El que ens queda per fer
ho hem de fer entre els dos
amb la unitat de paraules i acords.
Que no s'apague la llum,
que no vacil·le mai més,
construïm un país de llums enceses.
I vivim, vivim, vivim somniant,
empeny fins que algun dia siga realitat,
reali realitat.
Que no càpia més llum
i que peten els ploms,
il·luminant la nit amb l'esperança.
Oblidem el passat
no pensem el futur
i deixem que el demà comence ara.
I vivim, vivim, vivim somniant,
empeny fins que algun dia siga realitat,
reali rea-li-tat.
No podré mirar als ulls
als infants del meu lloc
si sé que no vaig fer el que calia.
És humil el meu cant
però hi ha moltes veus
que reclamen a crits que les escolten.
I vivim, vivim, vivim somniant,
empeny fins que algun dia siga realitat,
reali rea-li i vivim, vivim, vivim somniant,
empeny fins que algun dia siga realitat, rea-li-tat.
(Feliu Ventura)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada