Centre Obert Alba Mar

Aquesta setmana ja farà un any que treballo al centre obert, i la veritat és que hi estic la mar de bé.
La relació amb les companyes és bona i l'ambient de treball molt maco, això sí, de tant ens comportem de forma més esbojarrada....
I amb els meus nens??? Buff, què difícils que son a vegades!!! Quants cops ens hauran posat a prova? (I ho continuaran intentant).
Quants cops m'han fet riure, emocionar, o emprenyar?
Quants intents de demanar les coses mil i una vegades?
Quants intents d'ensenyar-los una mica? A vegades veient els resultats, i d'altres que no et queda més remei que carregar-te de paciència, perque senzillament aquella no és la seva tarda, i no hi ha manera d'inculcar-los res de res...
A vegades no necessiten tants coneixements (encara que bona falta els fa), sino senzillament passar una estona distreta, on es puguin deixar anar una mica de tota la situació que els envolta, a vegades només una mica d'atenció o d'afecte.
Son molts nens i nenes, els que cada dia ens sorprenen, però em quedo amb la innocència dels més petits, (el canvi en ells és el més accentuat, veus l'evolució setmana rere setmana) les trapelleries dels mitjans (sempre tramant quina una en poden fer) i la complicitat de les grans (ai aquestes adolescents, que es queixen de tot allò que els envolta, però que també es volen menjar el món, abans que sigui el món el que se les cruspeixi).
M'estimo molt a tota aquesta colla de petards!!!