Les piles es van carregant poc a poc, els somriures tornen a sortir, primer amb timidesa, poc a poc es van fent més grans, poc a poc torno a sentir-me més o menys viva...
Avui, una cançó que m'encanta i que em porta boniques imatges a la ment...
La fusta és de records, construeixo esperances
i es que dels meus dolors després en faig lloances
de les pors n'he fet miques que he enterrat pel jardí
dels dubte faig engrunes que escampo mar endins
L’alegria és el meu escut, el somriure la meva espasa
el que no em mata em fa mes fort,
res no m’atura, res no em fa caure
M'he begut les ampolles que he trobat pel camí
en les nits de tempesta m'he perdut en l'oblit
jo no busco riqueza, el que vull es fluir
i ser lleuger com l'aire, cavaller del destí
L'alegria és el meu escut, el somriure la meva espasa
el que no em mata em fa mes fort,
res no m’atura, res no em fa caure
res no m’enfonsa, res no em fa caure
Vaig perdre com les ombres es perden dins la nit
des que em vas deixar per mi no has existit
no demano promeses, el que vull es gaudir
l'home lliure dins l'aire, amo del meu destí
L’alegria és el meu escut, el somriure la meva espasa
el que no em mata em fa mes fort,
res no m’atura, res no em fa caure
res no m’enfonsa, res no em fa caure
res no m’atura, res no em fa caure
10 comentaris:
Si no fos per l'alegria tot plegat seria més dificil.
No deixis ni un somriure per fer .
Però...però...si el post anterior irradiava alegria!!!!
Continua recuperant un somriure..Petons.
Garbí: Això és el que intento.
Zel: precisament per això, els vaig recuperant poc a poc, aquella nit em va fer recuperar-los.
Striper: Hi ha moments que si, i n'hi ha que no, però ho vaig intentant cada cop més.
Petonets pels tres.
endavant, sempre amunt...
poc a poc... primer somriures i després rialles... recupera-les!
una abraçada
Clar que si!!!
Ànims desde Reus ;)
de qui és la cançó?
ànims i amunt eh? res d'abaixar el cap!
Ramon, Agnés i Instints, gràcies, cada dia una mica més!!!
La cançó és de Rauxa.
Arrenca't un somriure, encara que costi. Et sentarà bé. Ànims.
Bo de saber que al llarg d'aquesta passada setmana, en la que no he pogut llegir els posts quan tocava, la teva evolució ha estat molt bona, i que tot torna al seu lloc. Me n'alegro.
Publica un comentari a l'entrada