Moltes preguntes que moren als llavis.
Preguntes que ens fa por formular.
Preguntes que ja sabem la resposta (o creiem saber-la).
Milers de peces i de possibles probabilitats de resposta.
I si la pregunta i la resposta no lliguen?
I si t'ho pregunto em respondràs?
La meva resposta, la porto escrita a dintre.
Les meves preguntes, moltes.
11 comentaris:
Mai s'han de quedar les preguntes dintre.
Només hi ha una manera de saber les respostes, i ja saps quina és.
Més val preguntar..
Sempre millor preguntar...
Millor preguntar...sempre i quant no sàpigues la resposta, llavors potser et convé més no preguntar.
Per què serà que sempre hi ha més preguntes que respostes?
encara que sigui difícil, millor no quedar-se el neguit a dintre. Però és molt difícil de vegades!
ànims i atreveix-te!!!
les preguntes ens ajuden a avançar...
les respostes ens paralitzen...
petons!
Malament si no tinguèssim preguntes... Que bé que en tinguis!!!
és bo tenir dubtes, és bo preguntar-se i preguntar.. que no ho sabem tot. Ja saps què toca si vols saber les respostes. Muack!
Gràcies a tots per treure el cap per aquí i deixar els vostres comentaris.
De moment les preguntes segueixen esperant que arribi el seu moment.
Un petó.
Publica un comentari a l'entrada