alenada d'aire fresc.
M'encanta aixecar-me aviat per trobar-nos al cau i carregar els cotxes amb una pila de material, bona teca, i una quantitat enorme d'il·lusió i ganes de compartir mil i un moments com aquests, desenes d'intents d'encendre la llar de foc, entrar a l'acadèmia "fama" amb coreografies incloses, lleis escoltes, dinamismes, acordions, caixes gitanes, guitarres, mantes i sofàs, petons, somriures, bromes, àpats tots junts amb el sempre present pà amb tomàquet, alguna que altra pizza recremada, cançons, jugar a la terrassa i al bosc emulant els més petits, decisions per consens (encara que costa no?), mirades tendres i mirades divertides, algun que altre renec, cançons, la purlació i la promesa de la Mireia, dos esbojarrats que es llancen nus a la piscina glaçada a les tantes de la matinada, el joc de la manta, jugar tots a les cartes, muntar la paradeta de sacs tots juntets per estar més calents (mira que feia fred en aquella casa...), les últimes rialles, el parlar a cau d'orella, dormir poc, molt poc, que sonin les alarmes del despertador quan no fa gaire que t'has ficat dins el sac....
Moments alegres, moments tendres, moments divertits, moments nostres!!!

dimecres, 7 de gener del 2009

Queden hores...


Només queden hores per tornar a la "normalitat".
Hores per tornar a veure els meus nens, i tornar a la feina, per tornar a veure les meves companyes.
Hores per tornar a matinar, hores per anar amunt i avall amb mil un busos...
Hores perque arribi el cap de setmana, i gaudir-lo amb tots vosaltres, i aquest cap de setmana serà intèns, no?

Però abans de que tot això arribi, em passo les últimes hores, amb un mocador i estornudant cada pocs minuts..., amb una tassa de llet calenta...coi de fred... i jo que volia que nevés...