Ja fa nits que duren aquests somnis estranys, aquests somnis plens de sensacions i d'emocions. En cap moment et veig la cara, però reconec la teva veu, el teu to dolç però al mateix temps amb un deix sorneguer.
Tot comença com un simple joc, com una complicitat entre dos amics, però poc a poc, molt lentament l'atmosfera va canviant, de les rialles als somriures, dels somriures als silencis, dels silencis a l'apropament cada vegada més, fins que els nostres cossos només els separen uns quants centímetres, però aquests últims centímetres son els que costen més de recórrer, però finalment ho aconseguim, i llavors comença una petita batalla, primer lentament molt lentament els nostres llavis es troben, es ressegueixen, es mesuren, tot seguit intervenen els llavis, les llengües, en un combat que cap dels dos té intenció de perdre, el que si que es perd en aquell moment és la raó, el temps que es va escolant entre els dos... al cap d'una estona llarga ens recuperem i entre els dos només hi ha un somriure dolç.
Qui ets? On ets? De què t'amagues?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada