A partir de demà, més contes!!!
Tinc ganes de veure ja als meus nens, això sí, hi ha una pila de contes, que no es mengen a ningú!!!!

Jo crido llibertat!!!

Dies en que la Xina imperialista fa de les seves al Tibet, mentre Occident mira cap a una altra banda.
Dies que "personatges" com l'Aznar, diu que ara a l'Irak, s'hi està molt bé, sense ni tan sols haver trepitjat el país.
Dies que no paren els atacs a la "Tres vegades Santa" Terra.
Dies en que en molts països encara avui s'hi viu una guerra constant.

JOCS DE GUERRA

Jo crido... llibertat!
Desitjo... llibertat!
Ara que el temps sembla que hagi esborrat
aquelles fronteres que ens feien estranys,
veig unes terres que no he trepitjat, veig com les guerres es mengen la pau.
La pau és luxe quan vius entre guerres,
l'infern és fred amb tants morts.
Veure la sang de les vides perdudes
és un malson d'ombres i runes.
La mort passeja entre mig de banderes,
la por és als ulls de tants infants
asseguts al camp de les vides perdudes,
dins d'un malson d'ombres i runes.
Jo crido... llibertat!
Desitjo... llibertat!
Veig unes guerres en terres de fam,
veig altres terres llençant el menjar,
veig dones verges cosides com sacs,
veig la innocència portant un punyal
Jo crido... llibertat!
Desitjo... llibertat!
(Sangtrait i Orfeó Jonquerenc)

Avorrida...

Per la finestra un sol assassí m'informa cruel que son vora les dotze, suposo que ahir m'ho vaig passar bé...
Doncs no!!!!
Fa dies que no surto de casa i la veritat ja se'm comença a fer d'allò més pesat.
Em sembla que feia molts anys que no em quedava tants dies, sense sortir per res, i tot per culpa del nas. En principi dimarts ja em treuen els punts, i puc retornar a la vida "normal".
Dies llargs, molt llargs.
Dies de llibres.
Dies de guitarra.
Dies de quedar fins al capdamunt de la programació "santa" de la televisió.
Dies de barallar-me amb la memòria (l'única cosa profitosa d'aquests dies... ja em queda ben poc per acabar-la).
Dies de rebre i enviar missatges.
Dies de navegar per internet.
Dies de rebre només les visites de la familia, tot i que els ho agraeixo molt, també m'agradaria veure alguns amics aquests dies, però no és el cas.
Dies avorrits...
A partir de dimarts penso recuperar el temps perdut!!! Una de les coses que tinc ganes de fer, i ja pot fer el temps que vulgui, es trepitjar la platgeta...

Tantes coses a fer (Els Pets)

Miro i cada persona al meu davant
porta un secret amagat.
Sento i cada soroll va repetint
que ara encara depèn tot de mi.
La vida és el que et passa
mentre fas plans per tenir-ho tot lligat.
Si el món es mou, com puc estar aturat.
Hi ha tantes coses a fer
i em queda tan poc temps per fer-les,
tantes coses a fer, llocs per recordar,
llavis per besar,
a fora hi ha un dia a punt d'estrenar.
Parlo i cada paraula dóna pas
a una nova possibilitat.
Per molts camins que tombi
sempre n'hi haurà mil més per tombar.
Si el món es mou, com puc estar aturat.
Hi ha tantes coses a fer
i em queda tan poc temps per fer-les
Tantes coses a fer, llocs per recordar,
llavis per besar,
a fora hi ha un dia a punt d'estrenar.
Per molts camins que tombi
sempre n'hi haurà mil més per tombar.
Si el món es mou com puc estar aturat.
Hi ha tantes coses a fer
i em queda tan poc temps per fer-les
Tantes coses a fer, llocs per recordar,
llavis per besar,
a fora hi ha un dia a punt d'explotar

FELICITATS LAIETA!!!!

Perque avui la Laia fa 26 anyets.
Des d'aquí una forta abraçada.
T'estimo molt neneta.

Sola

Poques paraules.

Només ho faig per tu (Sau)

Ja ho has vist, això és tot el que tinc
no t'amago res
En una estona, però, hem compartit
tot el que hem après.
Jo ho espero tot de tu
tu ho esperes tot de mi
Tu volies que jo et fes feliç
t'he donat més del que puc.
Potser un altre dia
podrem tornar a estar junts
una altra estona al teu costat
això és tot el que vull.
Podrem aconseguir el que vulguis
tu pots desitjar-ho tot.
Podrem arribar allà on vulguis
només cal imaginació.
Seré tot el que tu vulguis
pots imaginar-t'ho tot.
El món serà com tu vulguis
només podem canviar-lo tu i jo.
Tu ets la cançó
que potser escriuré demà
serà el nostre petit secret
ningú la podrà escoltar, només tu i jo.
Només ho faig per tu
Què m'escoltes? Què m'escoltes?
Només ho faig per tu.
Només ho faig per tu.

Xoff!!!!

Així es com em sento jo ara mateix.
Jo que miro d'escaquejar-me sempre que puc de tot allò que envolta medicines, xarops, xeringues i d'altres martingales mèdiques, aquests dies no em queda altre remei que fer-les meves. Quina ràbia!!!
Les meves mans semblen un colador, i el meu nas una patata envenada, sort que després serà per bé (espero).
Després d'uns dies a la clínica, ja torno a ser a caseta (té nassos i mai millor dit), que perque em quedi a caseta uns dies hagi hagut de passar per quiròfan.
Apa que m'ha faltat temps, per vestir-me i fer la bossa quan m'han donat l'alta fa unes hores.

Dia de...

calçotada!!!!
netejar uns "super" calçots.
intentar encendre un foc, i l'acaba encenent una "camacu" que diu ella!!!
quedar ben fumats, que riu-te'n dels salmons, bacallans i d'altres salaons.
convertir algun calçot en cendres (literals!!!)
veure convertit el petit Manel en tot un cavaller medieval.
andreusco (romesco fet especialment per mi, gràcies a la Neus), no en tinc la recepta, però no té fruits secs, i estava de conya!!!
fer malabars amb els calçots per no tacar-se!!!
pa torrat (molt!!!)
duplicitat de postres.
que sobri molt menjar!!!
posar espelmes per l'aniversari de la Tere, amb un any menys, jeje.
que els petits s'hagin portat de conya, tot i que no han parat ni un moment, avui dormiran ben plans!!!
bona conversa.
rialles i bona companyia.
troncs que no cremen a la llar de foc.
pintar papallones (Laura, Paula i Lis).
pintar una india (Júlia).
ai!!! que ve el boti!!!
cert comiat, però no és pas un adeu, sino un fins aviat. Neneta, no et lliuraràs tant facilment de nosaltres.
relax. (ara venen els nervis).
dutxar-se de seguida, abans de "perfumar" tota la casa.

I ara què?

Les eleccions espanyoles no ens han anat bé. Hem patit un clar descens electoral que ha precipitat els esdeveniments i ens trobem ja en ple període precongressual. Hauria preferit poder fer un balanç més reposat dels resultats, per poder analitzar exactament les causes. Les decisions en calent, poc reflexionades, precipitades, mai m’han agradat. No formen part de la meva manera d’actuar. Però la realitat és la que és i el mes de juny tenim un congrés que hauria de servir per debatre sobre idees i no sobre persones, sobre model de partit i no sobre cadires, sobre estratègies i no sobre tacticismes conjunturals. Aquesta és almenys la meva intenció i així ho penso fer.
Són molts els que esperen que ERC entri en una dinàmica autodestructiva que condemni el partit a una situació de marginació com la que es trobava fa unes dècades. No els hem de donar aquesta satisfacció. Hem de fer un debat serè i constructiu, lleial, productiu, fecund, sense temptacions caïnites, perquè Esquerra no es mereix una guerra.
Però també és cert que els mals resultats electorals de les municipals i les eleccions generals ens obliguen a fer una reflexió a fons. No podem fer com si no hagués passat res, o limitar-ho només a un debat sobre noms. Perquè seria defugir el problema de fons. Ha arribat l’hora d’obrir un nou cicle polític a Esquerra, de promoure un canvi de cultura política, d’assumir sense complexos la nostra condició de partit de govern. No de partit de govern acomodat, sinó de partit de govern que treballa per un objectiu clar i concret, de forma serena però implacable, per permetre que Catalunya pugui exercir el dret a decidir en un referèndum l’any 2014. I ha arribat l’hora també de promoure un canvi de model de partit, d’assumir fins al final la nostra condició de partit republicà democràtic, en què les bases voten, decideixen i participen. De superar la vella cultura de partit tancat, patrimoni d’una minoria excloent. Afortunadament, l’Esquerra d’avui la componen més de deu mil militants i és al final d’aquest debat (nova cultura política, nou model de partit) quan hem decidir sobre noms i posar les persones més adequades en els llocs més adequats. Fer-ho al revés, és començar la casa per la teulada i reduiria el debat a una simple lluita pel poder.
Ens cal un partit renovat, obert, plural, on hi càpiga tothom. Perquè a ERC hi cap tothom, es digui Puigcercós, Carretero, Bertran, Lopez Bofill o fins i tot Carod. I hi cap molta més gent, però per ser més hem de canviar, hem d’obrir-nos, hem de renovar-nos. Sense por, amb valentia. I com que ERC és un partit democràtic, són els i les militants els que han de prendre la paraula.

Josep Lluís Carod-Rovira. www.carod.cat

EL VOL DE L'HOME OCELL

Aquesta és la història d'un que volia ser ocell,
volia saltar muntanyes i amb els abres barallar.
La gent se'l mirava, nena no t'ho pots imaginar,
els cabells li tapaven la cara, tenia lleuger el caminar.
Es tornarà ocell per un dia i d'entre les cendres podrà volar.
Això no es cap joc! Deixeu-me volar!
Jo sóc lliure de fer el que vulgui, no em tregueu la llibertat.
El cel és un somni on ell hi vol arribar,
els núvols les seves muntanyes,el sol l'horitzó llunyà.
Es tornarà ocell per un dia i d'entre les cendres podrà volar.
Això no es cap joc! Deixeu-me volar! Jo sóc lliure de fer el que vulgui,
no em tregueu la llibertat.
Aquesta és la història d'un que volia ser ocell,
volia saltar muntanyes i amb els arbres barallar.
El cel és un somni, no se'l pot fer esperar,
el nùvols les seves muntanyes,el sol l'horitzó llunyà.
Es tornarà ocell per un dia i d'entre les cendres podrà volar.
Això no es cap joc! Deixeu-me volar!
Jo sóc lliure de fer el que vulgui, no em tregueu la llibertat.
(SANGTRAIT)

Converses de cafè

Encetem una nova baralla,cafè i copa, comença un nou joc.
Ja sabeu que qui perd tot ho paga,dona´m cartes i explica-m´ho tot.
Diu que el gran d´en Pallàs se separa,
ja en té prou que li esguerrin el front.
Es veu que la petita d´en Cases va xafar el "Renault" prop del pont.
Converses de cafè si vols venir a escoltar,
pots dir-hi el teu parer,si seus podràs jugar.
Ja sabeu pel carrer què fan correr? que en Puig té el patrimoni embargat,es passeja en un cotxe de luxe i la dona espernega al mercat.
He llegit que a Madrid no ens escolten, aquí ja n´estem farts d´entomar,
som banyuts i paguem el que beuen, amb Espanya, no res a pelar!
Converses de cafè si vols venir a escoltar,
pots dir-hi el teu parer, si seus podràs jugar.
Les cartes van caient d´una en una al tapet,el món anem arreglant a glops de cafè amb llet. Mentre fem la botifarra i passem revista al poble xerrant se´ns mor la tarda, també anem matant l´estona.
Hem passat ja la setmana i demà en comença una altra,
però al voltant d´aquesta taula, el rellotge no hi fa falta.
Converses de cafè si vols venir a escoltar, pots dir-hi el teu parer, si seus podràs jugar. Les cartes van caient d´una en una al tapet, el món anem arreglant a glops de cafè amb llet.

ELS PETS

Dies per oblidar...

BuFFFF!!! Quins dies!!!!!
Un dissabte del tot improductiu, un monogràfic que havia de ser interessant o com a mínim ho semblava en el primer moment, no s'aguantava per enlloc. Havíem de tractar contes i titelles, i els contes van brillar per la seva absència, i la part de titelles, va consistir en fabricar titelles amb paper matxé i boles de porexpan, vaja que perfectament podien haver canviat el títol per manualitats (que ja estaría bé si fos pel curs de monitors) però no és el cas.
I no serà perque no hi ha mil i un contes que poden servir per explicar les diverses situacions que et pots trobar amb els nens d'esplais, activitats o amb els propis monitors, però em sembla que si vull això, m'hauré de buscar la vida pel meu compte, perque no en vaig treure res de nou. Només unes pàgines de teoria, això si tractant-nos de rucs, quina ràbia em fa que em passin informació i es dediquin a llegir-me-la!!! Això ja ho sé fer jo soleta!!!
Només es salvava les estones de conversa amb el Ricard. (més val que pensem que son 10 h menys que ens falten, no?)
Seguit d'un diumenge, on a nivell polític ens vam fotre la gran patacada, on els resultats no son ni de bon tros, els que s'esperaven. Si que pintaven negres d'acord, però tant??? Passar tot el dia al col·legi electoral, i veure com les paperetes del PSC van baixant de forma brutal i constatar-ho amb el recompte, després cares tristes, de desengany...
Ara no és moment de deixar-se endur per l'esperit de fracàs, cal afrontar la situació, analitzar-la i esser capaços de donar-li la volta per aprendre dels errors.
Per no distorsionar, el Barça segueix regalant punts i més punts al Madrid.
I avui el dia havia de pintar millor?? Arribo a classe de dret, i em trobo que ara el dret laboral és tot en castellà, però tot tot tot. No se suposa que estudio en una universitat catalana?, o és que la professora s'ha equivocat de lloc? i tot seguit passa a explicar-nos la situació del Pizarro a Endesa, o el sistema d'accions de Telefonica!!!
No estava disposada a perdre el temps d'una forma tant descarada, i amb tanta demagògia pel mig, així que he recollit les coses, i he marxat d'allí.
I ara, com continuarà el dia???

Avui pel Carles

Un fragment de la canço Rich, obviament de Marillion.

No tears
No lies
No pain
No doubt
No darkness
No confusion
No loneliness, despair
No more, no more
It's all illusion
...
Spend yourself and get rich right now

Jo també comdemno l'assassinat...

