dijous, 30 de juliol del 2009
Desitjo:
Desitjo...
... aquell moment de silenci plegats.
... aquella cançó compartida.
... aquell passeig a les fosques.
... aquella caminada matinera.
... aquella màgia que té la lluna.
... aquell sol torrant-nos la pell.
... aquells esquitxos a la vora de la mar.
... aquella trucada inesperada.
... aquell cafè que dura hores i hores.
... aquella sessió de cinema equivocant-nos de pel·licula.
... aquella emoció d'aquella pel·licula al teu costat.
... aquelles rialles franques.
... aquells jocs a la plaça amb els meus nens!!!!
... aquelles xerrades amb les nenis grans.
... aquelles mirades trapelles dels més petits.
... aquell missatge de bon matí.
... aquella mirada que parla sense paraules.
... aquelles paraules a cau d'orella.
... aquell primer petó.
... aquella carícia que fa estremir-me.
... aquella forta abraçada.
... aquells cossos junts.
... aquella amistat retrobada.
... aquella amistat forjada per primer cop.
... aquell somriure que tant m'agrada.
... moltes coses!!!!
Avui m'ha donat per aquí... per escriure sobre els desitjos... i els vostres????
dimarts, 28 de juliol del 2009
Aventures amb la meva bossa...
Fa una estona, quan estava entrant per la porta de la feina, he notat que la meva bossa estava més baixa del normal, no hi he estat a temps que ja se m'havia deslligat les cintes que la subjecten i ha anat de ben poc que no s'escampa tot el contingut, que ben mirat avui no era precisament poc...
-Un llibre de la Isabel Allende que havia de donar a la meva companya de feina.
-L'agenda, rebotida a més no poder de papers i d'altres mandangues.
-L'estoig replet de bolis, llapissos...
-El mòbil.
-El carregador del mòbil.
-Les claus de casa.
-El moneder gran (gran, pocs diners a dins però...).
-El moneder petit, amb algunes monedes i la targeta del bus.
-Una llibreta petita.
-La càmera de fotos.
-Un parell de clips pel cabell, que penses xq els vols Andrea, si portes el cabell curt???!!!!
-Les ulleres de vista.
-La funda de les ulleres de sol.
-Les claus del cau.
-Un parell de paquets de xiclets.
-Crema de cacau pels llavis.
-Pintallavis i rimel. (que d'altra banda no faig servir quasi mai...)
-Una cremallera per una bossa que m'he d'arreglar.
-Cintes de colors per fer una pulsera a ma cosina.
-Els horaris dels trens.
-Un post-it amb un telèfon apuntat que no tinc ni idea de qui és.
-El reproductor mp3, que hauria de carregar la bateria d'una vegada.
-El llapis de memòria.
-La caixa metàli·lica amb les pastilles per l'al·lèrgia (que he de portar sempre al damunt i en tinc a tot arreu...)
-3 clips!!!! (aquests per paper...)
-Un desodorant petit.
-Un joc de cordes noves per la guitarra.
-El calendari d'exàmens de setembre imprès.
-Una llista de la compra dels passats campaments!!!!!
-Un bolígraf que no escriu.
-Un moneder de roba que conté un parell de tampons, tovalloletes i dos preservatius (mai se sap XDDD)
-Un parell de caramels de propaganda de l'OAC de Cambrils.
Ara entenc a ma mare, quan em diu que sembla que hi porti un totxo dins!!!!
No m'estranya que m'hagi costat trobat tant el mòbil, quan m'han trucat per dir-me que demà teniem reunió amb el quefe... aixxxxx.........
I no no és la de la foto, tot i que m'agrada, llàstima del color rosa.
UFFFFF.....
dilluns, 27 de juliol del 2009
Coi de mòbils!!!!
N'estic fins al capdamunt i més enllà del meu mòbil...
L'aventura ja va començar fa mesos, quan el meu "antic" mòbil va descobrir que no sabia nedar, fins aquí d'acord.
