dijous, 12 de juny del 2008

Un somriure és el que em provoca...

mirar com poc a poc les situacions dificils es van desdibuixant de nou.
veure les entremaliadures de ma cosina Mariona.
pensar que d'aquí un mes i escaig la Jordina, apareixerà per aquest món.
pensar en els meus nebodets, la Pepa i en Lluc, que deuen estar fent ara???
pensar en els nens que he deixat a l'escolta, tot i que aquest té un petit regust amarg.
llegir les aventures de la petita Xènia.
barallar-me amb les manualitats, per rebre als nens de cara al curs vinent.
anar al cau, amb tota aquella tropa!!!
tenir al costat aquelles persones que m'estimo.