No m'ha sorprès...

Ja ho sabia, però aquests dies n'he tingut una altra prova, quan et necessito senzillament hi ets. Encara que ens separin, que no ens veiem cada dia, que cadascú fa la seva vida, però quan et necessito sé que hi ets, que no em fallaràs.
Persones que et sorprenen negativament, quan hom pensa que hi serà però no és dóna el cas, i persones com tu que hi son malgrat la distància.
Els amics hi son, i demostren que ho son, en els moments difícils. En els moments fàcils no té tant de mèrit.

Quan sona tan repetit
tan inútil, tan avorrit,
quan l´únic combustible és el dolor.
Quan la veu que t´ha promès
et confessa que no pot més,
quan el que era per sempre, ara és record.
Quan se´t fa tan costa amunt
començar des del mateix punt
prova de cridar-me, que no tens motiu per estalviar-me.
Jo sóc el teu amic
vull que em molestis, sóc aquí,
parla´m o plora,
mai és mal moment, mai tard o d´hora.
Jo sóc el teu amic,
vull que em molestis, sóc aquí,
parla´m o plora
que no tinc cap altre feina aquesta nit.
Puc parlar-te dels vells moments,
provar d´endevinar el que sents,
puc callar i escoltar les teves pors.
Puc fer broma al teu costat
i si estàs desesperat
puc provar de cantar-te una cançó.
Si sóc bo quan els temps són bons
també vull compartir els malsons,
prova de cridar-me que no hi ha motiu per estalviar-me.
Jo sóc el teu amic...