M'encanten aquests caps de setmana que passem plegats, realment fan molta falta, son com una alenada d'aire fresc.
M'encanta aixecar-me aviat per trobar-nos al cau i carregar els cotxes amb una pila de material, bona teca, i una quantitat enorme d'il·lusió i ganes de compartir mil i un moments com aquests, desenes d'intents d'encendre la llar de foc, entrar a l'acadèmia "fama" amb coreografies incloses, lleis escoltes, dinamismes, acordions, caixes gitanes, guitarres, mantes i sofàs, petons, somriures, bromes, àpats tots junts amb el sempre present pà amb tomàquet, alguna que altra pizza recremada, cançons, jugar a la terrassa i al bosc emulant els més petits, decisions per consens (encara que costa no?), mirades tendres i mirades divertides, algun que altre renec, cançons, la purlació i la promesa de la Mireia, dos esbojarrats que es llancen nus a la piscina glaçada a les tantes de la matinada, el joc de la manta, jugar tots a les cartes, muntar la paradeta de sacs tots juntets per estar més calents (mira que feia fred en aquella casa...), les últimes rialles, el parlar a cau d'orella, dormir poc, molt poc, que sonin les alarmes del despertador quan no fa gaire que t'has ficat dins el sac....
Moments alegres, moments tendres, moments divertits, moments nostres!!!
1 comentari:
Hem portes records d,uns anys que, una mica llunyans, tu els apropes en la memòria.
Ah!, els focs de camp, les acampades, els bivacs, les cançons, els jocs….quina meravella!.
Publica un comentari a l'entrada