Una altra víctima a mans d'ETA!!!
Perque? Per pensar diferent? Jo també penso diferent, i per això no crec que les coses se solucionin a través del gatell d'una arma.
Cap idea es pot defensar a través d'una pistola.
Fins quan?


"Protegiu-vos de la força de les armes
allunyeu-vos de tot allò que té un gatell
jo sortiré d'aquí quan algú pugui alliberar-me
digueu a casa que estic bé que algun dia tornaré
i envieu-li dos petons a la meva estimada." (Pep Sala)

Els temps estan canviant (Sau)

Tothom en parla, ho he sentit dir;
va molt de pressa, tothom ho diu.
Era normal que això passés,
corre com l’aigua, està present.
Tothom és al carrer i res no els pot parar.
La gent està cridant, els temps estan canviant.
Si surts a fora, ho veuràs de prop.
No vols que el dia se't faci fosc.
El que fins ara ens oprimia, acabarà.
S'han de trencar les regles per tornar a jugar.
Tu, què fas aquí parat?
Tu, no ho pots deixar escapar.
Vés de pressa o potser faràs tard.
Perquè el món està canviant
i ningú ho podrà evitar
perquè els temps estan canviant.
Vine amb nosaltres i res no ens podrà aturar.
Vine amb nosaltres perquè els temps estan canviant.
Quan les paraules no diuen res,
quan són promeses que s'endú el vent,
quan l'aire costa respirar,
hi ha cadenes per deslligar,
hem de trencar-les
per poder-ne escapar.
hem de trencar-les
per poder veure-hi més clar.
Tu, no te n'has adonat?
Tu, què hi fas aquí parat?
Vés de pressa o potser faràs tard.

Carol

Avui haguessis fet 27 anys, neneta que "velles" que som.
Perque encara, malgrat els anys passats, trobo a faltar aquell somriure, aquella mirada d'un blau profund.
Perque encara se'm fa un nus a l'estómac quan penso en tu o quan miro velles fotografies.
Perque la vida no és justa, i amb tu encara ho va ser menys.
Perque et trobo a faltar
I aquesta cançoneta avui per tu, perque sovint quan sento qualsevol cosa d'ella, tu tornes amb més força i et veig al meu davant.

Ya sabía que no llegaría, ya sabía que era una mentira, cuanto tiempo que por él perdí, que promesa rota sin cumplir. son amores problemáticos, como tú, como yo. es la espera en un teléfono, la aventura de lo ilógico, la locura de lo mágico, un veneno sin antídoto, la amargura de lo efímero, porque él se marchó. Amores, tan extraños que te hacen cínica, te hacen sonreir entre lágrimas. cuantas páginas hipoteticas, para no escribir las autenticas. son amores que sólo a nuestra edad se confunden en nuestros espiritus, te interrogan y nunca te dejan ver si seran amor o placer. Y cuantas noches lloraré por él, cuantas veces volveré a leer aquellas cartas que yo recibía cuando mis penas eran alegrías. son amores esporádicos, pero en ti quedaran. Amores, tan extraños que vienen y se van, que en tu corazón sobreviviran, son historias que siempre contarás sin saber si son de verdad. Son amores frágiles, prisioneros, complices, son amores problemáticos, como tú, como yo. son amores frágiles, prisioneros, complices, tan extraños que viven negándose escondiendose de los dos. Son amores que sólo a nuestra edad se confunden en nuestro espíritu, son amores problemáticos que se esconderan de los dos. son amores que vienen y se van, son historias que siempre contarás. Ya sabía que no llegaría, esta vez me lo prometeré, tengo ganas de un amor sincero, ya sin él.

Feia anys que no la sentia...

M'has trucat a la migdiada
suplicant-me que vingués
un altre cop desesperada
ja no saps què has de fer.
M'has dit que ell havia vingut
heu fet l'amor i has plorat
ni tan sols un detall ha tingut
t'ha pres calés i ha guillat.
Què cony puc fer per fer-t'ho veure
tot sol s'està ensorrant
tu prou que ho saps i no ho vols creure
però l'acabarà dinyant
Fins d'aquí un mes ja no el veuràs
o potser encara més tard
et foterà un rotllo i te'l creuràs
i ja en començo a estar fart.
Permís per entrar a casa teva
i quedar-m'hi per sempre
Sovint, t'he somiat ben meva
talment com aquest vespre.
Si pogués tenir-te com ara
després de tant d'esperar
pel teu fill puc ser un bon pare
ho podríem intentar.
Solament et tinc quan ell se'n va
sóc només un trist segon plat
per què no tornes a començar
tu i el vailet al meu costat?
Permís per entrar a casa teva
i quedar-m'hi per sempre
Sovint, t'he somiat ben meva
talment com aquest vespre

ELS PETS

Cançó de la felicitat

Si estàs trist, i et manca l'alegria,
vinga, fes córrer la melancolia,
vine amb mi, t'ensenyaré
la cançó de la felicitat.
(Dum, dum, dum...)