Després va començar el periple d'intentar canviar-me de terminal, i que encara dura, amb punts suficients no per un mòbil sino per un parell i tot, amb totes les factures en regla, amb antiguitat per parar un tren i no sé que més, doncs resulta que per un problema informàtic "d'ells", doncs no podia canviar-me el terminal.
De barallar-me amb no sé quantes mil locucions (odio quan m'he surt una veueta dient-me que m'esperi...), visites a la botiga, consultes per correu electrònic, vàries amenaces de canviar-me de companyia, (tot i que tinc el tema de la permanència pel tema d'internet), estava disposada a fer el canvi... i no hi ha manera...
Tant díficil és aconseguir un mòbil decent en aquest país????
Fa unes setmanes que vaig amb els mòbils vells que rondaven per casa, un la bateria no dura gaire més que un parell d'hores, i l'altre que fins ara encara anava prou bé, quan no es penjava, ara resulta que no se sent res de res durant les trucades, això sí veus el temporitzador que va corrent!!!!
Jo no vull un mòbil que faci mil i una virgueries (tot i que reconec que m'agraden, i molt...), vull un mòbil que funcioni, i que no acabi amb una luxació del coll portant un trasto del segle passat jejeje...
Potser acabaré abans tota aquesta aventura, si aconsegueixo un telèfon com el de la foto... què en penseu???
Llàstima que pel llançaments de mòbils que fan a Tarragona encara falta... (encara recuperaria els moviments de quan feia atletisme i em dedicava al llançament...)
Algú m'explica com ens ho feiem, no fa tants anys, sense aquests maleits trastos....
diumenge, 26 de juliol del 2009
Vacances????!!!!!!!
L'altre vespre al bell mig d'un sopar amb gent amb la que comparteixo idees, i en molts casos, una ferma amistat, va sortir la pregunta del milió.
-Andrea, què fas al final aquest estiu?
-Acabo aquesta setmana del centre, però a l'agost vacances.
Va ser dir aquesta paraula, i al meu voltant es van formar cares d'incredulitat.
-M'estàs dient que faràs vacances de les trenta mil coses que fas?
-No em queda altra. (refotuda crisi, que redueix plantilles a l'estiu...)
-Francament no m'ho crec. Segur que t'acabes buscant alguna cosa per no parar quieta.
Doncs voleu que us digui una cosa, tenia raó!!!
Passar una estona a la platja està molt bé, (tot i que no suporto estar-me allí en pla llangardaix...), anar amb un llibre a la mà sempre (i sentir per darrere a ma mare, que ja no sap on posaré encara més llibres...)també, fer un sopar o un cafè a mitja tarda amb els amics encara millor, una sessió de cinema, força bé, començar a estudiar i enllestir els treballs pel setembre, va bé per avançar feina però no omple totes les hores, escoltar música o escriure, prou bé, fer algun repàs als més petits, va molt bé, sobretot a nivell econòmic.
Però m'avorreixo!!!!!!! I molt!!!!!
Masses hores per pensar....
Necessito trobar alguna cosa que m'ompli, sino aques mes se'm farà etern, i encara hauré de demanar plaça a algun psiquiàtric, no sé estar-me tantes hores sense res a fer...
Sé que a l'agost aniré a veure els meus Gripaus, que ja els trobo a faltar. Però que se suposa que faig a les tardes i els caps de setmana....????????????
Sí ja ho sé, sembla que tingui una xinxeta al cul, però que voleu, no sé estar-me sense fer res...
AGGGGGHHHHHHHHHHHHHHH
divendres, 24 de juliol del 2009
Summercat...
Sí, ja sé que és la cançó de l'estiu, que l'anunci és una passada, o com a mínim a mi m'agrada, que l'heu sentit i sentireu desenes de vegades... però a mi em fa sentir bé, tot i que la lletra és un pel trista, un amor d'estiu que s'acaba... com tantes i tantes històries...
Em venen ganes de perdre'm per l'illa de Formentera, ja sé que aquest any estarà d'allò més plena gràcies a l'anunci, però continuarà a la meva llista de pendents.
Ara mateix tinc molt clar a qui li diria:
Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you
Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you tonight
I kissed you good bye at the airport.
I held you so close to me.
I said ’So here we are now and I can’t stop from crying Lilly’.
And you said ’Hey hey hoo, you know this is the way to go.
You will forget about me when I’m on that plane.
Forget about me when I’m on that plane.’
Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you
Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you tonight
The plane took off and my love went with it.
The chilly wind whipped my both cheeks hard.
And the man next to me said ’Everything is gonna be alright’.
I said ’Nothing is gonna be alright, but thank you anyway’.
And then I saw your face in the airplane window.
I waved my hands and I shouted to you:
Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you
Tonight tonighttonight tonight
I wanna be with you tonight
I wore a T-shirt and my worn out hat.
Abandoned as a summer cat.
And as I stood there as a broken hearted I realized you got the car keys still.
So I broke into my own old car.
I fell asleep on the passenger seat.
I dreamed of summer sex with you and you whispered in my ear:
Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you
Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you tonight
Why can’t you leave me tomorrow instead?
And above the clouds she said to her self
I can’t believe how naive a man can be.
That’s why I love you so and that’s why I can’t be with you…’
Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you
Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you tonight
dijous, 23 de juliol del 2009
Avui un classic per mi...
Em mira. Tremolo.
La cara em bull plena de foc.
L'estimo. Ho sento.
No mano jo dins el meu cor.
Si pogués perdre el seny fredament...
Es moren els dies
i amb ells em moro també jo.
Les hores s'empassen
hores d'amor que no tindré.
Si pogués guanyar al temps fredament...
Somnio manyagues
que amb els meus dits jo no em sé fer,
paraules callades que amb els meus llavis mai diré.
Si pogués besar el vent fredament...
La nit amaga els somnis que jo sé.
Quan penso no, sempre és que sí.
El seu somriure dorm sovint amb mi.
La seva veu em fa sentir
com si jo fos el seu amor.
Sols dins el llit...
Per art de màgia es converteix
en "algo" bo que guardo dins.
Ballem plegats sobre d'un mar immens,
fet de dolor, fet de verí.
Com si no fos el meu amor
s'en va de mi quan surt el sol.
La nit amaga els somnis que jo sé,
la llum del dia els fa morir.
Secrets d'amor guardats dintre del meu pit,
ple de dolor, ple de verí...
com si no fos el meu amor.
(Mar de Verí, Sangtrait)
dimecres, 22 de juliol del 2009
Un ensurt...
Matí de bojos, de metges per mon pare i ma germana!!!! Tot en ordre, un per una contractura al braç, que li baixava cap a l'esquena i li feia veure les estrelles, i l'altra per un pinçament a l'esquena!!!! Buff.... menys mal, ara l'ensurt que ens ha donat mon pare a ma mare i a mi no ens el treuran...
A veure si ara, per fi, es comencen a respirar aires de tranquilitat... i ens oblidem d'hospitals i CAPS, per una bona temporada que ja hem omplert el cupó per molt molt de temps...
Ara és quan em permeto relaxar-me... avui sóc jo la que vull un massatge per relaxar-me!!!! I la setmana vinent a aprofitar el regal que ens van fer els pares dels nens, una sessió en un spa... em sembla que m'hauran de treure d'allí a la força jejejeje...
Em quedo amb la part bona de les vacances, de moment.
dimarts, 21 de juliol del 2009
Sentiments contradictoris...
Quina forma de començar les "vacances"!!!!
Arribo a casa contenta i d'allò més relaxada, va molt bé això de deixar-se anar, eh?, un pèl cansada (em sobren les 6 hores de tren!!!!), però amb un somriure, i el pensament que fa males passades i recorda tot el que has fet durant el dia i escoltes una veueta interior que et diu que vol repetir, però totes aquestes sensacions s'escolen com si fos sorra fina entre les mans, només entrar per la porta quan veus les llàgrimes d'una, i escoltes els gemecs de dolor de l'altre, d'aquestes dues persones que tant t'estimes... i jo sento com si em caigués una enorme llosa a sobre.
I només sents: Per què jo? Fins quan? Un altre cop?
