"De fustes de records, construeixo esperances i és que dels meus dolors després en faig lloances. De les pors n'he fet miques, que he enterrat pel jardí, dels dubtes faig engrunes que escampo mar endins.
L'alegria és el meu escut, el somriure la meva espasa. El que no em mata em fa més fort, res no m'atura res no em fa caure. Res no m'enfonsa res no em fa caure.
M'he begut les ampolles que he trobat pel camí, en les nits de tempesta, m'he perdut en l'oblit. Jo no busco riqueses, el que vull és fluir, i ser lleuger com l'aire, cavaller del destí.
Vaig perdre't com les ombres es perden dins la nit. Desde que em vas deixar, per mi no has existit. No demano promeses, el que vull és gaudir."
(Rauxa)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada