Diuen que passejar per Cambrils és un plaer, i hi estic d’acord, però m’adono de que aquest plaer, no ho és per moltes persones. No tothom pot passejar pels carrers de Cambrils, sense que hi hagi dificultats que obstaculitzin la senzilla acció de passejar.
Per passejar, calen carrers amples, on els cotxes no interfereixin, és cert, però aquests carrers serveixen de ben poc, sino van acompanyats de les corresponents rampes, amb el pendent apropiat, que n’hi ha alguna, que és tant inclinada, que intentar-hi baixar sense ajuda, és voler una caiguda assegurada, d’esglaons minimitzats que no suposin un esforç considerable per les persones, d’arbres que estan plantats literalment al mig de la vorera, forçant a les persones amb mobilitat reduïda, a baixar a la calçada amb el risc que això comporta per la seva seguretat i per la de les persones que es troben darrere el volant.
Un dels actius més bonics que té Cambrils, son els seus quilòmetres de platja, però una passarel·la de fusta o de ciment, que s’acaba bruscament a la meitat de la sorra, no serveix de gran cosa, aquestes pasarel·les haurien d’arribar just a tocar de l’aigua, per facilitar que les persones amb la mobilitat minvada tinguin el mateix dret de gaudir d’un bon bany, sense haver de mobilitzar gent.
No vull que això és malinterpreti, està molt bé que hi hagi persones que encara ajudin a les persones que van amb cadira de rodes, amb crosses, amb bastó o caminador, darrere un cotxet infantil o arrossegant un pesat carret de la compra, a traspassar el carrer, a ajudar-los a pujar la vorera pertinent, però siguem lògics, i no deixem que aquests entrebancs físics, interfereixin més en aquestes persones. Aquestes persones, han de poder per si mateixes, sempre dins de les seves capacitats, poder fer les activitats que vulgui i quan vulgui, sense haver d’esperar la solidaritat del veí.