No, el dia no ha acabat bé.
dilluns, 20 de juliol del 2009
Jordina!!!!
Dies d'estiu...
Ai aquesta Mafalda, genial com sempre.
Son dies d'estiu, de platgeta, de somriures i de rècords, d'acabar les hores al centre i donar pas a les vacances, si ja sé perfectament, que no sé què vol dir aquesta paraula, i que els primers dies molt bé, però que després em buscaré quelcom per omplir les hores, això ja ho sé..., què voleu? Sóc així d'inquieta. Però també tinc ganes de viure aventures, d'alliberar-me i deixar-me anar... ja tindré temps per pensar despres.
diumenge, 19 de juliol del 2009
La cançó d'avui, diumenge...
Posen preu a tot
diuen que el dia és aprop
el dia en que podràs comprar l'amor
a preu de pomes i de flors.
Mentrestant esperant, l'inevitable final
viure en bombolles de cristall
ningú s'atrevirà a trencar.
Si això ho vols canviar
punys de mans faràs
podràs atravessar
fronteres i fangs
i si busques dins teu
no t'aturaran...
Potser estàs d'acord
amb el que veus i el que no,
però si vols inventar colors
tu i jo podem pintar-ho tot.
Si el que vols és pintar
girat cap per avall
fes servir els teus cabells
com un nou pinzell,
pinta un somriure al Sol
que ho vegi tothom.
Si vols canviar el guió
suca la ploma tu mateix
escriu el que volies que passés
i llença-ho a la bústia del present.
Si tot ho vols canviar,
punys de mans faràs,
podràs atravessar
fronteres i fang.
Pinta un somriure al Sol,
que ho vegi tothom.
Tanco els ulls i veig la llum del Sol
no tinc temps de despedir-me de tu.
Obro els ulls i sé que estàs somiant
i sé que el somni també pot ser veritat.
(Gossos), cada vegada m'agraden més aquests manresans....
dissabte, 18 de juliol del 2009
Va de preguntes...
Fa una estona una de les nenes grans, m'ha enviat aquesta cadena, normalment en fujo, però mira avui, m'ha donat per aquí, però molt em temo que ja la vaig fer fa mesos, això sí, actualitzarem les respostes...
Jo tinc: ara mateix el cap com un timbal
Jo desitjo: ara? buf... per on començo...?
Jo escolto: en Dani Flaco
Jo li tinc por: al fracàs i a perdre aquells que estimo
Jo perdo: procuro no perdre.
Jo em barallo: amb els ordinadors quan decideixen tenir vida pròpia.
Jo necessito: no sentir-me sola.
Jo li dec: diners al banc com tothom
Em fa mal: quan m'ignoren.
Tens un diari? ara ja no.
T’agrada cuinar? si, em relaxa.
Tens un secret que no hagis explicat a ningú? Sí, això són els secrets.
Creus en l’amor? Sí
Et vols casar? no pas
T’agraden les tormentes? Sí
La persona més rara? Uff, per qui començo? Tots tenim les nostres rareses.
La persona qui millor et coneix? Tinc els meus dubtes.
El professor més avorrit? És díficil triar-ne només un.
La persona que és la teva ànima bessona? Encara no l’he trobat.
La persona que més et va ensenyar? Depen del moment.
La persona que més enyores? La Laia, el David i el Marc entre d'altres.
La frase que més fas servir al msn?...
El grup que més t’agrada? Des de sempre Sangtrait, ara molts..
El teu desig més gran? Aconseguir tot allò que em proposi.
Aniversari: 28 de Gener
Signe: Aquari
Color de cabell: castany, i ara ben curtet, jo vull els meus rinxols... snif snif...
Color d’ull: Marrons, i ara porto les ulleres vermelles.
Número: 7, 13...
Mes: qualsevol
Estació de l’any: Estiu.
Esport: Atletisme per practicar, futbol per veure.
Muntanya o platja: Platja, però no li faig cap lleig a la muntanya quan vull desconnectar.
Barça o Madrid: Barça!!!
Sol o neu? Sol solet.
Cotxe preferit: Qualsevol que em porti als llocs, i continua sent una utopia, està clar que no tindré mai cotxe jo!!!!!
Durant les últimes 24 h, has ... :
Plorat? No
Ajudat a algú? No ho sé.
Comprat alguna cosa? Sí, varies coses al super.
Estat malalt? Nooo (i que duri)
Anat al cinema: sí
Sortit a sopar: no.
Dit “t’estimo”? Sí, però mentalment.
Perdut algú important? Espero que no.
Abraçat a algú? Sí, a la meva iaia. Però continuo volent les meves abraçades.
Discutit amb algú? No, amb mi mateixa compta?
Somiat desperta: Això sempre!!!!
Alguna vegada podríes...:
Menjar-te un cuc? I jo que sé.....
Matar a algú? No
Tenir sexe amb algú del mateix sexe? No es pot tancar cap porta.
Cantar en un karaoke? El sing star serveix? (i enyoro anar a fer una partida a cal David)
Ser vegetarià? Si puc menjar peix sí.
Anar begut? Quin sentit té?
divendres, 17 de juliol del 2009
Passa sa gent...
Passa sa gent
Sembla que no els hi queda temps
Passa sa vida
Camí a l'infinit.
Vaig amb sa gent,
Seguim es mateix moviment,
Corre sa vida
Anant a l'infinit.
Es carrers estan que vessen,
S'esborra sa claror,
S'estiu encara cueja,
Ja arriba sa tardor...
Mos hem mirat tots dos, quina trobada!
He vist desig de matinada.
Passa sa gent
Sembla que no els hi queda temps
Passa sa vida
Camí a l'infinit.
Menorca torna tranquil·la
A ser com era abans de Sant Joan:
Manco gent, manco mentides,
Ara hi podrem estar.
Mos hem mirat tots dos, quina trobada!
He vist desig de matinada.
Un cos a cos sense barreres,
Crits aparents, llàgrimes tendres.
Vaig amb sa gent,
Seguim es mateix moviment,
Corre sa vida
Camí a l'infinit.
Passa sa gent...
Vaig amb sa gent...
(Cris Juanico)
Avui per la Xènia!!!!
dijous, 16 de juliol del 2009
Mira'm....
dimecres, 15 de juliol del 2009
qui m'entengui, que em compri...
Això no hi ha qui ho entengui.
Acostumada a anar-me'n a dormir a les tantes sense problemes, a quedar-me llegint hores i hores, sempre he sigut més d'anar-me'n a dormir tard que no pas de matinar, però tot i així m'aixecava, una bona dutxa per desvetllar-me i a començar el dia a dia amb un somriure, o com a mínim ho intentava.
Es pot saber que passa ultimament??? Quin deu trapella ha trastocat les meves nits i de retruc els meus dies?
M'agafa la son pels volts de la mitjanit, quan això normalment per mi era d'hora, és estirar-me al llit i quedar-me literalment fregida, cosa que abans no passava ni per casualitat, i al matí es pitjor, m'aixeco baldada, pitjor que quan feia atletisme i acabava amb agulletes, miro els llençols i sembla que algú s'hi hagi estat barallant, i jo m'aixeco en les postures més rares i insòlites, a aquest pas acabaré posant el cap on van els peus, teòricament he dormit més que altres vegades i en canvi arrossego la son tot el dia... i a part no recordo res de res del que se suposa que he somiat, quan sempre ho he fet...
I no iaia, no crec que sigui cosa dels pijames!!!!!
TINC SON!!!!!
dimarts, 14 de juliol del 2009
Per tossuda, jo!!!
vull gaudir....
"De fustes de records, construeixo esperances i és que dels meus dolors després en faig lloances. De les pors n'he fet miques, que he enterrat pel jardí, dels dubtes faig engrunes que escampo mar endins.
L'alegria és el meu escut, el somriure la meva espasa. El que no em mata em fa més fort, res no m'atura res no em fa caure. Res no m'enfonsa res no em fa caure.
M'he begut les ampolles que he trobat pel camí, en les nits de tempesta, m'he perdut en l'oblit. Jo no busco riqueses, el que vull és fluir, i ser lleuger com l'aire, cavaller del destí.
