Una vida, una història

El dia que giri una cantonada
i la gent em regali un somriure,
el dia que l´última bala vulgui
arrencar l´ànima a un innocent...
aparta´t, vigila, amb compte...

El dia que giri una cantonada
i la gent em regali un somriure,
el dia que l´última bala vulgui
arrencar l´ànima a un innocent...
Fusells, que maten la gent i, amb ells, les paraules,
jo sé, que si avui estic boig, el món ho està més...

Una vida, una història, i un món que gira i gira...
Un somriure, imagina, un món sense injustícia...

He escollit ser un xic rebel,
i amb paraules rebelar-me,
puc ser la veu de la protesta,
com vidres que es claven en la veritat...
Allende, Presidente, Guevara, Víctor Jara...

(Cesk Freixas)

AAAAAAAAAGGGGHHHHHHHHHHH

1. Hi ha un "element" que es dedica a consumir pornografia infantil al centre, que un menor ho veu, que per si no fos poc, cada inscripció està realitzada amb un número indentitari diferent, i què fa la policia???? Res!!!
No poden demanar-li la documentació?
I ostres, casualitat, avui torna a aparèixer, però com que en aquell moment no estava mirant res, doncs no passa res.
No havien de parlar amb la persona que va veure com la cara del menor canviava, i que després va veure el contingut de la pàgina, i que aquesta pàgina li va regirar l'estómac?
2. Si aquest "element" ja ha tingut problemes en una altra instal·lació cambrilenca (i municipal), pel mateix motiu, com és que se'l deixa tornar a fer el mateix??
3. Què voleu? No m'agrada, que aquest "element" rondi cada dia pel centre, on cada dia de mitjana hi acudeixen uns 25 menors. Recoi, que els més petits tenen tres anys!!!
Ara això sí, avui ja hi havia instal·lat el programa pertinent que bloqueja certes pàgines.

Corren

És tard, no sé quina hora és,
però és fosc fa estona.
És fàcil veure que no hi ets,
ni un paper, ja poc importa.
Poso els peus a terra, vull caminar,
necessito despertar en un dia radiant.
Encara em queda temps per descobrir
tot allò que m'he amagat i que no m'he volgut dir.
Corren, corren pels carrers, corren
paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van.
I ploren, ploren pels carrers, ploren
com gotes d'aigua s'enyoren, aquells que ja no es veuran.
Difí­cil descobrir qui soc avui­.
Una gota em cau mentre un altre em treu la set.
Plou i fa sol alhora
Tomba la bala bala,
tomba la bala que m'apuntava, era la meva
i jo mateix em disparava.
Raig de llum il·lumina'm, treu-me el fum.
Una revolució dins meu, la sedueixo i es transforma
No s'esborren, en conformo en mirar-me
Mirar-me de dins cap a fora.
On puc anar-te a buscar? Nena no és broma...
Hauria d'haver estat diferent,
però en un moment s'han tancat les portes.
Poso els peus a terra, vull caminar
necessito despertar en un dia radiant.
Encara em queda temps per descobrir
tot allò que t'he amagat i que no t'he volgut dir.
Corren, corren pels carrers, corren
paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van.
I ploren, ploren pels carrers, ploren
com gotes d'aigua s'enyoren, aquells que ja no es veuran.


Gossos i Dani Macaco

Quim

Perque ens vam conèixer compartint idees...
perque aquestes idees van donar lloc a una coneixença...
perque aquesta coneixença amb el temps, va donar lloc a una amistat...
perque encara que tinguem rumbs diferents...
perque encara que no ens veim tant sovint...
perque per mi ets un AMIC (així en majúscules)...
perque encara ens queden moltes coses per compartir...
i perque aquest "petardo" avui supera ja la barrera dels trenta...
i perque des d'aquí t'envio 31 petonets i 31 abraçades ben fortes.

M'he convertit en una bruixa?

M'aprecio molt les meves "nenes grans" del centre, però avui han aconseguit fer-me enfadar de bona manera.
Ja n'estic fins al capdamunt de la desídia, d'haver de dir les coses cinquanta vegades, de que tot sigui desànim i males cares, de trencar-nos les banyes buscant activitats que els puguin ser amenes, i tot per a què?
Activitats que haurien de durar 10 minuts, s'allarguen fins a l'infinit tot per la falta de ganes.
I això la veritat ja cansa!
Després clar, evidentment, sermonet, crits i mals posats, i a sobre es posen a mirar el rellotge com volen dir: "acaba de fotre'm el rotllo, que me les piro", i això sí que m'ha acabat de sulfurar.
I això de clavar la bronca, no m'agrada. Després em sento com una bruixa.
M'haurà sortit la berruga?
Ara serem nosaltres, la Tere i jo la que setmana vinent es quedaran de braços plegats.
Servirà per que reaccionin?

Sempre igual...

