dissabte, 16 de febrer del 2008

Passa el temps...


Potser el meu interès pels llibres ve d'aquella època?
Un interès que molts anys després encara perdura, i que no ha parat de créixer mai.
Sempre m'ha agradat molt aquesta foto. Quina cara de bona nena que faig!!! Què haurà passat? ;P

Els crits de la terra

Sonen les festes arreu de les comarques
Sonen a ritme de les nostres danses
Danses de guerra: tabals i dolçaines
Sonen les festes arreu de les comarques.
Balla la gent en les nostres places,en els carrers I en les cases ocupades,
espai d´un somni que creix amb nosaltres
balla la gent arreu de les comarques.

Parla la gent i parla de viure
de viure i créixer en una terra lliure
Parla la gent i només parla de viure
de construir un futur més digne.
Aquí i allà una cançó de guerra
marquen tabals el ritme de la terra
de nord a sud crits d´esperança i guerra
criden dolçaines els crits de la terra.