Poques paraules.
Molts nervis.
Sentiments retrobats, angoixa, malestar, ràbia, esperança?
Llàgrimes reprimides, que de sobte brollen per si soles.
Esperar, esperar, esperar, esperar....
Esperar que el cel torni a ser de color blau, i que el Sol torni a brillar damunt nostre...
1 comentari:
Cal esperar i no perdre l'esperança!!!! Molts anims.
Publica un comentari a l'entrada