Quant la nit s'acaba i surt el sol
el vol dels ocells omplen el cel
i xiulen amb força amb el cor obert.
Somien fixats en l'horitzó
amb les mans i els ulls plens d'il·lusió
que el dia que neix serà sempre el millor.
Lluitant colze a colze tot podrà canviar,
cal que cada dia donem un nou pas concret i ferm.
Et trobo a faltar molt, moltíssim, més del que t'imagines i més del que deuria...
dimecres, 29 d’octubre del 2008
diumenge, 26 d’octubre del 2008
Qui es devia inventar els diumenges a la tarda???
Definitivament les tardes de diumenge sense valtros, ja no son el mateix, després d'una pila de caps de setmana, el dia d'avui s'ha fet etern, llarguíssim, amb molt poques ganes de que arribi el dilluns.
Ja us val, ara m'heu mal acostumat.
Només es salva, haver dormit fins a quarts de dotze, si en feia de setmanes o mesos que no ho feia...
divendres, 24 d’octubre del 2008
FELICITATS PETARDO!!!
Per molts anys guapo.
Si algú se'l troba que li faci una bona estirada d'orelles!!!!
Feliciteu-lo perquè és un noi fantàstic, sempre amb un somriure als llavis, sempre amb moltes ganes de fer les coses, sempre animant les vetllades, sempre amb la guitarra amunt i avall, i quan no és la guitarra, és la gralla o ara ja la caixa gitana!!!, sempre cantant fins altes hores de la matinada, sempre amb aquelles idees esbojarrades, però quan cal muda l'expressió i és la mar de responsable, és un noi que es fa estimar.
Si algú se'l troba que li faci una bona estirada d'orelles!!!!
Feliciteu-lo perquè és un noi fantàstic, sempre amb un somriure als llavis, sempre amb moltes ganes de fer les coses, sempre animant les vetllades, sempre amb la guitarra amunt i avall, i quan no és la guitarra, és la gralla o ara ja la caixa gitana!!!, sempre cantant fins altes hores de la matinada, sempre amb aquelles idees esbojarrades, però quan cal muda l'expressió i és la mar de responsable, és un noi que es fa estimar.
dimecres, 22 d’octubre del 2008
Records...
Una guitarra de fons, les veus de tots plegats que intenten cantar, alguns amb més sort i talent que d'altres, una mirada silenciada, una ma que s'atura a mig camí, deixant que una carícia es converteixi en quelcom eteri, un somriure mig d'amagat i entre tot això una cançó...
La tornem a cantar???
La tornem a cantar???
Quan la gola et cremi com un got d`aiguardent
i te`n beguis un altre i bufi el vent de ponent.
Eixuga les desgràcies millor que em facis cas,
ja no pots deixar-ho fins demà.
Quan la gola et cremi com un got d`aiguardent
i te`n beguis un altre i bufi el vent de ponent.
Quan et cansis de córrer per carrers sense fi
busca un lloc on amagar-te en la nit.
Quan es perdi de vista tot el que vas somniar
i vegis la teva història com cau en un forat.
Eixuga les desgràcies millor que em facis cas,
ja no pots deixar-ho fins demà.
Fuig d`aquí, fes-ho per mi, no pots viure en l`ahir.
Fuig d`aquí pel teu camí quan les ombres t`ho diguin així.
Si el cap et dóna voltes dins d`aquesta buidor
i no saps el que tens però no et passa res de bo.
Busques on agafar-te però tot passa de llarg
i és que no a tots ens tracten igual.
Fuig ...
dilluns, 20 d’octubre del 2008
I ara?
I quina calitja, i quin solimant!
Em passaria mil hores mirant-te
mentre pugen els oceans!
Perquè cada vegada que l'escolto, em recorda aquells moments, cada vegada més llunyans, perquè les setmanes cada vegada passen més lentes, perquè hi ha dies que es fan eterns, perquè enyoro aquell somriure murri, aquella dolça mirada, aquelles ganes boges de menjar-nos el món.