Vaig perdre't com les ombres es perden dins la nit. Desde que em vas deixar, per mi no has existit. No demano promeses, el que vull és gaudir."
(Rauxa)
diumenge, 12 de juliol del 2009
Sopar fi de curs...
Una bruixa que fa premonicions rares, donar més voltes que una baldufa d'una plaça a l'altra buscant la pista per obrir la porta, tots morenets i vestits completament de blanc i anar fent xou pel carrer (si es que ens oblidem el sentit del ridicul a casa... no tenim remei...), buscar entre la gentada que omplia la façana marítima de Cambrils a aquelles hores, algú que gastés un 35 de peu, algú altre que portés ulleres vermelles, un amb jersei vermell, i algú de Saragossa, i algú més del País Basc, el més dificil... trobar algun aragonès, i mira que Cambrils està plagat!!! suposo que s'espantaven en veure'ns.... Intentar aconseguir 50 cèntims amb monedes d'1 cèntim, qui va fer la gimcama es va quedar descansat, eh????
Arribar al local i veure'l tot decorat la mar de maco, sopar plegats, somriures, emocionar-nos amb el video (com a mínim jo sí...), fotos, ballarugues, purlacions, somiar desperts, valoracions del curs que s'acaba i propostes pel nou, jugar al joc per equips que ens tenien preparat, i que hi va haver de tot, oblidar-nos de la poca vergonya que ens quedava, no en va estem embolcallats de confiança entre naltros...
banyar-nos a la platja a les tantes de la matinada... senzillament genial...
posar-te al llit, i esperar que et vingui la son, exacte m'havia desvetllat el bany nocturn...
carregar-me les piles...
Un petonàs a tots....
divendres, 10 de juliol del 2009
Sí, estic nostàlgica...
Diumenge a la tarda
tot sembla igual que sempre.
Ja torno a estar sol de nou
després d´una nit de festa.
M´aixeco del llit,
encara amb el vent
que oneja la teva imatge...
i amb la memòria borrosa,
pensaments que es desfan
i el teu somriure
que em vé a buscar...
Cada paraula que sona és per tu,
cada llàgrima, cada silenci...
Cada paraula que sona és per tu,
i no, no cal, no cal que diguis res...
I el fum d´aquest bar em confón encara més.
Necessito parlar però no et tinc a tu.
Imatges difuses entre tanta boira...
Torna la nostàlgia,
dels teus cabells a la meva cara,
d´aquelles mans que es volien tocar,
sentir-te tan aprop i no poder-te abraçar...
Surto del bar,
amb les mans a la cara
intentant recordar la nit...
A quin castell em vas portar?
Què és el que em vas explicar?
Maleeixo no haver-te besat...
Cada paraula que sona és per tu,
cada llàgrima, cada silenci...
Cada paraula que sona és per tu,
i no, no cal, no cal que diguis res...
I el fum d´aquest bar em confón encara més.
Necessito parlar però no et tinc a tu.
Imatges difuses entre tanta boira...
(Cesk Freixas)
dijous, 9 de juliol del 2009
Temps...
... per perdre.
... per somiar.
... per parlar.
... per callar.
... per saltar.
... per cridar.
... per entendre.
... per comprendre.
... per llegir.
... per banyar-se a la mar.
... per veure sortir el sol.
... per veure pondre's el sol.
... per passejar per la platja.
... per riure amb els amics.
... per imaginar.
... per contemplar la lluna i les estrelles.
... per estimar.
... per tu.
... per mi.
... per naltros.
dimecres, 8 de juliol del 2009
En necessito una...
dimarts, 7 de juliol del 2009
Una lletra, pot dir moltes coses...
