COLLARETS DE LLUM
Collarets de llum
Quan la tarda fina;
si el rostoll s’adorm
tot és de joguina.
Un estel petit
obre l’ull i parla
on serà l’amor
que no puc trobar-la.
On serà l’amor
fa la lluna bruna
l’he cercat per tot
que n’estic dejuna.
I l’amor ocult
entre satalies
riu q riu content
de ses traïdories.
Collarets...
Prou l’estel petit
i la lluna clara
cercaran l’amor
més i més encara.
Se’n riuran els camps
i les ribes pures
i els pollancs i el riu
i el pla i les altures.
Se’n riuran els grills
i els ocells cantaires
i el vent remorós
i els follets rondaires.
I ell, entaforat
entre satalies
contarà a la nit
noves traïdories.
Collarets de llum...
M'encanta aquesta cançó, molt gran el poema de Martí Pol, però amb la versió de rauxa, és genial, és escoltar-la i visualitzar aquells dies màgics, aquelles cançons, aquella guitarra, aquells somriures...
2 comentaris:
Acabo de descubrir el teu blog, i m'agrada molt!
Gràcies.
Però qui ets?
Publica un comentari a l'entrada