Sempre els mateixos posats.
Sempre el mateix final.
Sempre aquella última mirada.
Sempre aquell regust amarg.
Sempre tenint clar que no vull dir no.
Sempre, sempre, sempre.
Sempre... fins quan.

Per cridar-ho ben fort una i una altra vegada...

I a força de molt de caure, i de tornar-te a aixecar,
veus que les coses no canvien però ja no ets qui eres abans!!! ...

... Llença't, cada instant és únic, no es repetirà
sento que el cor ja no para de bategar,
i diu que em llenci, que no pensi en tot el que vindrà
que un llapis mai no dibuixa sense una mà.

Lax'n'Busto "Llença't"

Avui toca...

Ahora si, parece que ya empiezo a entender.
Las cosas importantes aquí son las que están detrás de la piel.
Y todo lo demás, empieza donde acaban mis pies
después de mucho tiempo aprendí que hay cosas que mejor no aprender.
El colegio poco me enseño, si es por esos libros nunca aprendo a
coger el cielo con las manos a reír y a llorar lo que te canto
a coser mi alma rota, a perder el miedo a quedar como un idiota
y a empezar la casa por el tejado, a poder dormir cuando tú no estás a mi lado
menos mal que fui un poco granuja, todo lo que se me lo enseñó una bruja
Ruinas.... ¿no ves que por dentro estoy en ruinas?
Mi cigarro va quemando el tiempo, tiempo que se convirtió en cenizas
Raro!! No digo diferente digo raro!! Ya no sé si el mundo está al revés
o soy yo el que está cabeza abajo.
El colegio poco me enseñó, si es por el maestro nunca aprendo a coger el cielo con las manos...

Fito y los Fitipaldis. "La casa por el tejado"

Pluja...

De ploure prou que plou, però pel que plou, plou poc.
Plou poc, però pel que plou, plou prou.

Bloquejada...

La teva cara és un tros de cel, pluja forta cau del teu cabell,
les paraules no valen res, silencis penjats sobre les parets,
les faroles no estan enceses, foscor que esborra totes les promeses,
la terra, vella invàlida, busca sang jove i calenta al peu de la porta,
I tu rius no és broma que estiguem vius, i tu sens algú dins els meus pensaments.
Et veig i ja no puc esperar res, no, no, vull creure que jo sigui el boig.
Miralls deformant-nos els cossos potser demà, l'horitzó serà més clar.
Aguantarem el fred i esperarem fins que el bon temps tornarà,
aguantarem el fred i esperarem fins que un dels dos pugui parlar.
No diguis res em trobo malament, hi ha un núvol gris que pesa sobre meu.
T'escolto i ara no t'entenc però ja saps que tot ho arregla el temps.
Ulls recoberts de boira, potser demà tornaran a brillar.
Aguantarem el fred i esperarem fins que el bon temps tornarà,
aguantarem el fred i esperarem fins que un dels dos pugui parlar.

Bloquejats (Sopa de Cabra)

Sessió de singstar...

BUFA!!!!!!!!!
Després de dies i dies reclosa a casa, arriba el moment de sortir de festeta (que ja tocava...), i com no, a celebrar l'aniversari del David, així que cap a casa seva falta gent!!!
No encertem la quantitat de pizzes amb la gent que érem o potser no teníem tanta gana com semblava, i després que fem... ??? Cantar, cantar, cantar, cantar i cantar!!!! Ens hi hem passat una pila d'hores!!! La veritat és que ha estat genial, feia molta falta un dia així!!! I per primer cop, la màquina no m'ha dit "Sin oido", tot i que no he guanyat, m'ho he passat la mar de bé.
He cantat cançons que feia anys que no sentia, i d'altres que negaré haver-les cantat..., i d'altres que no hi havia manera d'arribar-hi de tant agudes que em semblaven.
Un exemple, el mític "Come as you are" de Nirvana, que jo escoltava quan tenia 14-15 anys, mentre d'altres escoltaven els "Backstreet boys", o el David, que no ha parat fins que no ha cantat coses del seu "estimat i idolatrat" Sabina...
En fi, molt bona nit.
El pitjor, dormir poquet, molt poquet, però com a bona gripau!!! a l'endemà a primera hora ja era a l'esplai!!

Un transsexual home embarassat.

Es tracta d'una imatge insòlita però real. Un transsexual masculí ha fet públic que està embarassat de cinc mesos i que aquest estiu es convertirà en el primer home, legalment considerat així, que donarà a llum una criatura. Es tracta d'un transsexual nord-americà que va néixer dona, es va operar per extirpar-se els pits i ha fet un tractament per tenir cos d'home, però ha mantingut els òrgans genitals femenins.

La veritat és que xoca i molt!!!
Una dona que no accepta el seu cos (actitud totalment legítima), i que decideix anar convertint-se poc a poc en un home gràcies a les hormones, es treu els pits, però no pas els genitals, amb la qual cosa, físicament encara que no tingui la menstruació no deixa de ser una dona, ara surt a la llum, quan gràcies a una inseminació, es queda embarassat, quan legalment ja era un home.
Si més no curiós.

