divendres, 7 de novembre del 2008

És la cançó dels bons moments...


Ja de negre nit buscant aixopluc entra a la taverna,
el vent i la pluja van malmenant dies de tardor.
Mariner jove, tibat i fort, amb fulard negre lligat al coll,
alt roda-soques, perdonavides i adulador.
Corre Lola, posa’m un got de vi!
I et cantaré una cançó.
I mentre li canta una havanera amb la guitarra,
ella mou el cul, balanceja els pits, xiscla una rialla.
I la bella Lola, llença el davantal,
mans a la cintura, balla amb soltura pel seu amant.
Quan arriba el vespre la tavernera encisadora,
espera el galant que com cada nit l’ha d’enamorar.
I amb la guitarra i un got de vi, cantarà alegre tota la nit,
cançons de Cuba, cants de mulates i blaumarí.
Corre Lola, posa’m un got de vi!
I et canto tota la nit.
I mentre li canta una havanera amb la guitarra,
ella mou el cul, balanceja els pits, xiscla una rialla.
I mirant coqueta pica l’ullet el noi de Calella,
gronxolant el cos, marcant el compàs d’aquesta havanera.

El teu cos m’encén, el teu cos em pot, mulateta bella,
jo t’estimaré fins la fi dels temps si tu vols ser meva.
I la bella Lola llença el davantal,
mans a la cintura, balla amb soltura pel seu amant.