La teva mirada,
cotó fluix que sura en l´aire,
com la màgia d´una fada...
i la nit és negre i clara,
i els colors de la vesprada
en els nostres cossos...
nuus en l´aire,
nuus al vent,
nuus, pell a pell,
jugant a ser tots dos,
buscant amor a cada gest...
qualsevol dels teus somriures,
lluna plena al mig dels dies,
blava marea que marxa amb l´alba...
i caminant per les teulades,
m´he posat sota el teu cel,
he escoltat la pluja caure...
a la teva pell,
a la teva veu,
al teu somriure,
volant quan no hi ha aire,
un sol cos, dues imatges...
a dins teu torno a ser lliure, i et canto amb un somriure,
i quan et mous encara més...
confonc els teus suspirs amb música, els batecs del teu cor
amb els del meu...
a dins teu torno a ser lliure, i et canto amb un somriure,
i quan et mous encara més...
confonc els teus suspirs amb música, i puc volar quan no
hi ha aire...
(Nuus, Cesk Freixas)
dilluns, 6 de juliol del 2009
Avui va de somnis...
De somnis diàris, com és el fet d'anar-se superant cada vegada una mica més, de somnis d'acabar fent allò pel que t'has preparat, de somiar en el dia a dia, de somiar en el que vindrà dema, de veure els somnis i il·lusions reflexats en la cara del mes menuts, de que arribin les vacances i deixar-se emportar per aquells petits somnis...
De somnis nocturns, de posar-se a dormir i a l'endemà no recordar si has somiat alguna cosa o no, o pel contrari de recordar-ho tot, fins a l'últim detall, amb tanta precisió que sembla que l'hagis viscut realment, del somni dolç dels infants, del somni inquiet que fa que et despertis desenes de vegades durant la nit, de somnis que et deixen amb una capa de glaç, i d'altres que et fan pujar la temperatura i de quina mànera, de somnis que es transformen en malson, i de somnis que et deleixes per tornar a repetir, de somnis que fan que comencis el dia amb un somriure, ultimament els meus son d'aquests darrers...
Els somnis no tenen més importància que la que un li dóna, avui senzillament m'ha vingut de gust parlar d'això...
... senzillament sé quins somnis vull perseguir durant el dia i quins somnis vull tenir durant la nit...
diumenge, 5 de juliol del 2009
Somnis d'una nit d'estiu
He somniat que un matí tots ens alçaríem amb moltes ganes d’ajudar-nos, de treballar junts... d’estimar-nos.
He somniat que tindria cada dia més amics, que faria les coses més ben fetes i que també estimaria altra gent.
He somniat que un dia colliria moltes flors i les plantaria a casa meva.
He somniat que creix una nova generació amb més pau.
He somniat que un dia viurem units i somriurem feliços, plens de vida i amor.
He somniat que un dia d’un cel molt blau, el sol lluirà per a tots els nens i nenes que volen jugar, i en arribar la nit, plens de llum i joia per les estrelles del cel, ens reunirem petits i grans al voltant de la mateixa taula.
He somniat que un dia arreu els jocs i les rialles dels infants es fondran amb el treball i els neguits dels grans.
He somniat que tots els homes tenien les mateixes possibilitats i a ningú no li faltava treball.
He somniat que tots érem feliços i ningú no era pobre, perquè tots ens estimàvem i ajudàvem.
He somniat que ningú volia ser ric, perquè qui té de tot no se sent feliç, qui ho sap tot no pot aprendre res més en tota la seva vida.
He somniat que tot el món s’estimava i ningú no s’odiava.
He somniat que els homes cada dia s’entenien una mica més; i que ja no hi havia guerres, ni racisme, ni tristesa.
He somniat que ja no es contaminaven els pobles, les ciutats i els rius.
He somniat que arribava a casa i els meus pares em rebien amb abraçades i petons i que tots els nens tenien uns pares com els meus i que en cap lloc del món hi havien nens tristos.
Inspirat en el text de Martin Luther King
PD: He tingut somnis, on tu i jo erem els protagonistes. Luthien.
divendres, 3 de juliol del 2009
Dies i nits de guerra i amor.
Veuré com entres a la sala, m’aixecaré i m’abraçaràs,
caurem rient, sense parlar-nos, al millor lloc d’aquell sofà.
A fora, la fosca ens banyarà i alguna espurna de la pluja
esquitxarà tots aquells vidres que més tard s’entelaran.
Mullarem de negre els gots i beurem buscant el delit,
més en els nostres cossos, que en els glops distants de vi.
- Què hi ha, com ha anat el dia?
- Tenia ganes de plegar.
- Et regalo el sol, per tu, bonica.
I l’abraçada em sorprendrà.
- M’has trucat... ha passat res?
- Només volia dir-te “nosaltres”.
- Ja t’ho vaig dir: no passaran!
I em semblaràs més tendra que abans.
Vessarà de ple el nostre món i et pintaré amb aquests dits
els llavis que en el dibuix no tens per cuidar les nostres nits.
Just abans d’agafar el son amagaré sota el coixí
alguna rosa groga que ens salvi el tu i el mi.
M’estrenyeràs el nom amb força.
- Vull que sempre sigui així…
S’escaparà alguna promesa:
- A mi més, ho sento aquí…
- Ets tu! Sempre ho he vist tant clar!
Les gotes ja hauran parat.
- Ja t’ho vaig dir: no passaran!
I et fiaré el cel, la lluna i la mà.
Repicaran martells a l’obra i xisclarà el despertador,
alguna cosa t’il•luminarà, serà el sol o la tardor.
Quedarà encara algun tirà que vencerem amb la unitat,
i armarem aquesta revolució; dies i nits de guerra i amor.
(Cesk Freixas)
dijous, 2 de juliol del 2009
Un dia els infants preguntaran
Avui toca un conte...
Un dia els infants aprendran paraules que els costarà d'entendre.
Els infants de l'Índia preguntaran:
“Què vol dir fam?"
Els infants d'Alabama preguntaran:
“Què vol dir segregació racial?"
Els infants d'Hiroshima diran estranyats:
“Què vol dir bomba atòmica?"
Els infants del meu poble demanaran:
“Què vol dir dictadura?"
I els nens a totes les escoles diran:
“Què és una guerra?"
Tu els donaràs una resposta i els diràs:
"Mireu, aquestes paraules ja no les fa servir ningú; són paraules velles com tartana, diligència o esclavatge. Paraules que no volen dir res, i per això les hem tret del diccionari."
Jean Debruynne
dimecres, 1 de juliol del 2009
Rialles
Si penso en una paraula per definir tots aquests dies, em quedaria amb aquesta: RIALLES!!!!
Rialles al despertar-se, durant els jocs o els tallers, les pallassades de més d'un, no en va el nostre eix d'animació era el circ, els globus d'aigua i els moments de reflexió, les mil i una tonteries, jugar tots junts a la piscina, mira que vam arribar cansats aquell dia, les excursions i les nostres cançons, de banyar-se al riu, de perseguir una pilota més gran que ells, de gronxar-se fins a acabar esgotats, de barallar-se al cap i a la fí no deixen de ser nens, veure com s'organitzaven per jugar plegats, com compartien les coses (a vegades se'ls oblidava...).
Dies de rialles, de jocs, de farina i xocolata, oi Gus...?,de pintura de roba que acaba tacant tot el cos, de dutxes fredíssimes, de fer mil i una activitats i faltar temps per fer-ne mil i una més, de córrer darrere els nens, de perdre la veu pel camí, de tenir el cos morenet però amb tota la gama de tons des del més blanc al torradet, vermell inclòs, d'anar tot el dia amb xancles o descalços, d'apats interminables, de calor intensa, d'intendents als quals se'ls en va la pinça, de veure com se'ls acaben les piles a la nit i s'adormien amb un somriure als llavis, però sentir-los de ben matí, i tu desitjant tornar a tancar els ulls i dormir una mica més!!!!, de consells interminables, de certs mals rotllos que es van solucionar a temps, de consultori sentimental..., de falcar les tendes, de subastar roba i coberts, de tovalloles i banyadors al sol, de remullades més no en vulguis per culpa de la xafogor, de promeses, espelmes, foulards, llagrimes de cansament, dies de castors i llúdrigues.
Dies per retrobar aquell somriure que tant m'agrada, dies per desconnectar de tot, però també per trobar-te a faltar, ni que sigui una mica.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)