Tu...

Tu, em mires, i jo,
no puc pensar en res més que
com ets d´important.
Amb tu jo em vaig fent gran
ja no em passa pel cap res on no hi ets,
ja no espero trobar-me amb ningú més.
I jo, hi ha cops que no et puc mirar,
no sigui pas el cas que em passi d´estimar.
Jo no et vull cansar, si m´has de carregar
fes-ho perquè tu vols, fes-ho de gust
que jo vull per sempre d´estar amb tu.

Lax'n'busto (Amb tu)

FELICITATS NUR!!!!

Per molts anys Nur!!!!
Au, que a partir d'avui no sóc jo soleta la que està més a prop dels 30!!!!
26 abraçades, pallassades, tardes per compartir, rialles i tot allò que ens vingui al cap.
No he aconseguit cap foto que no surtis fent alguna pallassada, eh?
Això sí, amb tot el carinyo del món.
No havíem d'aturar el temps????

A partir de demà, més contes!!!
Tinc ganes de veure ja als meus nens, això sí, hi ha una pila de contes, que no es mengen a ningú!!!!

Jo crido llibertat!!!

Dies en que la Xina imperialista fa de les seves al Tibet, mentre Occident mira cap a una altra banda.
Dies que "personatges" com l'Aznar, diu que ara a l'Irak, s'hi està molt bé, sense ni tan sols haver trepitjat el país.
Dies que no paren els atacs a la "Tres vegades Santa" Terra.
Dies en que en molts països encara avui s'hi viu una guerra constant.

JOCS DE GUERRA

Jo crido... llibertat!
Desitjo... llibertat!
Ara que el temps sembla que hagi esborrat
aquelles fronteres que ens feien estranys,
veig unes terres que no he trepitjat, veig com les guerres es mengen la pau.
La pau és luxe quan vius entre guerres,
l'infern és fred amb tants morts.
Veure la sang de les vides perdudes
és un malson d'ombres i runes.
La mort passeja entre mig de banderes,
la por és als ulls de tants infants
asseguts al camp de les vides perdudes,
dins d'un malson d'ombres i runes.
Jo crido... llibertat!
Desitjo... llibertat!
Veig unes guerres en terres de fam,
veig altres terres llençant el menjar,
veig dones verges cosides com sacs,
veig la innocència portant un punyal
Jo crido... llibertat!
Desitjo... llibertat!
(Sangtrait i Orfeó Jonquerenc)

Avorrida...

Per la finestra un sol assassí m'informa cruel que son vora les dotze, suposo que ahir m'ho vaig passar bé...
Doncs no!!!!
Fa dies que no surto de casa i la veritat ja se'm comença a fer d'allò més pesat.
Em sembla que feia molts anys que no em quedava tants dies, sense sortir per res, i tot per culpa del nas. En principi dimarts ja em treuen els punts, i puc retornar a la vida "normal".
Dies llargs, molt llargs.
Dies de llibres.
Dies de guitarra.
Dies de quedar fins al capdamunt de la programació "santa" de la televisió.
Dies de barallar-me amb la memòria (l'única cosa profitosa d'aquests dies... ja em queda ben poc per acabar-la).
Dies de rebre i enviar missatges.
Dies de navegar per internet.
Dies de rebre només les visites de la familia, tot i que els ho agraeixo molt, també m'agradaria veure alguns amics aquests dies, però no és el cas.
Dies avorrits...
A partir de dimarts penso recuperar el temps perdut!!! Una de les coses que tinc ganes de fer, i ja pot fer el temps que vulgui, es trepitjar la platgeta...

Tantes coses a fer (Els Pets)

Miro i cada persona al meu davant
porta un secret amagat.
Sento i cada soroll va repetint
que ara encara depèn tot de mi.
La vida és el que et passa
mentre fas plans per tenir-ho tot lligat.
Si el món es mou, com puc estar aturat.
Hi ha tantes coses a fer
i em queda tan poc temps per fer-les,
tantes coses a fer, llocs per recordar,
llavis per besar,
a fora hi ha un dia a punt d'estrenar.
Parlo i cada paraula dóna pas
a una nova possibilitat.
Per molts camins que tombi
sempre n'hi haurà mil més per tombar.
Si el món es mou, com puc estar aturat.
Hi ha tantes coses a fer
i em queda tan poc temps per fer-les
Tantes coses a fer, llocs per recordar,
llavis per besar,
a fora hi ha un dia a punt d'estrenar.
Per molts camins que tombi
sempre n'hi haurà mil més per tombar.
Si el món es mou com puc estar aturat.
Hi ha tantes coses a fer
i em queda tan poc temps per fer-les
Tantes coses a fer, llocs per recordar,
llavis per besar,
a fora hi ha un dia a punt d'explotar

FELICITATS LAIETA!!!!

Perque avui la Laia fa 26 anyets.
Des d'aquí una forta abraçada.
T'estimo molt neneta.

