La teva mirada,
cotó fluix que sura en l´aire,
com la màgia d´una fada...
i la nit és negre i clara,
i els colors de la vesprada
en els nostres cossos...
nuus en l´aire,
nuus al vent,
nuus, pell a pell,
jugant a ser tots dos,
buscant amor a cada gest...
qualsevol dels teus somriures,
lluna plena al mig dels dies,
blava marea que marxa amb l´alba...
i caminant per les teulades,
m´he posat sota el teu cel,
he escoltat la pluja caure...
a la teva pell,
a la teva veu,
al teu somriure,
volant quan no hi ha aire,
un sol cos, dues imatges...
a dins teu torno a ser lliure, i et canto amb un somriure,
i quan et mous encara més...
confonc els teus suspirs amb música, els batecs del teu cor
amb els del meu...
a dins teu torno a ser lliure, i et canto amb un somriure,
i quan et mous encara més...
confonc els teus suspirs amb música, i puc volar quan no
hi ha aire...
(Nuus, Cesk Freixas)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada