Descobrir que ni tant sols compten amb tu.
Seguir esperant quelcom d'impossible i quedar-se sense altra alternativa que assumir la dura realitat.
Passar-me el dia estornudant i moquejant per culpa de la "fantàstica" primavera. No ens podríem quedar només amb el solet, i deixar ben lluny les gramínies, rosacies...?????
Enyorar aquella persona que està tant lluny, i que et feia somriure.
Tenir ganes de parlar amb una persona i veure que no servirà per res.
Perdre el bus davant dels teus nassos.
Començar el dia atrafegada.
No ho sé, tot plegat, no gaire bon dia.
1 comentari:
Tant de bo els dies que vindran, siguin molt millors.
Com diu la cançó, "después de un dia triste nace otro feliz".
Axó es el que et desitjo. De tot cor!.
Publica un comentari a l'entrada