dimarts, 27 d’octubre del 2009
Val la pena...
Passar-te hores i hores preparant tots els detalls que comp orta una festa sorpresa.
Aconseguir que prop d'una cinquantena de persones vagin més o menys a una.
Fer i refer la llista de convidats, de la compra, de tasques a fer...
De recollir els amics que venien de fora.
De bombardejar a tothom amb correus electrònics.
De seguir-li la beta a l'homenatjat pq no sospités res.
Comprar menjar i beguda per un petit regiment.
Pintar, repintar i resseguir números d'aniversari, cartells de felicitació...
Preparar la gimcana.
Buscar la música, decorar la sala.
Segrestar (literalment) a aquell que fa anys.
Mil i un detalls com aquests som els que hem compartit els tres personatges de la foto aquests darrers dies, però han valgut la pena i molt, tots els nervis, les corredisses d'última hora, els estressos perquè no arribàvem o perquè tot sortís com calia i veure la cara de l'Albert al obrir la seva nova i somiada guitarra.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
Quina sort aquest amic!
L'Albert pot dir que té amics de veritat.
Jo també vull una festa sorpresa com aquesta.
Aquestes coses es fan amb tantes ganes que no pesen. Però és clar, quan s'ha de moure tanta gent la cosa es complica.
Quan vaig fer 25 anys, em van fer una festa sorpresa d'aquestes. No tenia paraules... no era capaç d'assumir tot el què estava passant. Penso que és un dels millors regals que hi pot haver. Felicitats!!
Per a tota la resta... mastercard!
Preparar una festa sorpresa és fantàstic, molta feina però et sents molt bé!
Moltes felicitats per al teu amic! us l'estimeu molt, eh!!!
(en canvi que et facin una festa sorpresa no m'agrada gens, curiós, molt curiós)
Val la pena tenir amics com vosaltres.
Si us preneu totes aquestes molèsties i aquesta feinada, es perquè l'hi teniu una estimació vertadera.
Segur que el vareu fer molt feliç.
Gràcies a tots pels vostres comentaris, la veritat és que m'ho vaig passar genial organitzant-li la festa, tot i certs moments d'estrés, però el millor de tot va ser fer-lo feliç aquella nit.
Encara que ben mirat va ser quelcom compartit, ell també ens fa feliç a naltros.
Petons per tots.
Publica un comentari a l'entrada