Així es com em sento jo ara mateix.
Jo que miro d'escaquejar-me sempre que puc de tot allò que envolta medicines, xarops, xeringues i d'altres martingales mèdiques, aquests dies no em queda altre remei que fer-les meves. Quina ràbia!!!
Les meves mans semblen un colador, i el meu nas una patata envenada, sort que després serà per bé (espero).
Després d'uns dies a la clínica, ja torno a ser a caseta (té nassos i mai millor dit), que perque em quedi a caseta uns dies hagi hagut de passar per quiròfan.
Apa que m'ha faltat temps, per vestir-me i fer la bossa quan m'han donat l'alta fa unes hores.
1 comentari:
Espero que hagi anat tot bé.
I a jutjar per les teves paraules, sembla ser que ha estat així.
I res d'estar xof!!. Aprofita aquests dies a casa per llegir i escoltar una mica de musiqueta tranquil·lament.
I d'aquí a no res, en marxa un altre cop!!
Records.
Publica un comentari a l'entrada