Quan et canses de la vida, quan no sàpigues que fer, quan t’adones de la gran mentida que sempre ens han fet creure. Quan res ja no tinga sentit, quan no trobes cap raó per viure. Pensa en una posta de sol, pensa en eixa olor, pensa en arròs caldós, pensa en un petó.
Potser no es el que ens contaren, potser vivim en la foscor d’un mon ple d’hipocresia que no ens deixa vore. Intentarem canviar-ho amb un gran somriure.
Somriu quan et canses de la vida, somriu quan no sàpigues que fer, somriu quan no trobes cap raó per viure. Somriu quan t’adones de la gran mentida, somriu quan no trobes cap raó per viure, i això sempre has de fer!!
Somriu (Atzukak)
( i això si que ho tinc clar, avui, demà, passat demà i sempre tinc ganes de SOMRIURE!!!!!!)
3 comentaris:
doncs molt ben fet cal sempre tenir doble somriure, i sense por a les arruges.Petons, Bona Nit.
Doncs , sí !
Que els donguin pel sac a tots i a tot i somriu!!!
És la única manera de que no ens prenguin la llibertat!!!
Me´n alegro que estiguis tant bé ,guapa, i que el papa hagi tornat a casa .
Ptons! Sort amb les colònies!
Molt bonic!
però la lletra és d'Arròs Caldós.
1 petó
Publica un comentari a l'entrada