dissabte, 23 d’agost del 2008

Per tots aquests bon moments....

COLLARETS DE LLUM

Collarets de llum
Quan la tarda fina;
si el rostoll s’adorm
tot és de joguina.
Un estel petit
obre l’ull i parla
on serà l’amor
que no puc trobar-la.
On serà l’amor
fa la lluna bruna
l’he cercat per tot
que n’estic dejuna.
I l’amor ocult
entre satalies
riu q riu content
de ses traïdories.
Collarets...
Prou l’estel petit
i la lluna clara
cercaran l’amor
més i més encara.
Se’n riuran els camps
i les ribes pures
i els pollancs i el riu
i el pla i les altures.
Se’n riuran els grills
i els ocells cantaires
i el vent remorós
i els follets rondaires.
I ell, entaforat
entre satalies
contarà a la nit
noves traïdories.
Collarets de llum...



M'encanta aquesta cançó, molt gran el poema de Martí Pol, però amb la versió de rauxa, és genial, és escoltar-la i visualitzar aquells dies màgics, aquelles cançons, aquella guitarra, aquells somriures...

dimarts, 12 d’agost del 2008

Segueix així

Mesos i mesos veient només la teva imatge estirada en un llit, o com a molt asseguda en aquella ditxosa cadira, o com tu l'anomenes el poltre de tortura!!!, però ahir, tot va canviar, et vaig veure aixecat per primera vegada en tot aquest temps, caminant a poc a poc, amb l'ajuda d'un caminador, amb el pas insegur, però amb una determinació fixada al rostre.
Tots sabem que serà llarg, molt llarg, que hi haurà moments bons, però també de durs o de molt durs, però que d'una manera o altra tiraràs endavant, que costarà sí, però tot arribarà a bon port, tornaràs. Segueix avançant poc a poc, però amb pas ferm.

diumenge, 10 d’agost del 2008

T'estimo en la rutina


(Joan Isaac)

T'estimo en la rutina
dels vespres coneguts.
T'estimo en el llenguatge
dels gestos ja sabuts.
T'estimo quan em beses
com a un desconegut.
T'estimo si ens sorprèn
l'amor desprevinguts.

T'estimo en la derrota
del cos en front del mirall.
T'estimo en el desordre
que em posa tan malalt.
T'estimo en els llarguíssims
silencis de sofà.
T'estimo quan t'emprenyes
si em fumo el teu tabac.

T'estimo quan em deixes
penjat sota els llençols.
T'estimo quan em dius
“Sembla que visquis sol!”
T'estimo quan no entens
que a mi m'agradi tant
la pluja tardoral
que inunda la ciutat.

T'estimo simplement
per tot allò que no t'hauria
d'estimar.

T'estimo quan et queixes
que no tens temps de res,
que sempre estàs corrent
—“Ningú no m'ho agraeix!”—
T'estimo quan t'aixeques
traient foc pels queixals.
Millor que no parlem
del teu mal despertar...

T'estimo quan segueixo
els rastres que has deixat,
que em porten als teus braços
després d'un temporal.
T'estimo entre les restes
de la passió enyorada.
T'estimo preocupada,
absent, despentinada...

T'estimo quan t'agafa
la neura dels regals,
els dies de Nadal
que em deprimeixen tant.
T'estimo en la mesura
que els déus m'han ensenyat...
Ja ho saps, que no m’agrada
llegir-me els manuals.

T’estimo simplement
per tot allò que no t’hauria
d’estimar.

diumenge, 3 d’agost del 2008

Fora parets!!!!

Generalment, no m'agrada gens això de trencar les coses, si es poden arreglar dons molt millor.
Però no sabeu el bé que es queda una després de barallar-se amb un mall d'allò més gros i picar contra les parets!!!
Dissabte, carregats de malls, martells, pales, carretons, escombres... i amb una voluntat i unes ganes que feien tremolar ja les parets, ens vam dirigir cap al que serà un dels nostres locals.
Queda feina encara per parar un tren, però carregats de il·lusions, dominarem la neteja, la pintura i tot allò que calgui menester, i si a sobre ho fem en bona companyia, i entre cop i cop s'escapen una bona pila de rialles, doncs molt millor!!!
Francament, això de picar parets va de conya, per alliberar tensions i nervis acumulats, això si acabes feta pols...