Avui és dels dies que sento, que totes les peces del trencaclosques van encaixant, encara que sigui a poc a poc...
el més important, mon pare avança favorablement i pot ser que aviat el tinguem de nou a casa; estic contenta a la feina, tot i els mals rotllos que hi ha; suposo (i espero) que els exàmens aniran prou bé...; queden poques setmanes per a l'estiu, per molt que abans ens haguem de barallar amb memòries, avaluacions, revisions però ho afrontaré amb ganes i amb un somriure; perque torno a sentir-me segura de mi mateixa (i al qui no li agradi, que s'hi posi fulles...), perque tinc ganes de menjar-me el món!!!!; perque tinc ganes de que arribin els campaments i desconnectar de tot amb els nens durant una setmaneta, i després a gaudir de l'estiu, amb totes les sorpreses que aquest pugui portar....
Al cap i a la fi, tots som petites peces al bell mig d'aquest trencaclosques gegant que és el fet de VIURE!!!!
3 comentaris:
Pulit, net, dutxat, relaxat amb el desodorant posat, et dic que si que sentir-nos segurs de nosaltres mateixios sempre ens fa sentir, be petons que em vaig a sopar.
Estic contenta de veure que somrius de nou...(perquè s'endevina).
Si senyor; a plantar-li cara a la vida i treure'n el millor possible.
M'alegro molt de que el teu pare estigui millor, i si, ves encaixant les peces del teu trencaclosques particular, encara que sigui molt poc a poc.
Endavant!.
Com me´n alegro nena!!!!
Publica un comentari a l'entrada