dimecres, 30 d’abril del 2008

T'estimaré sempre


No puc suportar
que te´n vagis lluny de mi
tu em vas deixar
sense voler-me dir res
sempre insinuant-te
però mai vas dir "amor"
t´estimaré sempre
pels teus ulls tendres de veritat.
A poc a poc te´n vas anar
i aqui sol em vas deixar
sempre penso en aquell dia
en que tots dos vam xerrar
i recordo tanmateix
cada mot que tu em vas dir
tu has estat per mi
com l´estel del meu camí.
Un cop em vas dir
que jo era el millor
però sembla ser que
tu ja no recordes bé
no puc suportar
que te´n vagis lluny de mi
tu has estat per mi
un estel que em dóna llum.

SANGTRAIT

dilluns, 28 d’abril del 2008

Motivacions....


Fa una estona m'ha donat per fer una llista mental de totes aquelles coses que faig ultimament i que d'una forma o una altra omplen aquelles parts del temps que formen el dia a dia.
Al cap i a la fi, sóc una motivada de la vida!!!
- Els meus estudis (uns per acabar (espero) i d'altres que encara queda camí, però de moment aquest camí m'agrada.
- La meva feina al centre obert, tot començant a preparar un final de curs que ja s'acosta. Un curs intens però què ha estat la mar d'interessant.
-El meu esplai Gripau Blau, perque tot i que hi hagut dissabtes que no hi he pogut anar, i se'ls troba moltíssim a faltar. No hi ha més, son els meus gripaus!!!! I d'aquí ben poquet a passar hores en remull!!.
-Els nens de l'Associació Down, una descoberta tardana, però que promet moltíssim.
-El meu partit i els meus companys d'afiliació política, mira que fa anys que tombo per aquella casa ja!!!
-Els meus intents frustrats d'aconseguir una seqüència seguida de notes a la guitarra!!! Ara és una batalla que no penso deixar perdre, encara que costi acabaré tocant alguna cosa.
-I l'última, i no per això menys interessant, sóc una de les noves caps de l'agrupament Gent de Mar, el que havia de ser un favor per uns campaments determinats a esdevingut una altra cosa. Vaja que em sembla que a partir d'ara els dissabtes a la tarda m'haureu de buscar pel "cau".

Tot això sense oblidar els meus amics i la gent que estimo, ells ja saben que formen una part important de mi mateixa!!!

dissabte, 26 d’abril del 2008

Ets una motivada de la vida!!!!

Dia realment intens!!!!
Però encantada!!!
Pujar a Montblanc amb els meus gripaus, on ens esperava un dia radiant i calorós (fins i tot un pèl massa), i sobretot gent, gent, gent i més gent (he dit ja que hi havia gent??) per tot arreu, tanta que hi havia moments que eren angoixants. O estones literalment clavats al bell mig del carrer sense poder avançar ni endavant ni enrere, però tot i això ha anat prou bé la sortida.
Llàstima que amb tanta gent tots els encants medievals d'aquests dies, queden una mica deslluïts.
Un Sol que picava de valent, i que ha fet que tots anéssim amb màniga curta, acabo de descobrir que se m'ha quedat la marca de la samarreta!!!
I per la tarda al cau!!!!
Si, exacte al cau, primer jugant amb els mes petitons, els castors i llúdrigues, i després reunió de caps, que penses, jo que hi faig aquí, però això ha durat molt poquet!!!
La veritat és que hi he estat la mar de bé, i ja veig que hi passaré molt bones estones!!! Amb anades de la pilota incloses...
I com que no sé fer les coses a mitges, i sempre que m'hi implico en una activitat, ha de ser amb totes les conseqüències, i a per totes, doncs m'anava engrescant a apuntar-me a tot el que fes falta.
Vaja que si ho faig tot, acabaré demanant exili polític a casa d'algú, ja que m'hauran fotut fora de casa per no ser-hi mai!!!!
X cert, el títol d'avui és la frase que m'ha dit el Dani al plegar i m'encanta!!!!
Au, una activitat més que es suma a la llarga llista de coses de cada dia (es veu que encara no era prou llarga).

divendres, 25 d’abril del 2008

Avui cansada...