Sola

Poques paraules.

Només ho faig per tu (Sau)

Ja ho has vist, això és tot el que tinc
no t'amago res
En una estona, però, hem compartit
tot el que hem après.
Jo ho espero tot de tu
tu ho esperes tot de mi
Tu volies que jo et fes feliç
t'he donat més del que puc.
Potser un altre dia
podrem tornar a estar junts
una altra estona al teu costat
això és tot el que vull.
Podrem aconseguir el que vulguis
tu pots desitjar-ho tot.
Podrem arribar allà on vulguis
només cal imaginació.
Seré tot el que tu vulguis
pots imaginar-t'ho tot.
El món serà com tu vulguis
només podem canviar-lo tu i jo.
Tu ets la cançó
que potser escriuré demà
serà el nostre petit secret
ningú la podrà escoltar, només tu i jo.
Només ho faig per tu
Què m'escoltes? Què m'escoltes?
Només ho faig per tu.
Només ho faig per tu.

Xoff!!!!

Així es com em sento jo ara mateix.
Jo que miro d'escaquejar-me sempre que puc de tot allò que envolta medicines, xarops, xeringues i d'altres martingales mèdiques, aquests dies no em queda altre remei que fer-les meves. Quina ràbia!!!
Les meves mans semblen un colador, i el meu nas una patata envenada, sort que després serà per bé (espero).
Després d'uns dies a la clínica, ja torno a ser a caseta (té nassos i mai millor dit), que perque em quedi a caseta uns dies hagi hagut de passar per quiròfan.
Apa que m'ha faltat temps, per vestir-me i fer la bossa quan m'han donat l'alta fa unes hores.

Dia de...

calçotada!!!!
netejar uns "super" calçots.
intentar encendre un foc, i l'acaba encenent una "camacu" que diu ella!!!
quedar ben fumats, que riu-te'n dels salmons, bacallans i d'altres salaons.
convertir algun calçot en cendres (literals!!!)
veure convertit el petit Manel en tot un cavaller medieval.
andreusco (romesco fet especialment per mi, gràcies a la Neus), no en tinc la recepta, però no té fruits secs, i estava de conya!!!
fer malabars amb els calçots per no tacar-se!!!
pa torrat (molt!!!)
duplicitat de postres.
que sobri molt menjar!!!
posar espelmes per l'aniversari de la Tere, amb un any menys, jeje.
que els petits s'hagin portat de conya, tot i que no han parat ni un moment, avui dormiran ben plans!!!
bona conversa.
rialles i bona companyia.
troncs que no cremen a la llar de foc.
pintar papallones (Laura, Paula i Lis).
pintar una india (Júlia).
ai!!! que ve el boti!!!
cert comiat, però no és pas un adeu, sino un fins aviat. Neneta, no et lliuraràs tant facilment de nosaltres.
relax. (ara venen els nervis).
dutxar-se de seguida, abans de "perfumar" tota la casa.

I ara què?

Les eleccions espanyoles no ens han anat bé. Hem patit un clar descens electoral que ha precipitat els esdeveniments i ens trobem ja en ple període precongressual. Hauria preferit poder fer un balanç més reposat dels resultats, per poder analitzar exactament les causes. Les decisions en calent, poc reflexionades, precipitades, mai m’han agradat. No formen part de la meva manera d’actuar. Però la realitat és la que és i el mes de juny tenim un congrés que hauria de servir per debatre sobre idees i no sobre persones, sobre model de partit i no sobre cadires, sobre estratègies i no sobre tacticismes conjunturals. Aquesta és almenys la meva intenció i així ho penso fer.
Són molts els que esperen que ERC entri en una dinàmica autodestructiva que condemni el partit a una situació de marginació com la que es trobava fa unes dècades. No els hem de donar aquesta satisfacció. Hem de fer un debat serè i constructiu, lleial, productiu, fecund, sense temptacions caïnites, perquè Esquerra no es mereix una guerra.
Però també és cert que els mals resultats electorals de les municipals i les eleccions generals ens obliguen a fer una reflexió a fons. No podem fer com si no hagués passat res, o limitar-ho només a un debat sobre noms. Perquè seria defugir el problema de fons. Ha arribat l’hora d’obrir un nou cicle polític a Esquerra, de promoure un canvi de cultura política, d’assumir sense complexos la nostra condició de partit de govern. No de partit de govern acomodat, sinó de partit de govern que treballa per un objectiu clar i concret, de forma serena però implacable, per permetre que Catalunya pugui exercir el dret a decidir en un referèndum l’any 2014. I ha arribat l’hora també de promoure un canvi de model de partit, d’assumir fins al final la nostra condició de partit republicà democràtic, en què les bases voten, decideixen i participen. De superar la vella cultura de partit tancat, patrimoni d’una minoria excloent. Afortunadament, l’Esquerra d’avui la componen més de deu mil militants i és al final d’aquest debat (nova cultura política, nou model de partit) quan hem decidir sobre noms i posar les persones més adequades en els llocs més adequats. Fer-ho al revés, és començar la casa per la teulada i reduiria el debat a una simple lluita pel poder.
Ens cal un partit renovat, obert, plural, on hi càpiga tothom. Perquè a ERC hi cap tothom, es digui Puigcercós, Carretero, Bertran, Lopez Bofill o fins i tot Carod. I hi cap molta més gent, però per ser més hem de canviar, hem d’obrir-nos, hem de renovar-nos. Sense por, amb valentia. I com que ERC és un partit democràtic, són els i les militants els que han de prendre la paraula.

Josep Lluís Carod-Rovira. www.carod.cat

EL VOL DE L'HOME OCELL

Aquesta és la història d'un que volia ser ocell,
volia saltar muntanyes i amb els abres barallar.
La gent se'l mirava, nena no t'ho pots imaginar,
els cabells li tapaven la cara, tenia lleuger el caminar.
Es tornarà ocell per un dia i d'entre les cendres podrà volar.
Això no es cap joc! Deixeu-me volar!
Jo sóc lliure de fer el que vulgui, no em tregueu la llibertat.
El cel és un somni on ell hi vol arribar,
els núvols les seves muntanyes,el sol l'horitzó llunyà.
Es tornarà ocell per un dia i d'entre les cendres podrà volar.
Això no es cap joc! Deixeu-me volar! Jo sóc lliure de fer el que vulgui,
no em tregueu la llibertat.
Aquesta és la història d'un que volia ser ocell,
volia saltar muntanyes i amb els arbres barallar.
El cel és un somni, no se'l pot fer esperar,
el nùvols les seves muntanyes,el sol l'horitzó llunyà.
Es tornarà ocell per un dia i d'entre les cendres podrà volar.
Això no es cap joc! Deixeu-me volar!
Jo sóc lliure de fer el que vulgui, no em tregueu la llibertat.
(SANGTRAIT)

Converses de cafè

Encetem una nova baralla,cafè i copa, comença un nou joc.
Ja sabeu que qui perd tot ho paga,dona´m cartes i explica-m´ho tot.
Diu que el gran d´en Pallàs se separa,
ja en té prou que li esguerrin el front.
Es veu que la petita d´en Cases va xafar el "Renault" prop del pont.
Converses de cafè si vols venir a escoltar,
pots dir-hi el teu parer,si seus podràs jugar.
Ja sabeu pel carrer què fan correr? que en Puig té el patrimoni embargat,es passeja en un cotxe de luxe i la dona espernega al mercat.
He llegit que a Madrid no ens escolten, aquí ja n´estem farts d´entomar,
som banyuts i paguem el que beuen, amb Espanya, no res a pelar!
Converses de cafè si vols venir a escoltar,
pots dir-hi el teu parer, si seus podràs jugar.
Les cartes van caient d´una en una al tapet,el món anem arreglant a glops de cafè amb llet. Mentre fem la botifarra i passem revista al poble xerrant se´ns mor la tarda, també anem matant l´estona.
Hem passat ja la setmana i demà en comença una altra,
però al voltant d´aquesta taula, el rellotge no hi fa falta.
Converses de cafè si vols venir a escoltar, pots dir-hi el teu parer, si seus podràs jugar. Les cartes van caient d´una en una al tapet, el món anem arreglant a glops de cafè amb llet.

ELS PETS

Dies per oblidar...

BuFFFF!!! Quins dies!!!!!
Un dissabte del tot improductiu, un monogràfic que havia de ser interessant o com a mínim ho semblava en el primer moment, no s'aguantava per enlloc. Havíem de tractar contes i titelles, i els contes van brillar per la seva absència, i la part de titelles, va consistir en fabricar titelles amb paper matxé i boles de porexpan, vaja que perfectament podien haver canviat el títol per manualitats (que ja estaría bé si fos pel curs de monitors) però no és el cas.
I no serà perque no hi ha mil i un contes que poden servir per explicar les diverses situacions que et pots trobar amb els nens d'esplais, activitats o amb els propis monitors, però em sembla que si vull això, m'hauré de buscar la vida pel meu compte, perque no en vaig treure res de nou. Només unes pàgines de teoria, això si tractant-nos de rucs, quina ràbia em fa que em passin informació i es dediquin a llegir-me-la!!! Això ja ho sé fer jo soleta!!!
Només es salvava les estones de conversa amb el Ricard. (més val que pensem que son 10 h menys que ens falten, no?)
Seguit d'un diumenge, on a nivell polític ens vam fotre la gran patacada, on els resultats no son ni de bon tros, els que s'esperaven. Si que pintaven negres d'acord, però tant??? Passar tot el dia al col·legi electoral, i veure com les paperetes del PSC van baixant de forma brutal i constatar-ho amb el recompte, després cares tristes, de desengany...
Ara no és moment de deixar-se endur per l'esperit de fracàs, cal afrontar la situació, analitzar-la i esser capaços de donar-li la volta per aprendre dels errors.
Per no distorsionar, el Barça segueix regalant punts i més punts al Madrid.
I avui el dia havia de pintar millor?? Arribo a classe de dret, i em trobo que ara el dret laboral és tot en castellà, però tot tot tot. No se suposa que estudio en una universitat catalana?, o és que la professora s'ha equivocat de lloc? i tot seguit passa a explicar-nos la situació del Pizarro a Endesa, o el sistema d'accions de Telefonica!!!
No estava disposada a perdre el temps d'una forma tant descarada, i amb tanta demagògia pel mig, així que he recollit les coses, i he marxat d'allí.
I ara, com continuarà el dia???