Bat les ales, mou les antenes,
dóna'm les dues potetes,
vola per aquí i vola per allà
la cançó de la felicitat.
(Dum, dum, dum...)

ZZZZ...

No tinc esma per massa més.
Me'n vaig a visitar el país de Morfeu, tot sentint el fantàstic "Concierto de Aranjuez", però em sembla que no el resistiré sencer.

Bona nit.

Avui, estic fosa.
Dia realment ple: Centre obert, apunts i legislació de dret públic, tarda a l'Associació Down (que macos que son!!!! encara hi ha pares que no els acabo d'ubicar amb el fill corresponent jeje i x cert han acabat els pots de llapissos!!!) i després guitarra, ara mateix tinc el cap saturat!!!
I demà toca matinar, que toca monogràfic: "El joc: integració dels infants amb problemàtica social"el primer dels tres dissabtes que em passaré a l'escola de l'esplai, punt necessari per acabar d'obtenir el títol de directora (tot per un carnet de color groc...)

Ara m'agradaria, estar ajaguda a la gandula i sentir les teves mans a través d'un massatge.

Vine aquí
sé que estàs cansada,
els ulls se´t fan petits,
deixa´m abraçar-te,
tendrament i calla
que és molt tard
i arriba l´hora de dormir.
Posa el cap
a la meva falda
i deix la meva mà
expolsar els fantasmes
que t´amoïnen i t´espanten,
tanca els ulls
que jo et vigilo des d´aquí.
Dorm tranquil·la i digue´m bona nit,
deix que et porti en braços fins al llit,
jeu ben a la vora, saps que no estàs sola
metre et dic a cau d´orella bona nit.
Pel balcó, la lluna t´esguarda
i sé que et fa un petó,
res no té importància
fins demà a trenc d´alba
quan de sobte t´acaroni la claror.
Dorm tranquil·la i digue´m bona nit,
deix que et porti en braços fins al llit,
jeu ben a la vora, saps que no estàs sola
mentre et dic a cau d´orella bona nit
molt bona nit.

Parlant-me de tu

Tots els colors de la terra i de l´aigua
que són suaus en aquesta hora incerta,
i aquests ocells que van de branca en branca
i el sol ixent i la llum que em desperta
van parlant-me de tu,
van parlant-me de tu.
Si vols present t´ompliré de carícies.
Si vols records t´oferiré els més bells.
Si vols futur t´ompliré d´esperances:
vull viure el temps ben acordat amb tu.
La mar de blau, per moments tan ombrosa,
la mar de verd, tan bella i perillosa,
la mar de gris, que es vol majestuosa,
la mar d´acer, tan entremaliosa
va dient-me el teu nom,
va dient-me el teu nom.
Si vols present t´ompliré de carícies.
Si vols records t´oferiré els més bells.
Si vols futur t´ompliré d´esperances:
vull viure el temps ben acordat amb tu.
Tots els colors de la terra i de l´aigua
que són suaus en aquesta hora incerta,
i el sol ponent d´aquest dia que es cansa
i el vent llebeig que ha vingut a la tarda
van dient-me el teu nom
van parlant-me de tu.
(Raimon)

Una imatge val més que mil paraules

Records d'Irlanda

Recorda´m d´Irlanda
aquell vent tan blanc
una estona per veure´t i parlar
Recorda´m d´Irlanda
la neu en els camps
que amaga una terra tacada de sang.
Ets tan lluny de mi.
Ets tan lluny de mi,
perdut a Dublín.
Recorda´m d´Irlanda
el got a la mà
un crit de revolta per brindar.
Recorda´m d´Irlanda
on et puc trobar
És tot el que vull per poder-hi tornar.
Ets tan lluny de mi.
Ets tan lluny de mi,
perdut a Dublín.
Ets tan lluny de mi.
Ets tan lluny de mi,
perdut a Dublín. (Sau)

Perque vull anar-hi, no sé quant.
Perque necessito esbargir una mica la ment.
Perque necessito pensar en coses noves, en noves idees o projectes.
Perque vull oblidar certes coses.

Cara i creu

Avui dia de cara i creu.
Cara: La trucada del dia, amb una possible feina com a educadora de referència en pisos tutelats, però de moment tot està a l'aire, i no hi ha res segur, però també es bo tenir il·lusions no?
Cara: Saber que puc comptar amb certes persones, que quan els necessites hi són.
Cara: Les pessigolles
Cara: En Marc aprovant la prova!!!
Creu: Saber que una de les persones més importants, senzillament no em respecta ni a mi ni a les meves decisions. Que no respecta el que havíem acordat.
Creu: Els nervis que comporten qualsevol visita mèdica.
Creu: Vells fantasmes que apareixen de nou.

FELICITATS !!!