Cansada de certes actituds i comentaris que no fan altra cosa que provocar malestar.
Cansada de que la confidencialitat sigui poc més que una quimera.
Cansada de no poder opinar lliurement sense rebre un moc a canvi.
Cansada de les preguntes estupides del qui se suposa que hauria de tenir les respostes.
Cansada de continuar esperant una persona que no arriba.
Cansada de veure com fa anys que m'intenten vendre la moto.
Cansada de dependre d'uns horaris i combinacions rocambolesques

Tant contenta i il.lusionada que estava!!! Espero que diguin que sí!!!! I poder albirar una miqueta de llibertat.

dimecres, 23 d’abril del 2008

Sant Jordi


Perquè és una de les festes que més m'agraden.
Perquè per un dia els llibres son protagonistes a tot arreu.
Perquè sempre m'ha agradat la llegenda.
Perquè m'agrada la barreja de cultura i sentiments.
Perquè m'he fet un tip d'acabar dracs i roses al centre.
Perquè m'encanta regalar llibres, i eps!!! que me'n regalin a mi també juntament amb la rosa.
La pregunta del milió, tindré la meva rosa??
Perquè és una de les diades del meu país, per això em quedo amb una de les cançons que ho diu tot.


Néixer en una terra que em pertany,
i sentir l´orgull d´una llengua
que he après a estimar
D´un País de només una bandera,
de quatre barres fetes de sang;
que el meu parlar i el meu tarannà fa bategar,
quan el meu cor estima el català.

Paraules escrites amb amor,
a una Terra, una llengua
A Catalunya, el meu país.

Quan convé seguem cadenes fins que no en quedi cap més,
llibertat per tots els pobles que resten oprimits.
Si ells segueixen imposant, nosaltres seguim batallant...
(A Catalunya, el meu país. Cesk Freixas)

dilluns, 21 d’abril del 2008

Drac acabat

A què ha quedat la mar de maco el cap del drac del centre obert???
Després d'un parell de setmanes on el centre estava ple a vessar de cola, paper de diari, tires de paper blanc, pintures, contes i dibuixos de Sant Jordi, pots de iogurt per fer mil i una roses, paper de celofan, i la desena llarga de pegaments que han quedat ben escurats sembla ser que sota de tota aquesta pila de coses hi continua havent-hi una taula.
Ara falta trobar un lloc per posar el drac, ara ja et dic que em nego a llençar-lo a final de curs, amb el que m'ha costat fer-lo...

diumenge, 20 d’abril del 2008

Dimecres, 23 d'abril SANT JORDI

Viu-la


Avui em llevo un altre cop
Estic content de ser qui soc
Tenir-te aprop em fa feliç.
Surto corrents cap al carrer
El dia sembla diferent
Avui la gent ja no té pressa
Avui tinc ganes de cridar
Que tens la vida al teu davant
Per això et dic que viu-la!
No deixis mai de somiar
Sempre estaré al teu costat
Sempre més amb tu
Torno a trobar tres mil raons
Per no tenir por d’aquest món
Si lluitem junts no hi ha barreres
El viatge és llarg, això és veritat
Però no caldrà que ens aturem
Aquí tindràs la meva mà
Avui tinc ganes de cridar
Que tens la vida al teu davant
Per això et dic que viu-la!
No deixis mai de somiar
Sempre estaré al teu costat
Sempre més amb tu
Per això et dic que viu-la!
No deixis mai de somiar
Sempre estaré al teu costat
Sempre més amb tu
Viu-la, no deixis mai de somiar,
Sempre estaré al teu cosat
Sempre més amb tu
Per això et dic que viu-la!
No deixis mai de somniar
Sempre estaré al teu costat
Sempre més amb tu...
Per això et dic que viu-la!
No deixis mai de somniar
Sempre estaré al teu costat
Sempre més amb tu!

(Viu-la - Filippo Landini)

dissabte, 19 d’abril del 2008

S'ha acabat...


