Un petit lloc de trobada, o d'esbargiment... ja es veurà.
divendres, 14 d’agost del 2009
Èlia
La nostra petita estrella que amb el seu somriure brillarà més que cap. Que de ben segur ja ha trobat el seu espai per no parar de ballar mai. Aquest somriure teu, que no oblidarem mai i que ens acompanyarà sempre. T'estimo cosineta. T'estimem Èlia.
Ostres, Luthien, ho vaig sentir a les notícies! Ara entenc el teu comentari al meu post... Dir-te que ànims en moments així no serveix de gaire. El teu post, preciós. Segur, segur, que és l'estrella que més brilla aquest estiu.
Fa poc, vaig perdre una amiga,una de les persones, per no dir la que més, que més he estimat., teinia 91 anys, si aleshores ja em seguies el blog, cap al final de la seva vida, li vaig dedicar un post titulat "relativament trist". Per mi era molt trist, (avui celebrariem el seu sant, i no hi és) però a ella ja ho havia fet tot. No em podia lamentar! No podia! Perquè sempre han passat coses com les que t'han passat ara a tu i als teus, i això és injust! Amb llagrimes als ulls, et dic que ho sento. Ànims Luthien! I una abraçada molt dolça.
Quina preciositat de nena!. Sembla impossible que aquest somriure s'hagi apagat per sempre. No puc imaginar un dolor mes gran. Una abraçada i tot el meu afecte. De tot cor.
10 comentaris:
Ostres, Luthien, ho vaig sentir a les notícies!
Ara entenc el teu comentari al meu post...
Dir-te que ànims en moments així no serveix de gaire.
El teu post, preciós. Segur, segur, que és l'estrella que més brilla aquest estiu.
Me n'acabo d'assabentar, em sap moltíssim greu. Una abraçada molt forta per tu i per tota la família.
Ara entenc... vaig estar calladeta doncs no sabia de què anava..
Molta força reina, una forta abraçada i molts ànims.
Fa poc, vaig perdre una amiga,una de les persones, per no dir la que més, que més he estimat., teinia 91 anys, si aleshores ja em seguies el blog, cap al final de la seva vida, li vaig dedicar un post titulat "relativament trist".
Per mi era molt trist, (avui celebrariem el seu sant, i no hi és) però a ella ja ho havia fet tot. No em podia lamentar! No podia!
Perquè sempre han passat coses com les que t'han passat ara a tu i als teus, i això és injust!
Amb llagrimes als ulls, et dic que ho sento.
Ànims Luthien!
I una abraçada molt dolça.
En aquests casos sobren les paraules anims ,
Només puc dir-vos gràcies a tots!
Luthien, molts ànims, no en sabia res.
Una abraçada ben forta per a tu i tots els teus
Quina preciositat de nena!. Sembla impossible que aquest somriure s'hagi apagat per sempre.
No puc imaginar un dolor mes gran.
Una abraçada i tot el meu afecte.
De tot cor.
ara ho veig una abraçada molt forta.
Gràcies Rits.
Gràcies Arda, jo no em puc creure que no tornaré a veure aquest somriure.
Gràcies Striper.
Publica un comentari a l'entrada