Els meus amics s'han proposat omplir-me l'agenda i de retruc les hores del dia, de mil i una activitats, i la veritat m'encanta.
Quan no estic estudiant o fent feina a l'ordinador (estic de l'estadística fins al capdamunt), em venen i literalment em rapten jejejeje.
Quan no és un sopar amb bany a la piscina i joc de taula inclos, és un cafè que s'allarga amb una xarrera eterna i mirades que ho diuen tot, quan no un cinema improvisat, quan no una dosi de cançonetes o una tarda remenant fotos per una exposició, o fent cartells amb pintura i em venen dient que ells no saben fer les lletres com jo (??!!!), o preparant material pels campamanets (tant de bo pogués tornar a marxar, però em toca fitxar...), o anar a fer una cervesa cap al tard, o ei que dijous, anem a les festes de Sants i tu vens!!!, o un missatge a mig matí, o una trucada amb l'excusa més simple per saber que faig, o el millor de tot, una abraçada d'aquelles que no t'esperes... i que m'encanten.
I avui la frase de ma mare, que feia molts dies que no sentia: no et caurà la casa al damunt, no... però aquesta vegada se li notava un somriure mig amagat.
6 comentaris:
Ho celebro...i una forta abraçada ..encara que virtual . Va doncs dues.....ja qui hi som
... I que duri!!!
Lo important és tenir coses a fer... i dir!
Superabraçada!
No vull fer cas als que em diuen, ocupada si però en res lucratiu, no em faré rica d'acord, però aquestes petites "ocupacions", son el que m'han fet somriure de nou aquests dies, i és el que em feia falta.
Ei Garbi, gràcies per les abraçades. Una de retorn.
Ramon, això sempre!!! I començo a semblar una altra vegada jo mateixa, amb mil coses al cap. Una abraçada cap allí.
tens uns grans amics, gaudeixe'ls!
doncs, si, els amics són un regal!
deixa que et cuidin!!!
Això és el que fan els amics de veritat, ser allà quan cal, no deixar-te sol ni un moment i fer-te sentir bressolat. Deixa't cuidar, i tant, que tens molta sort.
Publica un comentari a l'entrada