50

desitjos, somnis, il·lusions, esperances, cançons, imatges, records, ratlles, corbates, camises, postes de sol, llunes plenes, passejades amb bicicleta, somriures, llibres, missatges, moixaines, trucades de telèfon, bromes, picabaralles, pessigolles, fotografies, rialles, casos, llàgrimes, sortides de sol, banys a la platja, correus electrònics, mirades, caricies, « topos i lunares », partits de futbol, miralls, caixes de sorpreses, renecs, estirades d’orelles, recordatoris de tot l’imperi romà, ulleres, bigotis, abraçades, alegries, frustracions, enigmes, mots encreuats, poemes, països per visitar, excursions per fer el cabra, llengües, petons,

anys

IT'S MY LIFE (Bon Jovi)

This ain't a song for the broken-hearted
No silent prayer for the faith-departed
I ain't gonna be just a face in the crowd
You're gonna hear my voice
When I shout it out loudIt's my life
It's now or never
I ain't gonna live forever
I just want to live while I'm alive
(It's my life)
My heart is like an open highway
Like Frankie said
I did it my way
I just wanna live while I'm alive
It's my life

This is for the ones who stood their ground
For Tommy and Gina who never backed down
Tomorrow's getting harder make no mistake
Luck ain't even lucky
Got to make your own breaks

It's my life
And it's now or never
I ain't gonna live forever
I just want to live while I'm alive
(It's my life)
My heart is like an open highway
Like Frankie said
I did it my way
I just want to live while I'm alive
'Cause it's my life

Better stand tall when they're calling you out
Don't bend, don't break, baby, don't back down

It's my life
And it's now or never
'Cause I ain't gonna live forever
I just want to live while I'm alive
(It's my life)
My heart is like an open highway
Like Frankie said
I did it my way
I just want to live while I'm alive

It's my life
And it's now or never
'Cause I ain't gonna live forever
I just want to live while I'm alive
(It's my life)
My heart is like an open highway
Like Frankie said
I did it my way
I just want to live while I'm alive
'Cause it's my life!

Kandinsky

Poques paraules avui.
Senzillament el trobo genial.

Freud

Endreçant vells apunts, arxius i d'altres documents he retrobat certes imatges curioses...

En què pensa el senyor Freud?
Ell i els seus inestimables traumes, les seves obsessions, les seves pors, els seus somnis...

Integració? En parlem?

Per la meva feina, tinc relació amb joves problemàtics, d’edats molt diverses, ja sigui per la seva conducta, o per les relacions més o menys defectuoses amb l’escola.
Aquestes relacions, no sempre venen definides pel mal comportament, també, i cada vegada més sovint, venen donades perquè aquests joves acaben d’arribar a la nostra ciutat, sovint venint de diferents països i de cultures completament diferents, i evidentment, això comporta un canvi, a vegades no fácil d’acceptar, i què pot comportar un procés de rebel·lió que es va allargant en el temps.
A part dels joves nouvinguts, també treballo amb nens derivats dels serveis socials, nens que provenen de families desestructurades, i que per unes hores, sense oblidar la situació personal de cada nen, puguin passar unes hores relacionant-se amb nens de la seva edat, participant de jocs, de manualitats, de tallers de cuina, de treballar hàbits higiènics i conductuals, treballar els valors personals…
Un nen, pel seu desenvolupament correcte, ha d’estar en contacte amb gent de la seva edat, a d’aprendre a jugar, a embrutar-se, a equivocar-se, però també a compartir, a ser més solidari…
Treballar en grup, s’ha de fer des de la perspectiva de voler sumar, ja que el que no ho té un, potser ho té el del costat, i potser aquell nen o nena que veiem que camina sol pel pati, que no es relaciona amb la resta, potser coincidim amb ells, fora de l’àmbit escolar, com pot ser un centre obert, un esplai, un lloc diferent, on es pot copsar, que potser aquella diferència que creiem que té aquella persona, no és tant i tant marcada, que potser fins i tot, hem trobat un amic, en aquell a qui primer haviem jutjat malament, només pel fet de vestir diferent, de tenir el to de pell diferent, de parlar un idioma estrany, de venir d’un altre país…

A vegades el món em fa por (Els Pets)

Camines
sesnse mirar-me
rumio
un altre cop,
silencis
que fan més mal que les paraules de tots dos.
Somies
la seva cara,
el penses
i no sóc jo.
Acabes de decidir que l´unic cert és un error
Dius cansada
mentre esquives la mirada
bona nit amb veu tan trista
que no em veig amb cor de dir-te
Que a vegades el món em fa por,
a vegades no tinc la raó.
porta l´aire olor de demà;
no fa gaire em vas estimar.
esperes
una trucada,
arribo
massa aviat,
despenges
i ens fas creure a tots dos que ens hem equivocat.
Inventes una altra excusa,
l´escolto
dissimulant,
remenes
aquella foto on em mires com abans.
Dius com sempre
que no ajusti la finestra
i així arriba una altra nit antiga,
freda com el vent que es filtra.
A vegades el món em fa por,
a vegades no tinc la raó.
porta l´aire olor de demà;
no fa gaire em vas estimar.
Coses que no
són de tu i jo
omplen els marges i els pinten de fosc.
Bales de dol
obren ferides que el temps no resol.
A vegades el món em fa por,
a vegades no tinc la raó.
porta l´aire olor de demà;
no fa gaire em vas estimar.

