I quina calitja, i quin solimant!
Em passaria mil hores mirant-te
mentre pugen els oceans!
Perquè cada vegada que l'escolto, em recorda aquells moments, cada vegada més llunyans, perquè les setmanes cada vegada passen més lentes, perquè hi ha dies que es fan eterns, perquè enyoro aquell somriure murri, aquella dolça mirada, aquelles ganes boges de menjar-nos el món.
Vull aquells petons amb gust de lluna....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada