dimarts, 1 de setembre del 2009
Ja està, ja ha arribat... el setembre...
Ja som al setembre, i això vol dir que poc a poc anem deixant l'estiu enrere, i si el calendari no ens enganya significa que hem tornat a la feina.
Doncs sí, primer matí de feina liquidat, i la veritat és que el balanç surt la mar de bé, retrobament amb les companyes, posar-nos al dia, cafetó, començar a apuntar coses i més coses a l'agenda, mirar i remirar les llistes dels nens d'aquest curs (més plens que mai...) a veure com ens organitzem amb aquests grupets!!!
Repartir i endreçar el nou material, quin goig que fa al començament tot nou de trinca.
Avui ha estat la mar de tranquil, molt diferent de quan tornin les feres!!!!
I després d'aquest matí toca seguir estudiant, amb moltes ganes de treure'm els exàmens de sobre.
Però estic contenta, necessitava tornar a sentir-me activa, i tot que encara falten coses per estar al ritme normal, com la facultat o l'altra feina, al ritme normal és a dir de bòlit, però ja m'agrada, que aquests últims dies se m'han fet eterns!!!!
I potser sí que estic més contenta, no en va les companyes m'han dit que estava cantant fluixet mentre endreçava i jo sense adonar-me'n!!!!
Aquí un fragment de la lletra que tenia al cap...
"Mi niña yo te digo, el mundo está muy bueno, si tu quieres nos lo comemos, está lleno de colores. Si tu quieres te los enseño, yo te enseño a navegar, navegar contracorriente"
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
10 comentaris:
Doncs el que tu dius quatre dies i envoltada de feres i sense un minut per respirar ...però això crec que es el que realment necessitem . Si ens apalanquesim amb poc temps n'esteriem farts
Doncs sí, necessito estar envoltada de les meves feres... entremaliats com ells sols, però també la mar de dolços...
Tinc ganes d'acabar plena de pintura, o d'estar per terra jugant amb ells.
Ben fet, a caminar amb alegria...
Si és que lo vostre és vocacional!!!
I avui el primer dia de feina, buaaahhh.
Petons.
ànims que les feres animen una barbaritat i, lluny de fer por, fan tot sovint somriure.
Sí, un cop ja s'agafa el ritme..Au. Però encara m'han de donar plaça enguany.
Salut!
quina enveja que em fas. Jo estic a casa, amorrada a la pantalla del pc, aviam si em donen feina en alguna escola. Me n'alegro molt per tu, ja saps, amb les piles carregades que aviat venen les feres!!!
Ramon, ho procuro això de caminar amb alegria, i amb el cap ben alt.
Striper; el primer dia prou bé.
Òscar, i tant que animen les feres, amb dosis enormes de vitalitat que s'acaba encomanant.
Xitus i instints, molta sort!!! segur que us criden molt aviat.
Un petit incís, no treballo en una escola jo, potser algú s'ho ha pensat. Treballo en un centre obert, amb nens de serveis socials, però nens al cap i a la fi...
petons a tots.
No tinguis pressa per recuperar el ritme normal, tot al seu temps. Tornar a activar-te de cop després de les vacances és dur, no creus que és millor anar entrant mica en mica?
Jo torno a la feina dilluns, i aquests dies, tot i que plens de trobades i cosetes, m'aniran molt bé per omplir bateries de cara a començar fort, però només amb la feina, que això d'estudiar ja fa temps que ho vaig deixar enrere.
Ben tornat Xexu!!!!
Si m'ho paro a pensar una mica, si que he tonat a la "rutina" de mica en mica.
Només una feina i els exàmens.
Per tenir-la completa, encara em falta, les classes, l'altra feina, el cau, l'esplai, l'associació down, les reunions de partit... i em sembla que em deixo quelcom. XDDD
Un petonàs i fins aviat.
Publica un comentari a l'entrada