Fa temps em van titllar de romàntica... potser si que tenen raó...
Porto uns dies amb els meus atrotinats cd's del sangtrait, i ha estat escoltar aquesta cançó i vindre'm mil i una imatges al cap...
Ai aquests records!!!!! Per què costa tant oblidar segons qui i segons què...?
Vull que sigui el temps
el que em digui que t´has mort
junt amb el dolor que em vas deixar
i les llagrimes d´uns ulls que van plorar.
Vull que sigui el temps
el que esborri el teu record
amb els anys dolents que em vas robar,
aquells anys que ja mai mes no tornaran.
JA SE QUE EM VAS DIR QUE ERA MOLT AVIAT
PER SENTIR TAN DINS DE MI UN COP D´AMOR
PER SENTIR LA TREMOLOR DE LA RABIA D´UN ADEU
PER SENTIR TAN DINS DE MI LA TRAICIO!
Vull que sigui el temps
el que esborri el teu olor
que se m´ha enganxat sobre la pell
i m´ofega lentament
a mans del vent.
JA SE QUE EM VAS DIR QUE ERA MOLT AVIAT
PER SENTIR TAN DINS DE MI UN COP D´AMOR
PER SENTIR LA TREMOLOR DE LA RABIA D´UN ADEU
PER SENTIR TAN DINS DE MI LA TRAICIO!
Deixam plorar per el teu amor
un crit ple de dolor,
per tu l´unic amor
punyal dins del meu cor.
1 comentari:
No deixis mai de somiar, mai.
Que et diuen romàntica?. Quina sort que tens de ser una persona sensible, emotiva, tendra....
No canviïs. El millor que tenim es la capacitat d'estimar i d'emocionar-nos amb tantes coses meravelloses...
Una abraçada amiga.
Publica un comentari a l'entrada