...barallar-me amb la guia per veure quin monogràfic faig...
...trucar mil i una vegades per confirmar l'assistència...
... rebre trucades anul·lant els cursos establerts
...esperar una monitora durant una bona estona perque no s'han posat d'acord l'escola de l'esplai i el punt d'informació juvenil...
... veure com d'allò que està programat no es segueix ni una línia.
llestos, ja he acabat els monogràfics, i au amb cinc hores de regal!!! (I'm the best!!!)
Com a mínim el d'avui era interessant, prevenció de conductes de risc en el lleure (maltractaments, abusos, drogues, sexualitat, patrons alimentaris...) una matèria que toquem cada dia, i que segurament em serà de més utilitats que no pas passar-me la tarda fent un titella de paper matxé, (no Ricard??)
I ara que els monogràfics han tocat a la seva fi (com a mínim de moment), toca comença a preparar de nou els colzes...

divendres, 18 d’abril del 2008

Viure és...



Com que d'aquí un parell de mesos em tocarà pagar penyora al Dani (no del tot cert, ja que ho faig amb molt de gust, i ja tinc ganes de que arribin els campaments), avui li manllevo el text.
Això li passa per fer textos tant interessants!!

Viure és.... caminar pel carrer sense tenir por, saber dir que no, aixecar-se a qualsevol hora i no sentir-se culpable, menjar quan tens gana, saber dir que sí, complir amb les obligacions sense sentir-se obligat, poder mirar a tots sense sentir-se avergonyit, estar content amb un mateix, treballar sense que sigui treball, tenir ganes de viure, tenir coneixement de si mateix, tenir pors y superar-les, no tenir por de tenir por, saber compartir el que un té, donar als que estimem i tenir temps per nosaltres, caminar per una platja deserta i sentir-se acompanyat, tenir amics que ens estimen,... que ens aguantin, poder parlar amb els nostres fills, poder saber estar en silenci, saber que hi ha coses que ens preocupen, ... que ens superen, tenir consciència de que ens estimen i no buscar que ens estimin, sentir que estem vius, saber acceptar el que ens toca, riure i plorar quan vulguem, poder descansar sense que ens cansem, poder mirar les estrelles sense que ens oblidem de nosaltres, de res, de ningú, saber demanar perdó, saber patir, oblidar, perdre, guanyar, perdonar, morir, i poder donar sense que ens importi, saber que podem ens equivocar, reconèixer que hi ha persones que no ens estimen, saber somiar, però sense viure somiant, poder mirar demà i no donar-li importància, no tenir de què penedir-se, però saber fer-ho, acceptar al pròxim tal i com és, saber entendre els plors dels demés, estar contents pel que som, saber jugar com els nens, tenir consciència de que som molt poc, però també molt importants, saber ser feliç i saber-ho, saber que som en un món en el que tothom hi té cabuda, no mentir-nos, saber que per algú som un món, saber acceptar el que ens donen, no exigir, poder donar quan ens ho demanen, saber donar sense que ens ho demanin, saber ser orgullós, saber ser humil, saber mirar una dona, saber mirar un home, no tenir por de de la nostra llibertat, no tenir lligams, però estimar els que tenim, poder i saber canviar, poder i saber: fer, dir, pensar, estimar, tot. saber viure llavors és: començar a viure.

dijous, 17 d’abril del 2008

Vitruvi... o no?

L'he trobat i m'ha fet molta gràcia.
Marsupilami imitant el genial "Home de Vitruvi" de Da Vinci.
Al cap i a la fi en Marsupilami és un dels dibuixos que sempre m'ha agradat...

Cap on vas? Cap on vaig??...

Avui per tu, per mi, es creuen els nostres camins...?

Oh, cap on vas? Vas de pressa, no et vols aturar.
Oh, cap on vas? Ets com sorra entre les meves mans.
Espera´t un instant - abans de passar.
Dóna´m un segon - abans d´escapar.
Cap on vas, serè molt millor,
la nit només està per encetar.
No, no tanquis els ull,
encara falta molt per clarejar,
aquesta nit és per fer un viatge llarg.
Oh, cap on vas? Quan et miro tinc el temps comptat
Oh, cap on vas? Dóna´m hores que el dia se´n va.
Dóna´m un instant - abans d´acabar.
Espera´t un moment - abans de marxar.
Aquesta nit és per fer un viatge llarg,
però no esperis arribar.
Aquesta nit és per fer un viatge llarg,
estàs a punt per començar?
(Sau)

