dissabte, 10 d’octubre del 2009

A l'Albert...


Són els meus companys, els meus amics, molt més que amics.
I ahir feiem el comiat de l'Albert, que com diu la cançó no és un comiat per sempre, sino només per un instant.
Va ser una nit emotiva, on cadascú havia preparat un petit text, que tots junts havien format un llibre-regal.
"Parlar d'una persona que aprecies sovint no és fàcil, et vénen al cap mil i una idees, però quan et poses a escriure-ho, ho refàs varies vegades perque el que hi ha imprès no t'acaba de fer el pes, i penses com puc plasmar tot el que em diu una persona en un simple tros de paper.
Albert tu i jo a vegades hem xocat per les nostres diferents creences, però crec que això enlloc de separar-nos ens ha acabat enfortint als dos, sino com a mínim, el que si que ha enfortit és la nostra amistat, per part meva així ho crec.
Ara, des del respecte, i sobretot des de l'estimació, espero de tot cor que tinguis molta sort en aquesta nova aventura que emprens, és la teva decisió en el camí que tu t'has marcat i ja estàs a punt per seguir-lo.
Durant tot aquest temps que hem compartit, hi ha hagut moments de tot tipus, moments bons i moments dolents, moments d'allò més esbojarrats i moments més dolços, però tinc clar, que no oblidaré que sempre tenies una paraula d'ànim en els moments dolents, com tampoc no oblidaré alguns dels moments més divertits, perque a vegades a veure qui la feia més grossa, no et guanyava ningú.
Se'm farà estrany no veure't a partir d'ara a la plaça, parlant amb algú o altre o perseguint al de més enllà amb el foulard."