Accessibilitat

Diuen que passejar per Cambrils és un plaer, i hi estic d’acord, però m’adono de que aquest plaer, no ho és per moltes persones. No tothom pot passejar pels carrers de Cambrils, sense que hi hagi dificultats que obstaculitzin la senzilla acció de passejar.
Per passejar, calen carrers amples, on els cotxes no interfereixin, és cert, però aquests carrers serveixen de ben poc, sino van acompanyats de les corresponents rampes, amb el pendent apropiat, que n’hi ha alguna, que és tant inclinada, que intentar-hi baixar sense ajuda, és voler una caiguda assegurada, d’esglaons minimitzats que no suposin un esforç considerable per les persones, d’arbres que estan plantats literalment al mig de la vorera, forçant a les persones amb mobilitat reduïda, a baixar a la calçada amb el risc que això comporta per la seva seguretat i per la de les persones que es troben darrere el volant.
Un dels actius més bonics que té Cambrils, son els seus quilòmetres de platja, però una passarel·la de fusta o de ciment, que s’acaba bruscament a la meitat de la sorra, no serveix de gran cosa, aquestes pasarel·les haurien d’arribar just a tocar de l’aigua, per facilitar que les persones amb la mobilitat minvada tinguin el mateix dret de gaudir d’un bon bany, sense haver de mobilitzar gent.
No vull que això és malinterpreti, està molt bé que hi hagi persones que encara ajudin a les persones que van amb cadira de rodes, amb crosses, amb bastó o caminador, darrere un cotxet infantil o arrossegant un pesat carret de la compra, a traspassar el carrer, a ajudar-los a pujar la vorera pertinent, però siguem lògics, i no deixem que aquests entrebancs físics, interfereixin més en aquestes persones. Aquestes persones, han de poder per si mateixes, sempre dins de les seves capacitats, poder fer les activitats que vulgui i quan vulgui, sense haver d’esperar la solidaritat del veí.

El "fantàstic" món dels ordinadors.

Avui no hi ha manera!!!
El meu "estimat"ordinador m'està fent el matí impossible, obrir un arxiu pdf, és aconseguir de forma immediata que es pengi, intentar entrar al campus virtual de la facultat no és més que una quimera, i per seguir el corrent internet fa de les seves.
Per enviar un arxiu en format word, he estat més de 40 minuts de rellotge!!!!
(sense parlar de la memòria de directors que està esperant...)
És pot saber què passa???!!!
Ara el més estrany, és que sense que ningú toques cap tecla, de fet feia estona que l'havia abandonat, ara tot funciona amb perfecta normalitat. Això és de bojos.
Ens hem convertit en un apèndix d'una màquina?
Depenem massa d'aquests ginys?
Abans no hi havia internet i el món no es bloquejava, oi?
I després encara hi ha gent que creu que els ordinadors salvaran el món...

No tot és el que sembla

I tant!!!!

L'ÈXIT......

És tenir un somni.
És tenir confiança en tu mateix.
És saber canviar el temps.
És reconèixer que t’has equivocat i demanar perdó.
És enamorar-se del que fa un mateix.
És adonar-se què estàs elegint en cada moment.
És no mirar enrere.
És actuar amb il·lusió.
És provar de fer alguna cosa d’una manera diferent.
És no rendir-se mai.
És estar preparat per veure l’oportunitat.
És tornar a començar sense donar-se per vençut.
És fer les coses el millor que puguis, però sobretot fer-les.

Avui li he manllevat el text al Dani. ;P
Però té raó!!!!

Passa el temps...

Potser el meu interès pels llibres ve d'aquella època?
Un interès que molts anys després encara perdura, i que no ha parat de créixer mai.
Sempre m'ha agradat molt aquesta foto. Quina cara de bona nena que faig!!! Què haurà passat? ;P

Els crits de la terra

Sonen les festes arreu de les comarques
Sonen a ritme de les nostres danses
Danses de guerra: tabals i dolçaines
Sonen les festes arreu de les comarques.
Balla la gent en les nostres places,en els carrers I en les cases ocupades,
espai d´un somni que creix amb nosaltres
balla la gent arreu de les comarques.

Parla la gent i parla de viure
de viure i créixer en una terra lliure
Parla la gent i només parla de viure
de construir un futur més digne.
Aquí i allà una cançó de guerra
marquen tabals el ritme de la terra
de nord a sud crits d´esperança i guerra
criden dolçaines els crits de la terra.

Muntanya russa...

