Dolça besada té gust que s´acaba,
punt i principi de viure sense tu.
Jo no sabia que també me donaries
manuals de geografia
cent dillunsos a un dibuix.
Jo què sabia d´alens que se trobaven,
de cabells que s´embullaven,
de mans i de perfums.
Jo no sabia que en sa nit me tastaries,
eren gustos que nedaven
entre boques i racons.
Jo no sabia que després me mataria
sa teva mirada
que plora i diu que no.
I arriba un dia que sa vida és un teatre
que se diu felicitat,
primavera i trinaranjus
amb qui més has estimat,
te regal sa meva vida
i sense tu ja no me val.
I s´horabaixa la deixam passar i me mires
tan a prop que me fa mal,
que surt es sol i encara plou,
que t´estim massa i massa poc,
que no sé com ho hem d´arreglar,
que som amics, que som amants.
(Viure sense tu, Antònia Font)
5 comentaris:
Nomres un peto?
Quina cançó més bona, és de les millors que tenen, no me'n canso mai, tot i el seu to una mica trist i melangiós, encara que no ho sembli. En concert és brutaaaaaaal! N'he vist molts que acabaven amb Viure Sense Tu, i te'n vas a dormir la mar de bé. Si no la toquen, el concert no és el mateix.
Jo prefereixo el petó que el val...és que sóc d'un enganxós....
Striper, la idea és per un petó, em va fer gràcia la imatge...
Xexu, tens raó, la cançó és molt i molt bona, vaja a mi m'ho sembla, i sentir-la, és quelcom d'allò més maco, tant en un concert, com en un moment de silenci...
Zel, petonets
és que són uns cracks l'Antònia Font!! Val per un petó.. en tens 4 o 5 no? així són més petons... Muack!!
Publica un comentari a l'entrada