dijous, 20 de desembre del 2007

Caga tió, caga torrons...

En dos dies hem fet cagar el tió al centre obert quatre vegades, una per cada grup d'edat.
Ahir la veritat és que va estar molt més animat, amb els mitjans, tot i que son una mica cafres amb els bastons (amb cop al llavi d'un company inclòs, però sense voler eh?). N'hi ha que van descobrir una nova tradició, tot i que em van mirar amb cara rara quan els vaig enviar a menjar mosques!!!! Segur que més d'un devia pensar que estava sonada.
I els que saben la màgia que amaga el tió, no van dir res, es van comportar, i la veritat és que amb la cara il·lusionada que feien quan tenien el regal a les mans, ja pagaven. Unes quantes llaminadures (no gaires, que després ens toca fer incís amb la neteja de les dents!!!) i una bona pila de material per fer manualitats, o els seus treballs.
Avui tocaven els petitons, els més innocents, què és miraven i remiraven el tronc i preguntaven si ja s'havia acabat el menjar, o feien cara de sorpresa quan els dèiem que havíem sentit que es feia un pet i que segur segur que estava a punt.
Després dels petits, les grans, les adolescents, que es troben en aquell món de voler ser grans, però que en el fons encara guarden molt d'aquelles nenes que havien sigut.

Dissabte, cagatió de nou, aquesta vegada amb els membres de la Fundació Down.

És el que hi ha...

Ep!!! Què no totes les llàgrimes son amargues.