Frustració

Aquesta setmana al centre està resultant d'allò més frustrant.
De què serveix esprémer-se el cervell buscant activitats diferents i que els hi siguin atractives quan el grup de les grans, es dedica a rebutjar-les una darrera de l'altra mostrant una actitud tant negativa, que fa que predomini un ambient de mal rotllo.
Hores i hores de pensar entreteniments, de buscar material per poder-les donar un cop de mà amb els deures, de plantejar els coneixements en forma de jocs i de dinàmiques, de provar mil manualitats diferents, de programar el que se suposa que ha de ser una estona agradable per tots, però res més lluny de la realitat. Al final tot son males cares, retrets i la més absoluta negació sense donar cap alternativa. I no serà perque no poden proposar idees, però aquestes brillen per la seva absència.
I el que és pitjor que el respecte és quelcom eteri, a estones invisible i intangible. No respecten a ningú (sobretot alguns dels mitjans II), és creuen que poden passar per damunt de tot i de tothom.
Mentida, si que respecten a algú, a ells mateixos. La resta senzillament, donen per suposat, que no sabem ni pintem res de res.