dimecres, 16 d’abril del 2008

dimarts, 15 d’abril del 2008

D'un temps, d'un país


D'un temps que serà el nostre,
d'un país que mai no hem fet,
cante les esperances
i plore la poca fe.
No creguem en les pistoles:
per a la vida s'ha fet l'home
i no per a la mort s'ha fet.
No creguem en la misèria,
la misèria necessària, diuen,
de tanta gent.
D'un temps que ja és un poc nostre,
d'un país que ja anem fent,
cante les esperances
i plore la poca fe.
Lluny som de records inútils
i de velles passions,
no anirem al darrera
d'antics tambors.
D'un temps que ja és un poc nostre,
d'un país que ja anem fent,
cante les esperances
i plore la poca fe.
(Raimon)

dilluns, 14 d’abril del 2008

14 abril


Mentre avui hi ha gent que recorda i es fa seves les paraules del President Macià d'aquell llunyà 14 d'abril de 1931:

"Catalans :
Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica. (...)
En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots el pobles d'Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l'emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.(...)"

Al país veí la flamant ministra catalana de defensa fa cridar ben fort, no sigui que la gent s'oblidés per un moment que estem sota un règim monàrquic.
Els catalans no tenim rei!!!

diumenge, 13 d’abril del 2008

A Montblanc amb els castors (que monos...)

Mira que ja fa hores que sóc a casa, doncs se m'ha ben enganxat la cançoneta.
Dia d'escoltes avui, a fer el dinar amb el Dani a Montblanc, pels castors que hi havia allí. (què és un preludi del que em tocarà als campaments de la Vall Fosca???)
Dia a gust, tranquil, relaxat..., aixxx que em veig amb un foulard al coll... tantes tardes que m'hi vaig passar fa anys acompanyant al Marc, i no m'hi vaig fer, i ara ja ho veuràs... ;P
I si com diuen, ja no hi ha el pilar de la fe, encara passarà...
També m'ha vingut al cap una frase del parc de Nadal, quan només escombraven determinades persones (més clar aigua, els escoltes i jo...) i em van dir: Es que tu ja ets mig escolta!!!
Ara un aclariment, el Chiqui chiqui no el penso ballar!!! El txiqui cau encara pot passar....

Quan jo n'era petitet
Que festejava i presumia
Espardenya blanca al peu
i mocador a la falsia.
Adéu clavell morenet
Adéu estrella del dia
I ara que sóc grandet
que m'he tirat a la mala vida
m'he anat a matar i robar
ofici de cada dia
Adéu clavell morenet
Adéu estrella del dia
Vaig robar-ne un traginer
que venia de la fira
Vaig robar-li els diners
també la mostra que en duia
Adéu clavell morenet
Adéu estrella del dia
I quan n'he tingut prou diners
he robat també una nina
L'he robada amb falsedat
Dient-li que m'hi casaria
Adéu clavell morenet
Adéu estrella del dia
I la justícia em va agafar
i en presó fosca em duia
La justícia em va agafar
i em farà pagar amb ma vida
Adéu clavell morenet
Adéu estrella del dia (La cançó del lladre. La Troba Kung-Fu)

dissabte, 12 d’abril del 2008

La costa del silencio


El mar escupía un lamento tan tenue que nadie lo oyó. Era un dolor de tan adentro que toda la costa murió. Llora lamentos la nube que enfermó y escribe espantos en la arena el dolor.
Arrulla el miedo a un delfín que bebió
de un agua negra, su suerte emigró.
Ven, quiero oír tu voz,
y, si aún nos queda amor, impidamos que esto muera.
Ven, pues en tu interior
está la solución, de salvar lo bello que queda.
Donde se acomoda la usura
nacen la ambición y el poder, y este germina en la tierra, que agoniza por interés.
Y una gaviota cuentan que decidió
en acto suicida inmolarse en el sol.
Ríe desprecios un barco que encalló,
y se desangra en su lecho: LA MAR!
Hagamos una revolución,
que nuestro líder sea el sol, y nuestro ejército sean mariposas.
Por bandera otro amanecer
y por conquista comprender que hay que cambiar las espadas por rosas.
Mientras te quede aliento ve a buscar con el viento ayuda, pues no queda tiempo. (Mago de Oz)

divendres, 11 d’abril del 2008

I el que queda encara...

Doncs no!! No puc fer com el Garfield, i no serà per falta de ganes...
...ara toca fer com els atletes, i fer l'últim sprint!!!
I això és tradueix en treballs, memòries, exàmens finals, entrevistes per transcriure, lleis per entendre i memoritzar, dossiers per repassar, quaderns de bitacola per acabar, treballs d'aprofundiment ben aprofundits, pràctiques i més pràctiques, anar encara més amunt i avall i a un ritme més frenètic, últimes hores de monogràfics, aprendre a dividir-me per estar en dos llocs diferents de Tarragona a la mateixa hora o com a molt, amb un marge escàs d'un parell de minuts, nits que s'escurcen davant la feina que m'espera, hores i hores donant-li a les tecles de l'ordinador i alimentant sense parar l'impresora.
Això sense oblidar que cal preparar les últimes activitats del curs per als nens del centre, ultimar els detalls de la festa, aconseguir que acabin l'àlbum d'una vegada, sumant també la memòria anual, la programació i contraprogramació, l'avaluació, el projecte i les respectives fitxes i de ben segur que em deixo mil i una coses encara a la llista.
Abril i Maig frenètics, després Juny ja amb un altre ritme!!!
Serà que estic estressada abans d'hora?

dijous, 10 d’abril del 2008

Una vida, una història


El dia que giri una cantonada
i la gent em regali un somriure,
el dia que l´última bala vulgui
arrencar l´ànima a un innocent...
aparta´t, vigila, amb compte...

El dia que giri una cantonada
i la gent em regali un somriure,
el dia que l´última bala vulgui
arrencar l´ànima a un innocent...
Fusells, que maten la gent i, amb ells, les paraules,
jo sé, que si avui estic boig, el món ho està més...

Una vida, una història, i un món que gira i gira...
Un somriure, imagina, un món sense injustícia...

He escollit ser un xic rebel,
i amb paraules rebelar-me,
puc ser la veu de la protesta,
com vidres que es claven en la veritat...
Allende, Presidente, Guevara, Víctor Jara...

(Cesk Freixas)

dimarts, 8 d’abril del 2008

AAAAAAAAAGGGGHHHHHHHHHHH

1. Hi ha un "element" que es dedica a consumir pornografia infantil al centre, que un menor ho veu, que per si no fos poc, cada inscripció està realitzada amb un número indentitari diferent, i què fa la policia???? Res!!!
No poden demanar-li la documentació?
I ostres, casualitat, avui torna a aparèixer, però com que en aquell moment no estava mirant res, doncs no passa res.
No havien de parlar amb la persona que va veure com la cara del menor canviava, i que després va veure el contingut de la pàgina, i que aquesta pàgina li va regirar l'estómac?
2. Si aquest "element" ja ha tingut problemes en una altra instal·lació cambrilenca (i municipal), pel mateix motiu, com és que se'l deixa tornar a fer el mateix??
3. Què voleu? No m'agrada, que aquest "element" rondi cada dia pel centre, on cada dia de mitjana hi acudeixen uns 25 menors. Recoi, que els més petits tenen tres anys!!!
Ara això sí, avui ja hi havia instal·lat el programa pertinent que bloqueja certes pàgines.

dissabte, 5 d’abril del 2008

Corren


És tard, no sé quina hora és,
però és fosc fa estona.
És fàcil veure que no hi ets,
ni un paper, ja poc importa.
Poso els peus a terra, vull caminar,
necessito despertar en un dia radiant.
Encara em queda temps per descobrir
tot allò que m'he amagat i que no m'he volgut dir.
Corren, corren pels carrers, corren
paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van.
I ploren, ploren pels carrers, ploren
com gotes d'aigua s'enyoren, aquells que ja no es veuran.
Difí­cil descobrir qui soc avui­.
Una gota em cau mentre un altre em treu la set.
Plou i fa sol alhora
Tomba la bala bala,
tomba la bala que m'apuntava, era la meva
i jo mateix em disparava.
Raig de llum il·lumina'm, treu-me el fum.
Una revolució dins meu, la sedueixo i es transforma
No s'esborren, en conformo en mirar-me
Mirar-me de dins cap a fora.
On puc anar-te a buscar? Nena no és broma...
Hauria d'haver estat diferent,
però en un moment s'han tancat les portes.
Poso els peus a terra, vull caminar
necessito despertar en un dia radiant.
Encara em queda temps per descobrir
tot allò que t'he amagat i que no t'he volgut dir.
Corren, corren pels carrers, corren
paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van.
I ploren, ploren pels carrers, ploren
com gotes d'aigua s'enyoren, aquells que ja no es veuran.


