dissabte, 24 d’abril del 2010

M'agrada Sant Jordi!!!


Sempre m'ha agradat la Diada de Sant Jordi, m'agrada l'ambient que s'hi respira, m'agrada tombar per les paradetes de llibres i roses, o veure com els nens del cau van venent rosa rere rosa, m'agrada que uns dies abans anem fent manualitats de dracs, roses i llibres, m'agrada veure com els més petits coneixen la llegenda.
M'agrada aquest aire de festa popular, fem festa sense fer-ne...
M'agrada que la gent vagi passejant pels carrers aquest dia, que hi hagi el major nombre de moviments de llibres de tot l'any, ara bé, quants d'aquests llibres s'acabaran llegint, qui ho sap???
Aquest any, per mi, aquest dia ha estat més bonic i màgic que mai.
Estava clar que el nostre primer Sant Jordi havia de ser alguna cosa diferent, especial, i de ben segur que ho ha estat, ple de detalls la mar de macos.
I m'agrada la meva rosa!!!!

dilluns, 19 d’abril del 2010

Ultimament aquest bloc està més musicat que de costum, però com que m'agraden les lletres, i el missatge que hi ha al darrere de cadascuna d'elles em fa sentir bé, i si aquestes lletres son compartides, doncs encara més.
Amb ganes d'escoltar-la plegats.
Amb ganes de cridar ben fort: sóc feliç al teu costat.

Je t'aime, t'ho dic en francès
si vols pots fer veure que no m'has entès
Je t'aime, t'ho dic però ja ho saps
saps tot el que passa per dins del meu cap.
Je t'aime, i sé que tu a mi, ho veig als teus ulls
t'ho estalvio dir.
Je t'aime, i això em fa feliç
saber que el que sento també
ho sents per mi!

(Anna Roig i l'ombre de ton chien)

dimarts, 13 d’abril del 2010

Cada cop.

Cada cop que la sento, em ve la imatge dels dos plegats al cotxe, amb la cançó de fons.
Cada cop m'agrada més.

Cada cop tot passa més ràpid,
ja fa temps que ho sento dir,
de moment, pe fora encara ets fràgil
dins teu, un nen petit.
I sé, que res no és impossible.
I crec que ha arribat el moment.
És un somni, que et fa lliure.
És el teu cor en moviment.
Cada cop, tot és molt més fàcil
Poc a poc trobar el camí.
De moment, no puc anar més ràpid.
Però provaré, de donar-ho tot.
I sé, que res no és impossible.
I crec que ha arribat el moment.
És un somni, que et fa lliure.
És el teu cor en moviment.
I sé, que res no és impossible.
I crec que ha arribat el moment.
És un somni, que et fa lliure.
És el teu cor en moviment.

Lletra: Cada cop. Vuit.

dilluns, 12 d’abril del 2010

Cambrils, una ciutat???? Quin tip de riure...

Potser se m'havien enganxat grans dosis d'ingenuïtat, quan pensava que el meu Cambrils, havia deixat de ser un petit poble, a considerar-se una ciutat, d'acord que no serà capital ni una gran metropolis, però legalment a partir dels 20.000 habitants és considerada així.
Em pensava que una població d'uns 37.000 i que a l'estiu supera amb escreix els 150.000 habitants tindria millors coses a fer que estar tot el dia pendent del que fa o deixa de fer el veí, o en aquest cas jo mateixa!!!
Ara resulta, que no puc anar a fer un volt, prendre un cafè tranquilament, sense que immediatament pocs segons després el barri en vagi ple de frases de l'estil: ai, he vist a la filla del Tomàs amb un noi, era la teva neta la que estava l'altre dia al davant de no sé on, ohhh i sembla maco, però no és d'aquí oi?
I doncs???? Què es pensa la gent??? Què jo no puc tenir vida social???!!!!! O què? He de fer un pregó cada vegada que surti per la porta de casa???
I tant que és maco!!!! I que més dona, que no sigui de Cambrils? Què hi ha cap problema???!!! Francament, que pensin el que vulguin, jo no tinc cap problema per estar enamorada d'un vilasecà!!!! Senzillament m'encanta.
No tinc pas intenció d'amagar cap dels meus moviments, potser es que tenen unes vides massa avorrides, i s'han de dedicar a controlar les dels altres???? Que es dediquin a fer ganxet!!!

divendres, 9 d’abril del 2010

Amb un somriure als llavis...

Quan les tres de la tarda apareixen al rellotge d'un divendres, inconscientment se t'escapa un somriure, saps que per endavant tens una pila d'hores de lleure, que cadascú omple com vol, i que durant dos dies la feina queda més o menys aparcada.
I començant omplint aquestes hores amb aquella persona tant especial, passejant pels carrers, gaudint del solet, amb complicitat, amb rialles, amb el fet de somiar desperta, i fer, qui sap, mil plans de futur, i assaborint fins al màxim el present.
Continuar veient les carones rialleres dels nebots més guapos del món, de veure'ls jugar sense cansar-se, pujant i baixant de gronxadors, enfilant-se per tot arreu, veient com juguen entre ells embolcallats d'una màgia que s'encomana i que fa que acabis jugant amb ells, és igual si s'embruten, o t'embruten (per que serveixen les rentadores sino???) que juguin, riguin i s'ho passin d'allò més bé. Compartir anècdotes i les vivències del dia a dia, amb el pare dels menuts, que malgrat els anys que han passat, continua estant al teu costat, demostrant dia a dia que és un bon amic, i que s'alegra de la felicitat de l'amiga.
De moment el cap de setmana comença molt i molt bé...

dimecres, 7 d’abril del 2010

Sense respecte....

Miro de ser tranquil·la, i a vegades reflexiva... doncs, això a vegades sí. D'altres en canvi, tot i intentar comptar ja no fins a 10, sino potser fins a 100, per no fotre un móc a qui no toca, de girar les coses abans d'alçar la veu, a vegades arriba un moment que la paciència s'esgota, que aquella gota ja ha fet vessar el got sencer...
I avui ha estat un d'aquells dies, que dius prou!!! fins aquí!!!!
I el que em posa dels nervis, és la falta de respecte vers als companys, vers als monitors, vers a tot i vers a tothom!!!
I si qui ho fa això, no deixa de ser una marreca d'onze anys, que es pensa que és la més "xula" del grup, que pot fer el que li doni la gana, insultant als companys, menyspreant als adults i reptant amb la mirada, que tothom li riurà les gràcies, doncs ho porta clar!!!
Per aquí, senzillament no hi passo, si ella és "xula", ja veurem qui té l'última paraula...
I m'emprenya que una nena d'aquesta edat pugui tenir aquesta actitud, riu-te'n tu, de quan estudiavem com podien ser els "nens emperadors"...
Amb aquesta li convenen dosis enormes d'educació.
Propers episodis.... ja es veurà...

diumenge, 4 d’abril del 2010

Amb ganes de perdre'm....

Perdre'm per carrerons estrets,
per muralles que pugen i embolcallen ciutats,
per vells castells,
per platges o bé desertes o bé plenes de gent prenent tranquilament el solet,
per carrens plens o buits,
per llocs màgics,
per jardins preciosos,

perdre'm per qualsevol lloc...
perdre'm però amb tu.