Així és com sento jo avui a nivell emocional.
A dalt de tot quan estic amb els nens de l'associació down, ja portem dos divendres, i ueeeeee!!! diria que ja em sé els noms. (Maria, Paula, Núria, Berta, Anna, Abel, Albert, Maria, Octavi, Adrià, Leire, Cèlia...)
La veritat trobo que son una passada, em sento molt i molt bé quan estic amb ells, i mira que n'hi ha de ben remenuts.
A dalt de tot, quan veig determinades persones amb el seu somriure característic. (i sé que encara que a vegades no estem d'acord, hi ha moltíssima estimació pel mig)
A dalt de tot, quan penso que avui el meu "nebodet" Lluc fa dos anyets. Mare, que és guapo!!!!
A dalt de tot, quan preparant els nous jocs del centre obert, et venen al cap les mil i una pallassades que podran fer (i jo al darrera...)
A la meitat, quan tot i l'esforç hi ha mal rotllo amb el grup de grans, i ara a sobre amb mares implicades.
A la meitat, quan per culpa de qüestions econòmiques hi ha un cert regust amarg a la feina. Vull que les coses s'aclareixin d'una vegada!!!
I a baix de tot, quan penso en aquella persona, per mi tant estimada, i que ara està tant i tant lluny.

Ben pensat: les coses bones avui superen de llarg les dolentes.

Al meu país la pluja no sap ploure (Raimon)

Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.
No anirem mai més a escola.
Fora de parlar amb els de la teua edat
res no vares aprendre a escola.
Ni el nom dels arbres del teu paisatge,
ni el nom de les flors que veies,
ni el nom dels ocells del teu món,
ni la teua pròpia llengua.
A escola et robaven la memòria,
feien mentida del present.
La vida es quedava a la porta
mentre entràvem cadàvers de pocs anys.
Oblit del llamp, oblit del tro,
de la pluja i del bon temps,
oblit de món del treball i de l'estudi.
"Por el Imperio hacia dios"
des del carrer Blanc de Xàtiva.
Qui em rescabalarà dels meus anys
de desinformació i desmemòria?
Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.

PD: Perque m'agrada, i perque és d'aquelles cançons que sempre he sentit per casa.

Respecte

N'estic tipa i cuita de la falta de respecte!!!
Dels crits, dels insults de banda i banda de la taula, dels intents d'arreglar les coses a cops de puny, de les males cares, i dels plors i les lamentacions després.
Tipa de veure que un vol ser més que l'altre, de creure que el company que seu al costat és inferior, de veure com es trepitgen els uns als altres.
Continuo creient amb totes les meves forces en el respecte. Cal respecte vers els companys, vers les monitores i vers el material.
Tant costa d'entendre que les coses no se solucionen així?
Que els únics perjudicats son ells mateixos?
Que l'únic que aconseguiran es quedar-se sols, perque no hi haurà ningú que es vulgui relacionar amb ells?
Jo entenc que la ràbia que porten a dins se'ls menja, i que l'han de treure d'alguna forma, però no crec que les baralles siguin la millor solució.

Colors

Dies que es tenyeixen d'un blau lluminós.
Dies que hom s'adona dels diferents tons de verd (encara que pocs) que poblen la ciutat.
Dies que la llum sembla més ataronjada o fins i tot vermellenca.
Dies com els d'avui, que el cel està ple de grisos.
Dies que l'estat d'ànim fa que tot ho vegis negre.
Dies que t'has quedat en blanc.
Dies que enyores el groc del solet de l'estiu.

És quan dormo que hi veig clar. (J.V. Foix)

És quan plou que ballo sol,
vestit d'algues, or i escata,
hi ha un pany de mar al revolt
i un tros de cel escarlata,
un ocell fa un giravolt
i treu branques una mata,
el casalot del pirata
és un ample gira-sol.
És quan plou que ballo sol
vestit d'algues, or i escata.
És quan ric que em veig gepic
al bassal de sota l'era,
em vesteixo d'home antic
i empaito la masovera,
i entre pineda i garric
planto la meva bandera;
amb una agulla saquera
mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
al bassal de sota l'era.
És quan dormo que hi veig clar,
foll d'una dolça metzina,
amb perles a cada mà
visc al cor d'una petxina,
só la font del comellar
i el jaç de la salvatgina,
-o la lluna que s'afina
en morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar,
foll d'una dolça metzina.

TV

La pau no és el silenci que hi ha després de les bombes, sinó el soroll dels nens jugant al carrer.

Restaurant Xinès (Sau)

Quatre passes i un adéu
tot va caure en un instant
com un crit la teva veu
tinc la vida per davant.
El teu nom era un carmel
dies d'hivern en el meu llit
ets un vent calent i fred
que em fa tremolar de nit.
Ara tot entre tu i jo
quedarà com si no hagués passat res
i et segueixo recordant
que al restaurant xinès
hi haurà una taula per dos.
Quantes nits hauran passat
tinc por de llevar-me sol
temptacions de veure el teu somriure.
He d'aprendre a viure
sense els teus llavis humits
en un món pensat per dos
com si tot ja s'hagués fos,
com un animal ferit.
Ara tot entre tu i jo...