Gossos i Dani Macaco

divendres, 4 d’abril del 2008

Quim



Perque ens vam conèixer compartint idees...
perque aquestes idees van donar lloc a una coneixença...
perque aquesta coneixença amb el temps, va donar lloc a una amistat...
perque encara que tinguem rumbs diferents...
perque encara que no ens veim tant sovint...
perque per mi ets un AMIC (així en majúscules)...
perque encara ens queden moltes coses per compartir...
i perque aquest "petardo" avui supera ja la barrera dels trenta...
i perque des d'aquí t'envio 31 petonets i 31 abraçades ben fortes.

dijous, 3 d’abril del 2008

M'he convertit en una bruixa?


M'aprecio molt les meves "nenes grans" del centre, però avui han aconseguit fer-me enfadar de bona manera.
Ja n'estic fins al capdamunt de la desídia, d'haver de dir les coses cinquanta vegades, de que tot sigui desànim i males cares, de trencar-nos les banyes buscant activitats que els puguin ser amenes, i tot per a què?
Activitats que haurien de durar 10 minuts, s'allarguen fins a l'infinit tot per la falta de ganes.
I això la veritat ja cansa!
Després clar, evidentment, sermonet, crits i mals posats, i a sobre es posen a mirar el rellotge com volen dir: "acaba de fotre'm el rotllo, que me les piro", i això sí que m'ha acabat de sulfurar.
I això de clavar la bronca, no m'agrada. Després em sento com una bruixa.
M'haurà sortit la berruga?
Ara serem nosaltres, la Tere i jo la que setmana vinent es quedaran de braços plegats.
Servirà per que reaccionin?

Sempre igual...


Sempre els mateixos posats.
Sempre el mateix final.
Sempre aquella última mirada.
Sempre aquell regust amarg.
Sempre tenint clar que no vull dir no.
Sempre, sempre, sempre.
Sempre... fins quan.

dimecres, 2 d’abril del 2008

Per cridar-ho ben fort una i una altra vegada...


I a força de molt de caure, i de tornar-te a aixecar,
veus que les coses no canvien però ja no ets qui eres abans!!! ...

... Llença't, cada instant és únic, no es repetirà
sento que el cor ja no para de bategar,
i diu que em llenci, que no pensi en tot el que vindrà
que un llapis mai no dibuixa sense una mà.

Lax'n'Busto "Llença't"

Avui toca...


Ahora si, parece que ya empiezo a entender.
Las cosas importantes aquí son las que están detrás de la piel.
Y todo lo demás, empieza donde acaban mis pies
después de mucho tiempo aprendí que hay cosas que mejor no aprender.
El colegio poco me enseño, si es por esos libros nunca aprendo a
coger el cielo con las manos a reír y a llorar lo que te canto
a coser mi alma rota, a perder el miedo a quedar como un idiota
y a empezar la casa por el tejado, a poder dormir cuando tú no estás a mi lado
menos mal que fui un poco granuja, todo lo que se me lo enseñó una bruja
Ruinas.... ¿no ves que por dentro estoy en ruinas?
Mi cigarro va quemando el tiempo, tiempo que se convirtió en cenizas
Raro!! No digo diferente digo raro!! Ya no sé si el mundo está al revés
o soy yo el que está cabeza abajo.
El colegio poco me enseñó, si es por el maestro nunca aprendo a coger el cielo con las manos...

Fito y los Fitipaldis. "La casa por el tejado"

dimarts, 1 d’abril del 2008

Pluja...


De ploure prou que plou, però pel que plou, plou poc.
Plou poc, però pel que plou, plou prou.