dissabte, 22 d’agost del 2009
No ens faran callar.
L'altre dia parlant amb uns coneguts que tenen un restaurant, va sortir el tema, de que uns "clients" es van emprenyar perque la carta estava en català, a veure raonament lògic, que entendria fins i tot un nen de tres anys, si estem a Catalunya en què volen que estigui?? en Nepalès???? doncs no, segons ell estem a Espanya, i tot ha d'estar en la llengua de l'imperi... i per aquí si que no hi passo, primer que s'aprenguin algunes lleis que bona falta els fa.
O l'altre dia en una llibreria, que em ve la dependenta, que ja em coneix, i em diu que han arribat uns nous contes en català que potser m'agradaran. Ella sap que n'utilitzo molt amb els nens, doncs al costat ja tenia el "colonitzador" de torn, que arrufava el nas pq jo només triava literatura en català.
Ens poden tombar el ja més que retallat estatut, ens poden menysprear i insultar (què és amb l'únic amb que no perden pas la pràctica...), però no ens poden, ni podran fer-nos callar.
Si una cosa ens caracteritza, és que som d'allò més tossuts, i que no pararem. Oi?
I si no més fàcil, si tanta nosa els fem, que ens deixin marxar d'una vegada...
Som la cançó que mai s‚acaba,
som el combat contra l’oblit,
som la paraula silenciada,
som la revolta en un sol crit.
Som l’espurna que encén la flama,
som la lluita que hem compartit,
som la pedra en la barricada,
som el poble per construir.
I quan la nit ens ve a buscar
som tot un món per estimar,
som una història per guanyar,
tot un futur per començar.
Som llàgrimes en la mirada,
som el coratge de seguir,
som la ferida mai tancada,
som la història que no han escrit.
Som l’arbre enmig de la tempesta,
som els estels que vam teixir,
som l’esperança i la tristesa,
som el poble per construir.
I quan la nit ens ve a buscar
som tot un món per estimar,
som una història per guanyar,
tot un futur per començar.
(Obrint pas)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)