Vull aquells petons amb gust de lluna....
diumenge, 19 d’octubre del 2008
Comença el cau
El primer cap de setmana al cau, amb els petits castors i llúdrigues, al cau muntant les últimes cadires a l'últim moment, ronda de presentacions, dels gairebé 30 nens, i nosaltres els 4 caps, que compartirem aventures espacials amb tota aquella tropa.
La veritat és que son molt macos, tot i que n'hi ha més d'un, que és incapaç d'estar-se quiet un parell de segons seguits.
I després tot seguit cap al Catllar, a la Trobada 0 de caps de la Demarcació de Tgna, on ens espera un seguit de reunions, menjades compartides, cançons i musiquetes fins a altes hores de la matinada, dormir tots juntets, encara que dormir poc, com sempre que marxem els caparrots, bondies amb globus, sucs que cauen, somriures, jocs amb pilota, i després el concurs de paella, siguem realistes, la nostra paella era la millor!!! Nosaltres peix fresc, i caldo del bò, casolà, res de bricks, i qui guanya???!!!!!!!Això de que guanyés demarcació, sona a "tongo", no??
Ai amagueu-la bé aquesta paella gent de demarcació, a veure si la perdreu de vista...
A què fa una pinta impressionant???
La veritat és que son molt macos, tot i que n'hi ha més d'un, que és incapaç d'estar-se quiet un parell de segons seguits.
I després tot seguit cap al Catllar, a la Trobada 0 de caps de la Demarcació de Tgna, on ens espera un seguit de reunions, menjades compartides, cançons i musiquetes fins a altes hores de la matinada, dormir tots juntets, encara que dormir poc, com sempre que marxem els caparrots, bondies amb globus, sucs que cauen, somriures, jocs amb pilota, i després el concurs de paella, siguem realistes, la nostra paella era la millor!!! Nosaltres peix fresc, i caldo del bò, casolà, res de bricks, i qui guanya???!!!!!!!Això de que guanyés demarcació, sona a "tongo", no??
Ai amagueu-la bé aquesta paella gent de demarcació, a veure si la perdreu de vista...
A què fa una pinta impressionant???
divendres, 17 d’octubre del 2008
Bons moments....
Perquè a partir d'ara els caps de setmana tindran un caire diferent, i ja en tinc moltes moltes ganes.
Viure noves experiències, intenses, enriquidores, màgiques, divertides, emocionants...
I de ben segur que en aquests caps de setmana no hi haurà massa sentit del ridícul, no? Ara que ben pensat, no serveix de gaire aquest sentit.
Viure noves experiències, intenses, enriquidores, màgiques, divertides, emocionants...
I de ben segur que en aquests caps de setmana no hi haurà massa sentit del ridícul, no? Ara que ben pensat, no serveix de gaire aquest sentit.
dimarts, 14 d’octubre del 2008
Dani (Daniel)
Avui per tu,
perquè ets especial
perquè m'has fet retrobar la màgia en els nous projectes
perquè des del primer dia m'he sentit una més
perquè m'has fet recuperar aquella confiança que anava minvant
perquè vull compartir mil i un moments com els que hem viscut fins ara
perquè hi has estat en els moments durs
perquè vull sentir mil cops més aquells cd's teus del cotxe
perquè després de tants mesos necessitava sortir i esbargir-me
perquè tu i els altres caparrots m'ompliu d'energia positiva
perquè m'has omplert de trenta nous petits somriures, que ja són una mica meus
perquè vull aquella abraçada en aquell moment just
perquè m'agrada veure com t'emociones, i com ens fas emocionar a la resta
perquè t'entregues en les coses que fas, i fas que la gent s'hi entregui
perquè compartim la idea de transmetre els valors sense passar per l'Església
perquè m'has saturat l'agenda fins al segle vinent!!!
i....
perquè vull tornar a fer l'indio cantant Puff era un drac màgic a les tres del matí!!!
dijous, 9 d’octubre del 2008
Créixer...
De petit m´havien dit nen no et xumis el dit,
qui no plora no mama i no em dona la gana.Jo vull riure i somiar que hi ha un lloc
on la gent canta i balla amb la cara al vent.El vent del món, el món de tothom,
el món de ningú i la lluna per tu vestida de dol,sa mare no vol, diu que dins el bou no hi neva ni plou.
Maiaiai! ai ai ai!Mai no és massa tard diu la dita popular.
Eieiei! Arriquitan tan tan!De petit vols ser gran i de gran un infant
Per jugar... a cuit i amagaramb l´amor i amb la sort de ser feliç
sense permís, sense papers, sense...Diners... eeee... eeee...eee...
(Rauxa)
dimarts, 7 d’octubre del 2008
Gràcies noietes!!!
Ja ha passat tot un any
des de que vam començara Mas Munté vam anar
i ara ja hi tornem a estar.
Aquest temps al vostre costat
ha estat molt especial
hem crescut, hem rigut junts
i també hem plorat.
Gent de Mar
ens ha fet grans
ja notem el cuquet.
Gent de Mar
ens ha fet grans
i ara sisplau tots a cantar.
La Pedro és esbojarrada
el Jonh és el cuiner,
l'Andrea és carinyosa
i el Gus és timbaler.
La Berta ve de poble,
la Camí la trillissa
l'Ingrid la rebel
la Bargalló la del seny.
El Dani tocacollons,
l'Eva és una cotilla
el Reca no calla mai
la Mercè la feliç.
Ai Cedó, que no et veig!
La Colom la Gordita
el Pau ens diu jovesi la Chaos ja té cotxe.
En Benach el rialler
la Clara ve de d'empalmada.
Ai bon Jesús,
Mossén Fortuny!
Gent de Mar...
dilluns, 6 d’octubre del 2008
Somriures...
Una caixa plena de somriures, és el que me'n duc d'aquest cap de setmana. Realment em feia falta, i les expectatives han estat plenament superades!!!!
Carregar i descarregar cotxes amb mil i una tendes, que s'han quedat per netejar, que em demanin el carnet (?????????), l'Albert conduint!!!!, el Dani content i motivat pels que si hi assistim, menjades al solet, piscina coberta però d'aigua gelada, consells, decisions, torns de paraula, jocs, post-its que cauen, danses, agendes noves i llampants amb mil i un cap de setmana per omplir d'activitats, contes políticament incorrectes, d'un patufet (o patufeta) que se'n va de prostíbul, de boles del bingo que desapareixen, de serem la mafia catalana!!!, juguem a la cremallera o a la figa, somriures, rialles, plors, compromís, promesaires i padrins, més plors, cançons màgiques, guitarres, acordions, percussió, llagrimes que s'escolen, somriures dolços, purgacions, (si havia de triar, ho tenia molt molt fàcil), somriures còmplices, renys de "mossen" cada vegada que se'ns escapava algun rénec, balls, begudes, "marcianitos", de joc del silenci i del seu rei (sorry Albert!!!), gent que "cau" vestida a l'aigua, roba mullada i gent gelada, falta de tovalloles, un psicòleg interminable (on son les preguntes trampa???), abraçades, petons, més cançons, de dormir tots plegats (encara que poca estona), despertador que sona abans d'hora, tallers, xerrades d'excursions, xerrades per branques, preparem l'assemblea, de neteja general, i del somriure mig trist quan veus que això s'acaba, però saps amb seguretat que hi haurà molts més dies com aquests.
divendres, 3 d’octubre del 2008
Marxem de balneari???
Després de molts dies de preocupació, d'un temps que alguns aprofiten per fer vacances i d'altres senzillament hem vist passar aquestes vacances, després de la feinada que uns es van fer a l'hora de preparar el nou local i abans de que vinguin tots els nens i nenes, els caps marxem plegats!!!!
Tremola Mas Munté que venim!!!
Surrealista oi la invitació????? Què ens hi trobarem????
Més noticies diumenge al vespre.
dimecres, 1 d’octubre del 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)