M'encanta quan està en calma, però també quan demostra el seu caràcter.
Banyar-me a totes hores o fins i tot a la nit.
Quantes hores en remull, jugant amb els amics, amb els de l'esplai, o fins i tot soleta.
És una meravella, un plaer del que no me'n cansaria mai, llàstima que ara fa fred... ara em conformo amb mirar-lo, em passaria hores així, la mar, jo i els meus pensaments.
1 comentari:
Tens tota la raó, ja de petits a tots els vigatans ens enseyen a fitar el mar mentre anem a l'escola...
Publica un comentari a l'entrada