Avui pel Carles

Un fragment de la canço Rich, obviament de Marillion.

No tears
No lies
No pain
No doubt
No darkness
No confusion
No loneliness, despair
No more, no more
It's all illusion
...
Spend yourself and get rich right now

Jo també comdemno l'assassinat...

Una altra víctima a mans d'ETA!!!
Perque? Per pensar diferent? Jo també penso diferent, i per això no crec que les coses se solucionin a través del gatell d'una arma.
Cap idea es pot defensar a través d'una pistola.
Fins quan?


"Protegiu-vos de la força de les armes
allunyeu-vos de tot allò que té un gatell
jo sortiré d'aquí quan algú pugui alliberar-me
digueu a casa que estic bé que algun dia tornaré
i envieu-li dos petons a la meva estimada." (Pep Sala)

Els temps estan canviant (Sau)

Tothom en parla, ho he sentit dir;
va molt de pressa, tothom ho diu.
Era normal que això passés,
corre com l’aigua, està present.
Tothom és al carrer i res no els pot parar.
La gent està cridant, els temps estan canviant.
Si surts a fora, ho veuràs de prop.
No vols que el dia se't faci fosc.
El que fins ara ens oprimia, acabarà.
S'han de trencar les regles per tornar a jugar.
Tu, què fas aquí parat?
Tu, no ho pots deixar escapar.
Vés de pressa o potser faràs tard.
Perquè el món està canviant
i ningú ho podrà evitar
perquè els temps estan canviant.
Vine amb nosaltres i res no ens podrà aturar.
Vine amb nosaltres perquè els temps estan canviant.
Quan les paraules no diuen res,
quan són promeses que s'endú el vent,
quan l'aire costa respirar,
hi ha cadenes per deslligar,
hem de trencar-les
per poder-ne escapar.
hem de trencar-les
per poder veure-hi més clar.
Tu, no te n'has adonat?
Tu, què hi fas aquí parat?
Vés de pressa o potser faràs tard.

Carol

Avui haguessis fet 27 anys, neneta que "velles" que som.
Perque encara, malgrat els anys passats, trobo a faltar aquell somriure, aquella mirada d'un blau profund.
Perque encara se'm fa un nus a l'estómac quan penso en tu o quan miro velles fotografies.
Perque la vida no és justa, i amb tu encara ho va ser menys.
Perque et trobo a faltar
I aquesta cançoneta avui per tu, perque sovint quan sento qualsevol cosa d'ella, tu tornes amb més força i et veig al meu davant.

Ya sabía que no llegaría, ya sabía que era una mentira, cuanto tiempo que por él perdí, que promesa rota sin cumplir. son amores problemáticos, como tú, como yo. es la espera en un teléfono, la aventura de lo ilógico, la locura de lo mágico, un veneno sin antídoto, la amargura de lo efímero, porque él se marchó. Amores, tan extraños que te hacen cínica, te hacen sonreir entre lágrimas. cuantas páginas hipoteticas, para no escribir las autenticas. son amores que sólo a nuestra edad se confunden en nuestros espiritus, te interrogan y nunca te dejan ver si seran amor o placer. Y cuantas noches lloraré por él, cuantas veces volveré a leer aquellas cartas que yo recibía cuando mis penas eran alegrías. son amores esporádicos, pero en ti quedaran. Amores, tan extraños que vienen y se van, que en tu corazón sobreviviran, son historias que siempre contarás sin saber si son de verdad. Son amores frágiles, prisioneros, complices, son amores problemáticos, como tú, como yo. son amores frágiles, prisioneros, complices, tan extraños que viven negándose escondiendose de los dos. Son amores que sólo a nuestra edad se confunden en nuestro espíritu, son amores problemáticos que se esconderan de los dos. son amores que vienen y se van, son historias que siempre contarás. Ya sabía que no llegaría, esta vez me lo prometeré, tengo ganas de un amor sincero, ya sin él.

Feia anys que no la sentia...

