diumenge, 27 de setembre del 2009

Cap de setmana estrany.


A la carretera falta gent, travessar bona part del territori per anar a fer un curs a Girona, que ha estat força interessant, tot i que hi havia estones que es centraven en un tipus de centres molt diferent del nostre, però de moment sembla profitós, un altre cap de setmana i llestos.
De xarrera i petites confidències durant el viatge al cotxe, maleint el tom tom i amb un bon ambient que s'agraiex.
De nou cap al sud, trucades que provoquen somriures i una certa complicitat.
Al arribar em trobo amb un video els balls de fi de curs, on ma cosina pren protagonisme, sóc incapaç d'acabar-lo, senzillament les llàgrimes s'escolen galtes avall.
Al vespre cap a Vilanova, a veure la granja del pare de la Berta, allò son truges i la resta tonteries!!!! i després tots plegats anar a pendre quelcom al bar de la plaça, i després soparet, espelmes, complicitats, converses al balcó, somriures i ens decicidim a treure el cap per un concert a Mont-roig, on no hi havia ningú, i després de quatre ballaruques entre naltros, cap a casa falta gent, aquesta vegada aviat!!!! Que avui tocava matinar, o bé els que se n'anaven d'excursió, o bé com jo que que me l'he passat davant del ordinador fent feina de la facultat.

PD:No negaré que m'encanta aquest entendre'ns gairebé amb una mirada, i saber què esta passant pel cap, sense quasi utilitzar paraules. Gràcies guapo!!!!

7 comentaris:

Striper ha dit...

Un cap de semana ben aprofitat i suposo que deu ser molt dur aceptar la marxa de la teva cosina. Petons.

Garbí24 ha dit...

Qui diu no que la telepatia no existeix....Bona setmana

Les Coses són com Som ha dit...

Doncs ha estat intens no? Jo he trobat molts cotxes a la carretera, serà perquè els de barcelona marxaven pel pont?
Està molt bé parlar amb la mirada!! Muack!!

Agnès Setrill. ha dit...

Però quin cap de setmana més variat!
Bona setmana!

:)

Deric ha dit...

sé el que és travessar mig territori per anar a classe, jo ho faig cada dia també

Ramon ha dit...

Una bona passejada... amb peatje suposo; perquè sinó ja deu haver estat una odisea.

Si, a vegades en aquests trams de cotxe, ens expliquem mitja vida!

rits ha dit...

aquests entendre's amb la mirada són fantàstics! no els deixis escapar!