divendres, 28 d’agost del 2009

Nit senzillament genial...


Sé que tard o d'hora algú em retraurà que ahir me n'anés tota la nit de festa a bcn, però per una nit, vaig decidir allunyar-me de tota la tristesa que impera per casa i passar-m'ho bé. Senzillament ho necessitava i va valer moltíssim la pena.
De xerrameca al tren, de veure i gaudir d'un dels millors grups de batucada que he vist mai, de donar mil voltes pels carrers de Sants, d'un sopar tranquil amb la millor companyia, de saltar com una boja al mig del concert de Rauxa, de cantar i ballar totes les cançons, de compartir mirades, somriures i abraçades.
D'asseuren's al mig del carrer, cantant amb algú d'allí que portava una guitarra, de tenir un petit ensurt, quan creiem que li havien furtat la bossa al Dani, i que ens vingués un poli vestit de paisà i ens la tornès, prèvia firma de la paperassa corresponent.
D'esperar que passessin les hores per poder agafar el primer tren de tornada enmig de converses tranquil·les i somriures mig amagats.
De dormir-nos al tren, tot i el fred de l'aire acondicionat (cal que estigui tant alt???) i despertar-se tot just quan arribavem a Tarragona, i mirar com aquells que estan al teu costat encara dormen, amb un somriure plàcid, i que aquest somriure s'encomani cap a tu mateixa.
Cansada, més aviat morta de son, arribar a casa quan tot just s'ha fet de dia, dormir encara no un parell d'horetes, i cap a l'últim dia de repàs falta gent, però amb una lletra gravada, una lletra i una mirada...
"Que a l'amor no se li pot fer mal, que la cosa més bonica és saber que algú t'estima..."