M'has trucat a la migdiada
suplicant-me que vingués
un altre cop desesperada
ja no saps què has de fer.
M'has dit que ell havia vingut
heu fet l'amor i has plorat
ni tan sols un detall ha tingut
t'ha pres calés i ha guillat.
Què cony puc fer per fer-t'ho veure
tot sol s'està ensorrant
tu prou que ho saps i no ho vols creure
però l'acabarà dinyant
Fins d'aquí un mes ja no el veuràs
o potser encara més tard
et foterà un rotllo i te'l creuràs
i ja en començo a estar fart.
Permís per entrar a casa teva
i quedar-m'hi per sempre
Sovint, t'he somiat ben meva
talment com aquest vespre.
Si pogués tenir-te com ara
després de tant d'esperar
pel teu fill puc ser un bon pare
ho podríem intentar.
Solament et tinc quan ell se'n va
sóc només un trist segon plat
per què no tornes a començar
tu i el vailet al meu costat?
Permís per entrar a casa teva
i quedar-m'hi per sempre
Sovint, t'he somiat ben meva
talment com aquest vespre

ELS PETS

Cançó de la felicitat

Si estàs trist, i et manca l'alegria,
vinga, fes córrer la melancolia,
vine amb mi, t'ensenyaré
la cançó de la felicitat.
(Dum, dum, dum...)

Bat les ales, mou les antenes,
dóna'm les dues potetes,
vola per aquí i vola per allà
la cançó de la felicitat.
(Dum, dum, dum...)

ZZZZ...

No tinc esma per massa més.
Me'n vaig a visitar el país de Morfeu, tot sentint el fantàstic "Concierto de Aranjuez", però em sembla que no el resistiré sencer.

Bona nit.

Avui, estic fosa.
Dia realment ple: Centre obert, apunts i legislació de dret públic, tarda a l'Associació Down (que macos que son!!!! encara hi ha pares que no els acabo d'ubicar amb el fill corresponent jeje i x cert han acabat els pots de llapissos!!!) i després guitarra, ara mateix tinc el cap saturat!!!
I demà toca matinar, que toca monogràfic: "El joc: integració dels infants amb problemàtica social"el primer dels tres dissabtes que em passaré a l'escola de l'esplai, punt necessari per acabar d'obtenir el títol de directora (tot per un carnet de color groc...)

Ara m'agradaria, estar ajaguda a la gandula i sentir les teves mans a través d'un massatge.

Vine aquí
sé que estàs cansada,
els ulls se´t fan petits,
deixa´m abraçar-te,
tendrament i calla
que és molt tard
i arriba l´hora de dormir.
Posa el cap
a la meva falda
i deix la meva mà
expolsar els fantasmes
que t´amoïnen i t´espanten,
tanca els ulls
que jo et vigilo des d´aquí.
Dorm tranquil·la i digue´m bona nit,
deix que et porti en braços fins al llit,
jeu ben a la vora, saps que no estàs sola
metre et dic a cau d´orella bona nit.
Pel balcó, la lluna t´esguarda
i sé que et fa un petó,
res no té importància
fins demà a trenc d´alba
quan de sobte t´acaroni la claror.
Dorm tranquil·la i digue´m bona nit,
deix que et porti en braços fins al llit,
jeu ben a la vora, saps que no estàs sola
mentre et dic a cau d´orella bona nit
molt bona nit.

Parlant-me de tu

Tots els colors de la terra i de l´aigua
que són suaus en aquesta hora incerta,
i aquests ocells que van de branca en branca
i el sol ixent i la llum que em desperta
van parlant-me de tu,
van parlant-me de tu.
Si vols present t´ompliré de carícies.
Si vols records t´oferiré els més bells.
Si vols futur t´ompliré d´esperances:
vull viure el temps ben acordat amb tu.
La mar de blau, per moments tan ombrosa,
la mar de verd, tan bella i perillosa,
la mar de gris, que es vol majestuosa,
la mar d´acer, tan entremaliosa
va dient-me el teu nom,
va dient-me el teu nom.
Si vols present t´ompliré de carícies.
Si vols records t´oferiré els més bells.
Si vols futur t´ompliré d´esperances:
vull viure el temps ben acordat amb tu.
Tots els colors de la terra i de l´aigua
que són suaus en aquesta hora incerta,
i el sol ponent d´aquest dia que es cansa
i el vent llebeig que ha vingut a la tarda
van dient-me el teu nom
van parlant-me de tu.
(Raimon)

Una imatge val més que mil paraules

Records d'Irlanda

Recorda´m d´Irlanda
aquell vent tan blanc
una estona per veure´t i parlar
Recorda´m d´Irlanda
la neu en els camps
que amaga una terra tacada de sang.
Ets tan lluny de mi.
Ets tan lluny de mi,
perdut a Dublín.
Recorda´m d´Irlanda
el got a la mà
un crit de revolta per brindar.
Recorda´m d´Irlanda
on et puc trobar
És tot el que vull per poder-hi tornar.
Ets tan lluny de mi.
Ets tan lluny de mi,
perdut a Dublín.
Ets tan lluny de mi.
Ets tan lluny de mi,
perdut a Dublín. (Sau)

Perque vull anar-hi, no sé quant.
Perque necessito esbargir una mica la ment.
Perque necessito pensar en coses noves, en noves idees o projectes.
Perque vull oblidar certes coses.

Cara i creu

Avui dia de cara i creu.
Cara: La trucada del dia, amb una possible feina com a educadora de referència en pisos tutelats, però de moment tot està a l'aire, i no hi ha res segur, però també es bo tenir il·lusions no?
Cara: Saber que puc comptar amb certes persones, que quan els necessites hi són.
Cara: Les pessigolles
Cara: En Marc aprovant la prova!!!
Creu: Saber que una de les persones més importants, senzillament no em respecta ni a mi ni a les meves decisions. Que no respecta el que havíem acordat.
Creu: Els nervis que comporten qualsevol visita mèdica.
Creu: Vells fantasmes que apareixen de nou.

FELICITATS !!!

50

desitjos, somnis, il·lusions, esperances, cançons, imatges, records, ratlles, corbates, camises, postes de sol, llunes plenes, passejades amb bicicleta, somriures, llibres, missatges, moixaines, trucades de telèfon, bromes, picabaralles, pessigolles, fotografies, rialles, casos, llàgrimes, sortides de sol, banys a la platja, correus electrònics, mirades, caricies, « topos i lunares », partits de futbol, miralls, caixes de sorpreses, renecs, estirades d’orelles, recordatoris de tot l’imperi romà, ulleres, bigotis, abraçades, alegries, frustracions, enigmes, mots encreuats, poemes, països per visitar, excursions per fer el cabra, llengües, petons,

anys

IT'S MY LIFE (Bon Jovi)

This ain't a song for the broken-hearted
No silent prayer for the faith-departed
I ain't gonna be just a face in the crowd
You're gonna hear my voice
When I shout it out loudIt's my life
It's now or never
I ain't gonna live forever
I just want to live while I'm alive
(It's my life)
My heart is like an open highway
Like Frankie said
I did it my way
I just wanna live while I'm alive
It's my life

This is for the ones who stood their ground
For Tommy and Gina who never backed down
Tomorrow's getting harder make no mistake
Luck ain't even lucky
Got to make your own breaks

It's my life
And it's now or never
I ain't gonna live forever
I just want to live while I'm alive
(It's my life)
My heart is like an open highway
Like Frankie said
I did it my way
I just want to live while I'm alive
'Cause it's my life

Better stand tall when they're calling you out
Don't bend, don't break, baby, don't back down

It's my life
And it's now or never
'Cause I ain't gonna live forever
I just want to live while I'm alive
(It's my life)
My heart is like an open highway
Like Frankie said
I did it my way
I just want to live while I'm alive

It's my life
And it's now or never
'Cause I ain't gonna live forever
I just want to live while I'm alive
(It's my life)
My heart is like an open highway
Like Frankie said
I did it my way
I just want to live while I'm alive
'Cause it's my life!

Kandinsky

Poques paraules avui.
Senzillament el trobo genial.

Freud

Endreçant vells apunts, arxius i d'altres documents he retrobat certes imatges curioses...

En què pensa el senyor Freud?
Ell i els seus inestimables traumes, les seves obsessions, les seves pors, els seus somnis...

Integració? En parlem?

Per la meva feina, tinc relació amb joves problemàtics, d’edats molt diverses, ja sigui per la seva conducta, o per les relacions més o menys defectuoses amb l’escola.
Aquestes relacions, no sempre venen definides pel mal comportament, també, i cada vegada més sovint, venen donades perquè aquests joves acaben d’arribar a la nostra ciutat, sovint venint de diferents països i de cultures completament diferents, i evidentment, això comporta un canvi, a vegades no fácil d’acceptar, i què pot comportar un procés de rebel·lió que es va allargant en el temps.
A part dels joves nouvinguts, també treballo amb nens derivats dels serveis socials, nens que provenen de families desestructurades, i que per unes hores, sense oblidar la situació personal de cada nen, puguin passar unes hores relacionant-se amb nens de la seva edat, participant de jocs, de manualitats, de tallers de cuina, de treballar hàbits higiènics i conductuals, treballar els valors personals…
Un nen, pel seu desenvolupament correcte, ha d’estar en contacte amb gent de la seva edat, a d’aprendre a jugar, a embrutar-se, a equivocar-se, però també a compartir, a ser més solidari…
Treballar en grup, s’ha de fer des de la perspectiva de voler sumar, ja que el que no ho té un, potser ho té el del costat, i potser aquell nen o nena que veiem que camina sol pel pati, que no es relaciona amb la resta, potser coincidim amb ells, fora de l’àmbit escolar, com pot ser un centre obert, un esplai, un lloc diferent, on es pot copsar, que potser aquella diferència que creiem que té aquella persona, no és tant i tant marcada, que potser fins i tot, hem trobat un amic, en aquell a qui primer haviem jutjat malament, només pel fet de vestir diferent, de tenir el to de pell diferent, de parlar un idioma estrany, de venir d’un altre país…